Ascens del Feixisme i Nazisme: Causes i Conseqüències

L’ascens dels totalitarismes: feixista i nazi

Després de la Primera Guerra Mundial, les democràcies liberals van sorgir com una resposta a la necessitat de reconstrucció i estabilitat a Europa. Aquestes democràcies es van estendre per tot el continent com una alternativa als règims autoritaris i monàrquics preexistents. No obstant això, van sorgir diversos factors que van posar en perill aquestes democràcies i van obrir camí a l'ascens dels totalitarismes feixista i nazi.

La crisi econòmica després de la Primera Guerra Mundial va provocar una profunda inestabilitat a tot Europa. L'atur, la inflació i la misèria van generar un clima de malestar social i conflicte. Les revoltes i els conflictes socials van ser freqüents, amb episodis com els de 1919-1920, on es van produir moltes revoltes i confrontacions, posant a prova els governs democràtics que tenien dificultats per gestionar la situació.

A més, hi havia una divisió evident entre les diferents classes socials. La burgesia aspirava a un govern que mantingués l'ordre i l'estabilitat econòmica, mentre que el sector obrer aspirava a canvis socials radicals, incloent-hi la revolució. Aquesta divisió va provocar tensions i conflictes que van debilitar encara més els governs democràtics.

La crisi del liberalisme es va veure exacerbada pel qüestionament del sistema democràtic liberal per part de sindicats i partits obrers, que consideraven que aquest sistema no era capaç de respondre adequadament a les necessitats i demandes dels treballadors.

Com a reacció a aquesta situació de crisi i inestabilitat, les classes mitjanes o benestants van recórrer a respostes autoritàries i tradicionalistes. Aquestes forces van veure amb preocupació l'ascens del moviment obrer i van buscar solucions que garantissin la seva posició privilegiada en la societat.

Així doncs, en un context de creixent malestar i inestabilitat, va emergir un augment de dictadures nacionalistes radicals de dretes a tot Europa, posant en perill les democràcies liberals i obrint la porta a l'ascens dels totalitarismes feixista i nazi durant el període que va des de 1922 fins a 1939.

1. Itàlia feixista 1922-1939

Causes

L'ascens del feixisme a Itàlia entre 1922 i 1939 va ser resultat d'una sèrie de factors interrelacionats que van contribuir a la consolidació del règim de Benito Mussolini. Aquestes causes inclouen:

• Descontentament postguerra: Després de la Primera Guerra Mundial, Itàlia es va sentir menys recompensada en els acords de pau, malgrat ser un país vencedor. Aquest sentiment d'injustícia va crear malestar i ressentiment en la societat italiana.
• Conseqüències de la guerra: Les greus conseqüències socials, humanes i econòmiques de la guerra, com la inflació, van crear un clima de descontentament i desesperança entre la població.
• Revoltes obreres i camperoles: Entre 1919 i 1920, es van produir moltes revoltes obreres i camperoles, incloent-hi vagues i ocupacions de fàbriques i terres, conegudes com el "bienni roig". Aquestes revoltes van generar temors entre els empresaris, terratinents i classes mitjanes, que van veure amenaçats els seus interessos i van buscar solucions per evitar una revolució.
• Crisi del sistema monàrquic i parlamentari: La ineficàcia del sistema monàrquic i parlamentari per gestionar els problemes postguerra va debilitar la confiança en les institucions tradicionals i va obrir la porta a alternatives radicals com el feixisme.
• Emergència del moviment feixista: Benito Mussolini va fundar el moviment feixista el 1919, amb el Fasci Italiani di Combattimento, un grup paramilitar ultranacionalista. Aquest moviment va defensar un programa ultranacionalista i va recórrer a accions violentes per aconseguir els seus objectius.
• Suport de diversos sectors de la societat: El feixisme va aconseguir el suport d'una part de la classe mitjana, empresaris, l'església, l'exèrcit i altres sectors ultranacionalistes que veien en Mussolini una solució per mantenir l'ordre i l'estabilitat.
• Assumpció del poder per Mussolini: Després d'una vaga general fracassada el 1922, Mussolini va convocar la marxa sobre Roma, que va acabar amb la seva entrada al govern amb la connivència de les forces de l'estat. A partir d'aquí, va establir una etapa parlamentària fins a l'assassinat del líder socialista Matteotti el 1924, que va desencadenar una profunda crisi. Finalment, el 1926, Mussolini va implantar la dictadura feixista, amb un partit únic, censura de premsa, control de l'ensenyament i adoctrinament de la societat a través dels mitjans de comunicació i l'escola.

2. Alemanya i l'ascens del Nazisme

Antecedents

Els antecedents que van conduir a l'ascens del nazisme a Alemanya són complexos i estan marcats per diversos esdeveniments clau després de la Primera Guerra Mundial. Després de la derrota alemanya a la Primera Guerra Mundial, l'emperador Guillem II va abdicar, i Alemanya va proclamar la República de Weimar. Aquesta nova república va enfrontar-se a diversos reptes, inclosos governs febles i inestables, que van tenir dificultats per gestionar les conseqüències de la guerra i les demandes de la població.

Un dels esdeveniments més significatius va ser la imposició del Tractat de Versalles, que imposava dures condicions a Alemanya, considerada l'única responsable del començament de la guerra. Aquest tractat imposava reparacions de guerra massives, i altres restriccions que van provocar un fort sentiment de rancor i revenja entre la població alemanya.

A més, Alemanya va patir una greu crisi econòmica durant els anys següents, caracteritzada per hiperinflació, augment de l'atur i una profunda misèria econòmica. Tot i que la situació es va estabilitzar a partir del 1924 amb la implementació del Pla Dawes, les condicions socials seguiren sent precàries i el malestar persistia.

