L'Art Gòtic: Història, Fases i Context Sociocultural

L'origen i la revalorització del concepte gòtic

El concepte del gòtic va ser emprat per Vasari al segle XVI per qualificar de manera negativa l'art anterior al Renaixement. Es considerava un art bàrbar, del poble got, que seria el responsable de la destrucció de l'art romà. En contraposició, estava el concepte de Renaixement com un art que recuperava els ideals clàssics. La revalorització del gòtic va començar al segle XVIII i va continuar durant els segles XIX i XX.

Cronologia i fases de l'art gòtic

La cronologia del gòtic no és homogènia a Europa. En termes generals, podem afirmar que s'inicia a França a mitjan segle XII i va durar fins al començament del segle XVI, que és quan s'estén el Renaixement fora d'Itàlia. A Itàlia, el gòtic acaba un segle abans. Tot i això, l'estil no va deixar d'evolucionar i els seus elements constructius van ser els mateixos. Podem establir les següents fases:

• Gòtic primerenc: va néixer a l'Illa de França a partir de la construcció de l'església de Saint-Denis el 1137.
• Gòtic clàssic: es va iniciar amb la construcció de la catedral de Chartres el 1194.
• Gòtic radiant: on la llum va ser la seva principal protagonista. El seu nom prové de les rosasses radials que decoraven amb vidrieres. Va coincidir amb el regnat de Lluís IX entre 1226 i 1270.
• Gòtic final: París, que havia estat la gran protagonista, va perdre el lideratge a causa de la Guerra dels Cent Anys i la pesta. En aquesta fase trobem el gòtic flamíger, nom derivat dels paral·lelismes entre els motius de la complicada traceria curvilínia i la forma de les flames. Aquest té origen el 1380, però no es va difondre fins al 1453, amb el final de la Guerra dels Cent Anys.
• Estil perpendicular: va ser l'estil final del gòtic anglès que va triomfar al segle XV. Es va caracteritzar per les voltes de ventall.

Context històric i factors determinants

L'auge de les ciutats i la burgesia

A partir del segle XI va començar un progressiu renaixement de la societat que va sortir de l'estancament anterior. Les ciutats van començar a créixer, se'n van crear de noves i el comerç va augmentar. El creixement demogràfic i el perfeccionament dels mètodes agrícoles van permetre sortir a Occident de l'estancament. El màxim esplendor de l'art gòtic va coincidir amb l'auge del comerç internacional del segle XIII, que va originar un moviment constant entre Orient i Occident amb la Ruta de la Seda. Els mercaders van donar pas a una nova classe social emergent: la burgesia. Aquest sector va ser el més beneficiat de la riquesa creada i entre els seus objectius estarà tenir la millor i la més alta de les catedrals. Les croades van obrir noves rutes comercials, va aparèixer el gremi i la burgesia davant del romànic feudal i agrícola.

L'espiritualitat del segle XIII

L'espiritualitat del segle XIII es va veure condicionada en gran mesura pel creixement de les ciutats; d'aquesta manera van aparèixer noves ordres mendicants com els franciscans i els dominics. Sant Francesc d'Assís, al segle XIII, va transmetre una nova dimensió de l'home com un objecte que, per si mateix, ha de tenir l'atenció de la pintura i l'escultura; va existir una nova actitud de comprensió i misericòrdia.

El sorgiment d'una nova filosofia

Al segle XII es va traduir Aristòtil i les seves idees, que estaven oposades al platonisme que estava arreu d'Europa. La nova concepció aristotèlica porta a valorar els objectes per ells mateixos, per la seva bellesa i no solament pel seu significat. És a dir, Déu és bellesa i, per tant, la seva obra ha de ser bella. D'aquesta manera es va passant de l'abstracció del romànic al naturalisme en l'expressió plàstica. L'observació i el càlcul determinaven el coneixement, i l'art realista va substituir l'expressionisme i simbolisme del romànic. Fins a cert punt podem parlar d'un despertar de l'humanisme, tot i que aquest no es va generalitzar fins al Renaixement. En el camp arquitectònic, la plasmació del pensament religiós de transfons aristotèlic es va plasmar en la inspiració d'una església que fos capaç més de commoure que d'imposar.

L'artista i el seu reconeixement

L'artista va començar a sortir del seu anonimat a partir del segle XII. Tanmateix, aquesta transformació no va implicar un reconeixement del valor creatiu i intel·lectual del treball de pintors o escultors, ja que continuen sent considerats com a simples artesans que han d'estar incorporats a gremis. Solament amb la celebració de l'obra de Giotto per part de poetes i artesans es va obrir el camí cap a l'elevació de les arts figuratives al rang d'arts liberals.