Art Romànic Català: Obres Mestres i Característiques

Portalada de Santa Maria de Ripoll

• Autor: Tallers del Rosselló
• Cronologia: Segle XII (després de 1151)
• Estil: Romànic català
• Tècnica: Talla
• Material: Pedra
• Localització actual: Monestir de Santa Maria de Ripoll

La portalada de Santa Maria de Ripoll fou construïda en el moment de màxim esplendor del monestir, i es convertí en un dels conjunts escultòrics més rellevants de l'art romànic català.

Context

L’atribució de la portalada de Ripoll a l’abat Oliba, atès que era considerat l'ideòleg i el promotor de tota l’abadia, va fer que la datació d’aquesta obra se situés a la primera meitat del segle XI. No obstant això, estudis més recents n’han atribuït l’autoria al taller d’un mestre anònim del Rosselló, que es va instal·lar a Ripoll en una data posterior al 1151. A més de la portalada de Ripoll, aquest mateix taller va esculpir, també al monestir ripollès, el sarcòfag del comte Ramon Berenguer III de Barcelona, mort el 1131. En canvi, les escultures del cimbori actual són obra de l’arquitecte Elies Rogent (1821-1897), representant de la tendència neoromànica catalana guiada pel bisbe Morgades.

Anàlisi formal

La disposició de la portalada recorda la d'un arc de triomf. Els temes estan distribuïts sobre els diversos registres, el sòcol i les arquivoltes. A la part central del primer registre hi ha el Pantocràtor, envoltat per quatre àngels, dues figures del tetramorf i els ancians de l'Apocalipsi. Al registre immediatament inferior es troben l'altre parell d'imatges del tetramorf i els vint-i-dos benaventurats, que lloen Crist.

A la dreta de l'observador i als registres tercer i quart s'hi poden veure escenes del Llibre de l'Èxode, mentre que a l'esquerra es veuen escenes del Llibre dels Reis. A sota hi ha deu figures, entre les quals destaquen Déu, Moisès, el rei David i l'abat Oliba. Al darrer registre s'hi van esculpir felins i animals fantàstics. Al sòcol esquerre hi ha animals fantàstics, mentre que al dret es veuen condemnats per haver comès algun pecat capital. A les arquivoltes de l'entrada s'hi distingeixen diversos motius decoratius.

Estil

La iconografia està basada en les il·lustracions de la Bíblia de Ripoll i la seva executació fou obra d'artesans dels tallers del Rosselló, probablement influïts per altres tallers d'origen italià.

Contingut i significació

Hi ha un sentit ascendent de la simbologia en aquesta portalada: al sòcol s'hi representa l'infern; al sisè registre, els éssers vius de la Terra; al cinquè, diverses classes socials de l'època; al quart i al tercer, històries de l'Antic Testament i, a dalt de tot, s'hi situa Crist.

Aquesta portalada fou encarregada pel monestir al qual pertanyia l'església de Santa Maria de Ripoll.

Funció

Segons Cirici Pellicer, aquesta portalada ha de ser considerada com un arc de triomf erigit a la glòria del cristianisme.

Sant Vicenç de Cardona

• Arquitecte: Desconegut
• Cronologia: 1029-1040
• Localització: Cardona (Bages)
• Estil: Romànic català
• Materials utilitzats: Pedra
• Sistema constructiu: Arquitravat i amb volta

Sant Vicenç de Cardona es va construir durant l'etapa culminant de l'arquitectura del primer romànic. Es tracta d'una església amb planta basilical i amb els volums molt ben distribuïts. La planta es basa en una nau central i dues de laterals, transsepte, tres absis i una cripta.

Context històric

Les primeres informacions sobre aquesta església daten de l'any 980, quan es té constància que diversos clergues hi vivien en comunitat. El 1019, el vescomte Bermon d'Osona i Cardona, que dirigia i seguia les construccions i les reformes dels models arquitectònics llombards, va reactivar aquesta comunitat. L'any 1029, el mateix vescomte Bermon va subvencionar les obres de l'actual església de Sant Vicenç de Cardona, que va ser consagrada el 1040 pel bisbe Eriball.

Anàlisi formal

Elements de suport i suportats

L'edifici de Sant Vicenç de Cardona se suporta mitjançant murs i pilars que exhibeixen formes complexes. Cada tram de volta de canó de la nau central es correspon amb tres petites voltes d'aresta a les naus laterals. L'edifici és pràcticament voltat: la nau central, les laterals i els braços del transsepte són coberts amb volta de canó o d'aresta, i el creuer té una bella cúpula que es veu des de fora com un cimbori octagonal.

