Art Gòtic a Catalunya i València: Monuments, Obres i Context Històric

Gòtic

Monestir de Poblet

Cronologia: 1163-1316
Tipologia: monestir
Materials: pedra i fusta
Estil: gòtic
Localització: Vimbodí (Tarragona)

Descripció formal: Conjunt de tres recintes emmurallats, el més interior monàstic. Destaca el claustre, les crugies es cobreixen amb voltes de creueria apuntada. Al nord hi ha el temple hexagonal romànic, cobert en què es reunien els monjos. A l'est, la sala capitular; al terra hi ha tombes adossades. L'església del monestir presenta una planta basilical de tres naus amb capçalera plana. La nau central està coberta amb volta de canó reforçada amb arcs torals, i les naus laterals amb voltes de creueria. El dormitori, immens, té sostre de fusta de doble vessant i 19 arcs apuntats recolzats.

Integració urbana: l'aïllament era una condició de l'orde del Cister.

Funció, contingut i significat: similar a la sala del tinell de Barcelona.

Catedral de Lleó

Autor: Enrique de Burgos
Cronologia: 1255-1300
Materials: pedra, fusta i vidre
Estil: gòtic
Localització: Lleó

Descripció formal: La façana que dona pas a les naus consta d'un cos central dividit en quatre fragments superposats. A la part inferior de l'entrada hi ha una triple portalada ogival decorada amb escultures, un trifori, una rosassa i un gablet flanquejat per dos pinacles. Els extrems del transsepte també acullen interessants portals que segueixen el model del cos central. A l'exterior, els murs laterals es troben seccionats per contraforts i arcbotants.

L'interior presenta una planta basilical cruciforme de tres naus i un absis amb deambulatori on sobresurten cinc capelles radials en forma de trapezi. La capçalera és molt gran i provoca una pèrdua de profunditat i de perspectiva. L'alçat interior es divideix en tres nivells: arcades ogivals que donen pas a les naus laterals, trifori de finestres i claristori de 230 finestres. El sostre es tanca amb volta de creueria.

Integració urbana: plaça a la part alta de la ciutat, cristià en terra musulmana.

Funció, contingut i significat: camí de Sant Jaume, centre de pelegrinatge.

Modelos influents: façana presa influència de la catedral de Chartres.

Santa Maria del Mar

Autors: Berenguer de Montagut i Ramon Despuig
Cronologia: 1329-1383
Tipologia: església
Materials: pedra i vidre
Estil: gòtic
Localització: Barcelona

Descripció formal: Línies horitzontals i finestrals estrets i apuntats. Les naus laterals se sostenen per contraforts amples i la nau central és la més alta. La façana principal es divideix en dos nivells. El cos inferior està dominat per una gran portalada coronada per un gablet. Al nivell superior hi ha dues rosasses. L'interior, cobert amb volta de creueria, presenta una planta de sala de tres naus separades per vuit columnes. Moltes finestres del mur ajuden a la il·luminació natural.

Integració urbana: nucli del barri de la Ribera de Barcelona, al centre d'activitat econòmica i comercial de l'edat mitjana.

Funció, contingut i significat: hi havia un temple anterior, lloc d'enterrament de santa Eulàlia.

Modelos influents: influïda pel Cister.

Llotja de València

Autors: Pere Comte i Joan Ivarra
Cronologia: 1482-1489 (sala de contractació) i 1500-1548 (Consolat de Mar)
Tipologia: llotja
Materials: pedra i fusta
Estil: gòtic
Localització: València

Descripció formal: La llotja està dividida en quatre espais. La sala de contractació, amb façana de portal monumental d'arc apuntat. Al Consolat de Mar hi ha tres pisos: planta baixa (finestres quadrangulars senzilles), planta noble (grans finestrals) i un tercer pis format per una galeria de finestres d'arc flamíger separades per contraforts coronats amb pinacles, on hi havia vuit parells de medallons amb figures d'herois, reis i déus. Decoració exterior amb 28 gàrgoles per desguassar. La sala de contractació es divideix en tres naus a partir de vuit columnes sense capitell; setze columnes adossades als murs sostenen la volta de creueria i deixen un espai ampli. A l'interior del Consolat de Mar, la torre acull capitell, planta baixa i presó. Al pati hi ha una font central.

Integració urbana: centre de la ciutat davant del Mercat Central i de l'església de Sant Joan.

Funció, contingut i significat: acollia activitats comercials de la ciutat. La Llotja de la Seda es va convertir en un símbol econòmic de la ciutat.

Influències: cultura àrab.

Mare de Déu de Sallent de Sanaüja

Autor: desconegut
Cronologia: 1350
Tipologia: escultura exempta
Materials: alabastre polit
Mesures: 118 x 39 cm
Estil: gòtic
Tema: religiós
Localització: MNAC

Descripció formal: Proporcions harmonioses. La Mare de Déu està coronada, amb el nen al braç esquerre, el peu dret avançat i el nen portant una colomba a la mà esquerra; ella vesteix una túnica. El dinamisme compositiu es marca per la inclinació del cos de la Mare, que trenca la simetria, i per la mobilitat marcada pels plecs de la túnica i el contacte filial. Hi ha naturalisme en els acabats molt precisos, que es veuen en el detall del vestit i en els gestos naturals; els trets facials delicats donen una figura expressiva i humana. Policromia daurada.

