L'art grec: Naixement, evolució i influència

El naixement de la cultura i art grec va tenir lloc en els segles IX i VIII a.C., quan el món hel·lenístic va superar la profunda crisi provocada per l'enfonsament de la civilització cretomicènica, després de la invasió del Peloponès pels Doris. Aquest període inicial es va caracteritzar per la recuperació del comerç i la colonització de territoris a l'extrem occidental del Mediterrani.

Al segle VII, el contacte amb les cultures egípcia i mesopotàmica va iniciar l'arquitectura i escultura gregues. Segles després, la victòria contra els perses a les Guerres Mèdiques va servir per iniciar un període de completa autonomia cultural i artística.

Més tard, van iniciar les Guerres del Peloponès, que van resultar en Alexandre el Gran (macedoni) unificant totes les polis gregues i conquerint els dominis de l'Imperi Persa. Quan Alexandre va morir, va fragmentar l'imperi macedoni en diversos regnes i la cultura de l'antiga Grècia es va traslladar cap a Orient i es va fer servir de referència. La influència grega va ser absorbida pels romans quan van aconseguir el domini de tot el Mediterrani.

Grècia antiga estava formada per: Àtica, Peloponès, illes del mar Egeu, Magna Grècia, litoral mediterrani de Catalunya i França i costa occidental de l'Àsia Menor.

Després de la civilització cretomicènica i l'art prehel·lènic, l'art grec es pot dividir en tres grans períodes artístics:

1. Arcaic (VII-475 a.C)

   Comencen a fixar-se els estils arquitectònics i s'inicia l'evolució estilística grega.

2. Clàssic (475-323 a.C)

   Entre el final de les Guerres Mèdiques i la mort d'Alexandre el Gran. Moment de màxima esplendor de l'art grec.

3. Hel·lenístic (323-31 a.C)

   Grècia exporta cultura als regnes macedonis, fins que és absorbida per Roma.

L'art grec es fonamenta en conceptes com l'home, la natura, la raó, la harmonia i la bellesa, els quals van ser models per a l'art romà, renaixentista i neoclàssic.

En l'art hel·lènic, es van deixar de banda el monumentalisme i es van orientar cap a una recerca de la bellesa basant-se en l'harmonia i la proporcionalitat en relació amb l'ésser humà.

Així, els edificis van anar guanyant en esveltesa i elegància, gràcies a correccions visuals.

Les escultures captaven de manera naturalista la figura humana, mentre que de la pintura no hi ha gaires referències, només la decoració de figures negres i vermelles.