Aquesta agitació social es va manifestar en diverses revoltes i confrontacions, com la revolta revolucionària dels espartaquistes el 1919, liderada per Rosa Luxemburg, que va ser esclafada amb violència per les forces de seguretat. A més, van sorgir diversos grups paramilitars d'extrema dreta que es van enfrontar a les organitzacions d'esquerra, contribuint a la polarització i la tensió política a Alemanya.

En conjunt, aquests antecedents van crear un clima de descontentament, inestabilitat i rancor entre la població alemanya, que va ser explotat pel moviment nazi liderat per Adolf Hitler. La promesa de restaurar la grandesa d'Alemanya, així com la seva propaganda eficaç i la seva capacitat per aprofitar-se de les tensions socials i polítiques, van permetre al nazisme guanyar suport i finalment arribar al poder el 1933. A partir d'aquí, Hitler va instaurar una dictadura totalitària que va transformar profundament Alemanya i la història mundial.

Origen del Nazisme

El nazisme, o nacionalsocialisme, va sorgir a Alemanya com un moviment polític radical durant els anys de postguerra, amb Adolf Hitler al capdavant. El seu origen es pot rastrejar fins a la fundació del Partit Obrer Nacional Socialista Alemany (NSDAP) el 1920, amb Hitler com a líder indiscutible.

El moviment va intentar un cop d'estat el 1923, conegut com a "Putsch de Munic", que va fracassar. Com a resultat, Hitler va ser empresonat fins al 1925. Durant la seva estada a la presó, Hitler va escriure el seu llibre "Mein Kampf" (La meva lluita), en què va exposar les seves idees i objectius per a Alemanya.

Principis bàsics del Nazisme

Els principis bàsics del nazisme es van articular a través de "Mein Kampf" i altres discursos i manifestos de Hitler. Aquests principis inclouen:

1. Antisemitisme i anticapitalisme selectiu: El nazisme era profundament antisemita, identificant els jueus com a enemics i culpables de molts dels problemes d'Alemanya. Tot i que criticaven el capitalisme, el nazisme va limitar els seus postulats anticapitalistes i es va centrar en atacar els "financers jueus".
2. Anticomunisme: El moviment nazi també va ser vehementment anticomunista, veient els comunistes com una amenaça per a Alemanya i l'ordre social establert.
3. Creació d'un moviment de masses: Hitler va reconèixer la importància de mobilitzar les masses per aconseguir els seus objectius polítics. Va utilitzar una varietat de mètodes de propaganda, incloent-hi marxes, uniformes i símbols, per atraure i consolidar el suport popular.
4. Acceptació del joc parlamentari: Tot i la retòrica revolucionària, el nazisme va acceptar el joc parlamentari com a via per assolir el poder. Després de la seva ascensió al poder el 1933, Hitler va utilitzar la democràcia per consolidar la seva dictadura i suprimir les forces opositores.

Aquests principis van servir com a base ideològica per al nazisme i van guiar les polítiques i accions del règim nazi durant els anys de govern. A través de la seva propaganda eficaç i la seva capacitat per mobilitzar les masses, el nazisme va aconseguir un suport considerable i va transformar radicalment la societat alemanya i la història mundial.

Crisi de la República i arribada al poder de Hitler

La crisi de la República de Weimar i l'ascens d'Hitler al poder estan profundament vinculats a una sèrie d'esdeveniments i factors socioeconòmics i polítics crucials.

El punt de partida d'aquesta crisi va ser el crac de la borsa de Nova York el 1929, que va provocar una crisi econòmica mundial. A Alemanya, aquesta crisi es va manifestar amb un augment massiu de l'atur, afectant especialment els obrers i la classe mitjana.

Com a conseqüència d'aquesta crisi, els partits polítics extremistes van experimentar un augment del suport popular. Tant el Partit Comunista com el Partit Nazi van veure créixer la seva influència i base de votants. A més, es va incrementar la violència entre grups paramilitars d'extrema dreta i esquerres.

Les eleccions de 1930 van reflectir aquesta creixent polarització, amb un notable augment del suport al Partit Nazi, que va passar de tenir 12 a 107 escons al Reichstag, esdevenint el segon partit més important del parlament.

El suport al nazisme va provenir d'una àmplia gamma de sectors socials: obrers i classe mitjana afectats per la crisi, ultranacionalistes, militars descontents amb les conseqüències del Tractat de Versalles, i grans industrials que temien una revolució comunista i buscaven un ordre social restaurat.

La crisi del 1932 va portar a noves eleccions, on el Partit Nazi va obtenir 203 escons, però sense majoria absoluta. Malgrat això, Hitler va ser nomenat Canceller pel president Hindenburg el 1933, i va governar amb el suport dels partits conservadors.

La ideologia nazi es caracteritzava pel culte al líder (Führer), el control ideològic total i l'adoctrinament, la supressió de la llibertat d'expressió i la censura, l'ús massiu de la propaganda per difondre valors patriòtics i racistes, així com l'antisemitisme i el supremacisme racial.

Això va culminar en polítiques discriminatòries i persecució dels jueus, amb l'aprovació de les lleis de Nuremberg (1933), la Nit dels vidres trencats (1938) i la Solució final (1942), que va conduir a l'Holocaust.

L'estat nazi es va caracteritzar per un fort control policial, l'autarquia econòmica i una expansió territorial amb l'objectiu de crear un "espai vital" per a Alemanya. Aquestes polítiques van culminar en l'inici de la Segona Guerra Mundial i en una de les èpoques més fosques de la història moderna.