Espai exterior i interior

L'exterior ofereix una imatge de volums ordenats segons una senzilla organització geomètrica. El cimbori octagonal correspon a la cúpula; els tres semicilindres, als absis; i els paral·lelepípedes, als braços del transsepte i a les naus. Hi destaca el predomini absolut de la línia recta, excepte en absis i finestres, que tenen una forma allargada i culminen en semicircumferències.

L'interior de l'església és distribuït amb molta claredat i està molt ben definit espacialment. El temple manté la planta basilical amb un transsepte curt que gairebé no sobresurt de la planta. La nau central fa més del doble d'amplada que les naus laterals. La diferència d'alçada entre la nau central i les laterals va permetre obrir finestrals que donen lluminositat a l'edifici. A més, hi ha una cripta, on s'hi guardaven les relíquies, que és construïda a partir de voltes d'aresta i arcs transversals.

Estil

Sant Vicenç de Cardona és un dels exemples més representatius del romànic català. Edificis fets amb pedra petita, simplement desbastada, cripta, grans espais coberts amb volta, amb lesenes i arcuacions cegues per a ornamentació i amb arcs torals i formers per reforçar voltes i murs. El gran cimbori octogonal domina com una torre d'homenatge el cos central de l'església. És un edifici nu de tota decoració escultòrica, però equilibrat i d'una gran perfecció.

Contingut i significació

L'església no va ser pensada a escala humana i per això ressalta considerablement i s'integra en l'entorn perquè la pedra amb què va ser construïda fou extreta de la rodalia. Les primeres notícies de l'església daten del 980, i se sap que a l'any 1000 estava molt abandonada. El 1019, el vescomte Bermon, assessorat per l'abat Oliba, va instaurar la regla canònica d'Aquisgrà. L'actual església es va acabar de construir l'any 1040.

Funció

Aquest conjunt arquitectònic va ser construït per servir d'edifici de culte. La comunitat canònica s'hi havia establert l'any 1029; però el monestir i l'església van ser convertits en caserna el 1794.

Majestat Batlló

• Autor: Desconegut, atribuïda al taller de Ripoll
• Cronologia: Segle XII
• Material: Fusta de xiprer i castanyer
• Policromia: Colors molt vius
• Dimensions: 1,56 x 1,20 m
• Localització actual: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

Context

Aquesta obra va ser feta en plena esplendor de la imatgeria romànica. Factors com els pelegrinatges, que aportaven informació sobre el que es feia en altres llocs, i la necessitat de trobar un lloc a l’església per a la imatge de Crist, van fer que els temes de la crucifixió passessin a un primer pla. Destacaven les representacions del Crist Sofrent, el Crist en Majestat i la Mare de Déu. La Majestat Batlló és l’obra representativa del Crist en Majestat romànic i és una de les mostres més impressionants d’escultura catalana.

Anàlisi formal

Composició

Obra representativa dels Crist en Majestat romànic i de l'escultura romànica catalana. Falten parts de la talla (peus i dits de les mans). Figura desproporcionada. Simetria. Cap sense corona, detallisme al cabell i barba. Túnica llarga de franges paral·leles amb cenyidor. Els braços estan fets a part, mànigues amb plecs oblics.

La túnica és blava amb cercles vermells i figures vegetals verdes. Sanefes d'escriptura cúfica amb la inscripció "Ihs Nazarenus Rex Iudeorum" (Jesús Natzarè, Rei dels Jueus).

Estil

La tradició dels crucifixos prové d'Orient, igual que les túniques reials, que recorden les sedes de luxe de Bizanci. Rigidesa, frontalitat, desproporció i manca d'interès pel volum del cos. Antinaturalisme i idealització.

Interpretació

Contingut i significació

El Crist és un personatge viu, per demostrar la seva victòria sobre la mort. Déu regna després del seu martiri. Actitud majestàtica, legitimitat del poder diví.

Funció

Obra de funció religiosa, destinada al culte, amb una finalitat també didàctica, com és comú en l'art romànic en escultura i pintura.

Conjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll

• Autor: Desconegut
• Cronologia: 1123
• Estil: Romànic
• Tècnica: Fresc sec
• Localització actual: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Barcelona

Els frescos de Sant Climent de Taüll són un exponent del punt àlgid del romànic català en bellesa i en tècnica.

El dibuix acurat, l'ús d'una gamma de colors inusualment brillants i l'exquisidesa de les imatges representades li han atorgat un lloc preferent en la pintura romànica europea.