Temàtica: la Mare de Déu coronada com a reina del cel amb la figura de Jesús al braç i el nen agafant una colomba. Ocells de fang amb què jugava, que van volar. El nen Jesús simbolitza la saviesa; religiós amb Jesús humà.

Modelos influents: escultura francesa.

El matrimoni Arnolfini

Autor: Jan van Eyck
Cronologia: 1434
Tècnica: oli sobre fusta
Mesures: 84 x 57 cm
Estil: gòtic flamenc
Tema: escena de costums
Localització: National Gallery

Descripció formal: Parella a l'interior d'una habitació. Mirall amb simetria compositiva, llum sostinguda i bigues del sostre que remarquen les línies compositives. El mirall reflecteix l'escena on es veuen pintor i testimonis. Moviment escènic nul; imatge rígida i poc espontània. Molt detallisme en la tècnica a l'oli. La llum entra per la finestra i il·lumina amb precisió realista l'esposa, i fa ombra a la part esquerra. Domina la composició el verd, el vermell i el marró de la capa.

Temàtica: retrat de Giovanni Arnolfini (comerciant italià) i la seva jove esposa (filla d'un altre mercader). Erwin Panofsky: certificat matrimonial (l'home agafa la mà de la dona i aixeca la dreta en gest nupcial). L'espelma encesa en ple dia i els dos descalços reforcen el caràcter solemne de la cerimònia. El gos simbolitza la fidelitat; l'escombra i la talla, la fertilitat; el respatller, la fecunditat. Les fruites signifiquen el bé i el mal (arbre prohibit i pecat original). La signatura fa pensar que el pintor va participar en l'enllaç.

Mitjà d'influència: art de la miniatura, tècnica vers 1400 a França. El gos equival a Las Meninas.

Tríptic del Jardí de les Delícies

Autor: El Bosco
Cronologia: 1500-1505
Tècnica: oli sobre taula
Mesures: 220 x 195 cm (taula central) i 96 cm (taules laterals)
Estil: gòtic flamenc
Tema: religiós
Localització: Museu del Prado

Descripció formal: Cadascuna de les tres taules presenta un espai complet. Es divideix en tres franges horitzontals. A l'esquerra, el paradís, i en ordre ascendent, l'escena de la creació, una font amb animals i una altra amb coses de fantasia. Al centre, superposició d'omissions, animals i estranyes fonts. A la dreta, l'infern, amb mecenes irracionals humans caçats per animals, tot en la foscor. Les taules central i dreta denoten un enginy d'expressions fetes amb minuciositat extrema. Els colors reforcen la idea que es vol transmetre: al paradís, claredat; a l'infern, tons foscos (por i terror).

Temàtica: mostra els plaers de la vida i el que passa si et deixes portar, amb conseqüent sofriment i infelicitat. Fruites: luxúria; la poma, els pits; els peixos, al·legoria fàl·lica; l'estany de la joventut, vicis; a la font, estany d'adulteri. A l'esquerra, la creació divina contemplada per Déu i, a la dreta, càstigs de l'infern. El tríptic tanca amb la forma d'imatge del tercer dia de la creació dins d'una esfera de vidre com a símbol de fragilitat.

Mitjà d'influència: joc lúgubre, Dalí (moviment surrealista).

Retaule del Sant Esperit

Autor: Pere Serra
Cronologia: 1393-1394
Tècnica: pintura al temple sobre fusta
Mesures: 146 x 96 cm
Estil: italogòtic
Tema: religiós
Localització: Capella del Sant Esperit

Descripció formal: Cos central amb cinc carrers separats i decorats amb figures. El central es divideix en tres registres. La part superior presenta motius arquitectònics gòtics i guardapols amb motius florals. La claredat de l'estil italogòtic es veu en la combinació de fons daurats amb decoració de paisatges. La línia sinuosa en l'execució de les figures, ulls ametllats, cossos amb desproporcions petites, joc de mirades i gestos per comunicar entre els diferents personatges, tonalitats clares i vives: blau, vermell i verd.

Temàtica: representa l'arribada de l'Esperit Sant (Pentecosta) i l'escena de la coronació de Maria i, al damunt, tot el crucifix.

Mitjà d'influència: acull el model gòtic italià.

Mare de Déu dels Consellers

Autor: Lluís Dalmau
Cronologia: 1443-1445
Tècnica: oli i tremp sobre fusta
Mesures: 3,11 x 3,11 m
Estil: gòtic flamenc
Tema: religiós i civil
Localització: MNAC

Descripció formal: Ús de la superposició de plans amb la finalitat de provocar una sensació de gran profunditat i perspectiva. Situa la Mare de Déu i els consellers en primer pla i els àngels cantors en segon pla, amb un paisatge de fons nòrdic. Treball minuciós gràcies a la pintura (paisatge, cabells...). Tècnica de veladures (superposició de capes de pintura). Color: rica harmonia de vermells, verds i blaus en els vestits, la qual cosa dinamitza tot el conjunt.

Temàtica: cinc membres del consell de Cent que van pagar un altar per a la capella de la Casa de la Ciutat de Barcelona (1443) i que van voler decorar-la amb aquest retaule. Als panells, medallons del Bolten decorats amb l'escut de Barcelona.

Mitjà d'influència: Jan van Eyck (tríptic de Dresden).