Context

Es creu que l’anònim mestre de Taüll i el seu taller eren originaris del nord d’Itàlia, i que quan van arribar a Catalunya van ser contractats per fer aquestes pintures. Al fust de la primera columna del nord-est del temple hi ha la inscripció de la datació de consagració de l’església, el 10 de desembre de 1123, feta per Sant Ramon, bisbe de Barbastre. Aquest espectacular conjunt mural va ser adquirit, després d’un delicat procés d’extracció, per la Junta de Museus de Barcelona entre el 1919 i el 1923, amb l’objectiu de preservar aquest important patrimoni cultural. Per treure la pintura del mur i passar-la a un altre suport es va fer servir la tècnica anomenada strappo, que consisteix a arrencar només la pel·lícula pictòrica dels frescos, sense el morter de la preparació.

Anàlisi formal

Els contorns de les figures són remarcats per un dibuix gruixut de traç enèrgic. En aquest conjunt iconogràfic, l'artista utilitzà uns colors excepcionals i hi féu servir una gamma més intensa, sense barrejar colors i amb una preferència clara pels blaus, els verds clars, els grocs i els vermells.

Composició

L'estructura compositiva es fa ressò de la tradició de dividir l'absis en diversos registres. El primer, amb el Pantocràtor, els àngels i els apòstols, representa el cel; i el segon representa l'Església.

La simetria domina la pintura, tant verticalment com horitzontalment, com per exemple en la figura central de Crist. La resta de figures del fresc omplen un pla únic i estan disposades en franges paral·leles a partir d'una estructuració juxtaposada.

Estil

No hi ha un acord unànime sobre les influències que reflecteix el conjunt iconogràfic de Sant Climent. En primer lloc, el bizantinisme; en segon lloc, les reminiscències aràbigues plasmades en l'ús de la cal·ligrafia; en tercer lloc, la presència de les miniatures mossàrabs.

Interpretació

Contingut i significació

Presideix la composició la figura del Pantocràtor, a l'interior de la màndorla o ametlla mística, assegut sobre una sanefa que representa la volta celeste. La imatge de Crist pren unes dimensions sobrehumanes en comparació de la resta de components del fresc i beneeix amb la mà dreta i amb l'esquerra sosté el Llibre de les Escriptures.

El que més destaca són els ulls penetrants que expressen l'autoritat d'un Déu disposat a jutjar. A més, el flanquegen les lletres alfa i omega, que signifiquen el principi i el fi de totes les coses.

El primer registre està dedicat al cel; el segon, a l'Església, i faltaria un tercer, que no es va arribar a fer, que simbolitzaria la Terra. La pintura de l'absis és antinaturalista i el tema és únicament i exclusivament religiós.

Funció

La funció d'aquesta pintura és eminentment didàctica.

Tapís de la Creació

• Autor: Desconegut
• Cronologia: Primera meitat del segle XII
• Estil: Romànic
• Tècnica: Brodat de llana
• Suport: Sarja de lli
• Localització actual: Catedral de Girona

El Tapís de la Creació és el teixit romànic més important que ha arribat fins als nostres dies. Es tracta d'un brodat que mostra un complex programa iconogràfic i que presenta tota mena d'influències.

Context

És l’època de plenitud feudal, d’economia agrària, en què apareix l’orde del Cister; es prediquen les croades; al segle XII s’inicia l’eclosió del gòtic i el creixement de les ciutats, i s’accentuen els intercanvis culturals i comercials. La cultura és encara eminentment religiosa però, justament en créixer les ciutats, sorgeixen algunes manifestacions de caràcter civil que aniran afermant-se fins a fer-se les més importants. A Girona hi havia, a l’època, una important comunitat jueva: hi ha imatges jueves que poden estar a la base del disseny del Tapís.

Anàlisi formal

Composició

La iconografia li atorga una ingenuïtat deliciosa, molt apreciada avui dia. La composició gira entorn de la figura del Pantocràtor, situat al cercle central. Al seu voltant es desenvolupen, en un cercle concèntric més gran, vuit escenes del Gènesi. Aquests dos cercles concèntrics configuren el primer registre dels tres que conformen el tapís. En el segon registre hi ha els mesos i les estacions de l'any; i en el tercer es desenvolupa un fris continu amb diverses escenes de la història de la invenció de la Santa Creu. En la línia de la pintura romànica, les figures són completament planes.

Elements plàstics

Es tracta d'una obra immensa brodada amb punt de cadeneta en sentit longitudinal. Va ser confeccionada amb llana molt fina de colors molt vius, amb predomini de vermells, blancs, verds i grocs purs, sense barreges tonals. Els dibuixos estan delimitats per línies gruixudes molt perfilades.

Estil

Al Tapís hi ha tots els trets de la pintura romànica: expressió hieràtica, falta de perspectiva, figures planes, etc. L'artista volia introduir vivències religioses, no formes o esdeveniments reals.

El Tapís de la Creació s'inspirà en miniatures bíbliques contemporànies i té uns antecedents orientals molt antics. A més, recull influències gregues i romanes.

Interpretació

Contingut i significació

El cicle complet de la creació s'hi explica amb versicles del Gènesi.

Les escenes arriben fins al moment de la creació d'Eva i no fan cap al·lusió al pecat original. Completen aquestes seccions diversos elements naturals.

A les faixes rectes hi ha plasmades les figures del temps, a més de personatges que representen l'any i les quatre estacions. A sota hi ha un fris seguit que narra la història de la invenció de la creu. Respecte a la procedència de la peça, s'ha confirmat que es tracta d'una obra datada del segle XII que va ser brodada a Catalunya, a Septimània o a Itàlia. La uniformitat del color vermell en el fons fa pensar que l'encàrrec podria ser d'origen cortesà.

Funció

La seva utilitat és dubtosa; probablement fou dissenyat per a un absis o un baldaquí.

Frontal de Santa Maria d'Avià

• Autor: Desconegut
• Cronologia: Segle XIII
• Estil: Romànic (estil 1200)
• Tècnica: Tremp d'ou, amb colradures i estofats
• Localització actual: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

A més dels típics murals al fresc, a Catalunya també es poden trobar pintures sobre taula que serviren per ornar la part frontal de l'altar. El frontal de Santa Maria d'Avià destaca per la vivacitat de Jesús infant de la imatge central.

Context

Els frontals d’altar, també anomenats antipendis, van aparèixer per la voluntat d’aprofitar la post de fusta situada davant dels altars com a suport d’imatges. Els primers frontals daten del segle IV dC, formats de riques teles; posteriorment es van ornamentar amb metalls preciosos com la plata o el coure esmaltats. Amb el pas del temps, van tornar a fer-se més complexos i van créixer de dimensions; llavors es van situar darrere de l’altar i es van anomenar tablum o retaule. És una de les obres més representatives de l’estil 1200, difós per tot l’occident cristià, i es caracteritza per seguir els models bizantins.

Anàlisi formal

Composició

El frontal de l'altar és dividit en cinc parts ben diferenciades, presidides per la central, en què la Verge sosté l'Infant a la falda. Continua existint una forta tendència a l'hieratisme, però les figures ja són molt humanitzades. Al voltant de la part central hi ha uns compartiments amb escenes de la vida de la Mare de Déu: l'Anunciació i la Visitació; el naixement; l'Epifania, i la presentació de l'infant Jesús al temple. Les figures de cada parcel·la estan disposades enfrontades simètricament entorn d'un eix central. No hi ha perspectiva.

Elements plàstics

El frontal de l'altar d'Avià presenta tècniques complementàries, com l'estofat o la colradura, és a dir, l'aplicació d'un vernís transparent tenyit de color groguenc. S'hi nota una gran preocupació pel dibuix i per reproduir l'anatomia dels personatges. Els fons són monocroms (blaus o vermells) als laterals i en el seu moment contrastaven amb la intensitat metàl·lica de la colradura. La composició traspua equilibri i sensació de moviment.

Estil

Les figures allargades, cobertes de riques vestidures típiques d'Orient i dominades per la frontalitat, continuen la tradició dels mosaics bizantins. En aquest frontal s'hi observen molts dels trets característics de la pintura romànica.

El gènere per excel·lència de les arts plàstiques del romànic català fou la pintura mural. La pintura sobre fusta és més variada pel que fa als temes i a les composicions que la pintura mural.

Interpretació

Contingut i significació

A la part central, la Verge i l'Infant presideixen el frontal; presenten una mida superior a la resta de personatges per establir les jerarquies.

Els laterals es divideixen en dos compartiments cadascun, que presenten escenes relacionades amb la vida de Maria i el naixement de Jesús.

Es tracta de traduir en imatges la vida de Maria seguint sempre la tradició plàstica relacionada amb cada tema. Aquesta obra va ser encarregada i pagada per l'Església.

Funció

Els frontals tenien com a funció decorar l'altar i també captar irremeiablement l'atenció dels fidels que anaven a l'església.