Ascens de les dictadures a Europa entre les dues guerres

Euroa d'entreguerres

1.1 Una època de crisi

La victòria dels estats democràtics en el conflicte va donar lloc a desmembraments dels imperis autoritaris i al naixement de nous països que van adoptar sistemes polítics de caràcter liberal parlamentari. Les circumstàncies econòmiques difícils van ser acompanyades d'una crisi social que va tenir característiques revolucionàries. Els sindicats i els partits socialistes i comunistes es van reforçar, provocant una forta oposició del proletariat en les democràcies i el temor de la burgesia i la classe mitjana, ja que no podien controlar una situació que semblava revolucionària. La crisi de 1929 va complicar la situació, creant un ambient favorable per a la desestabilització de les democràcies i l'aparició de dictadures i règims totalitaris.

1.2 Democràcia davant la crisi

Els països amb un fort arrelament del parlamentarisme i la democràcia van aconseguir integrar el socialisme emergent en el sistema, sufrint una universalització i formant coalicions polítiques àmplies, la qual cosa va permetre aïllar els partits radicals.

1.3 Ascens de les dictadures

Els països amb sistemes liberal-parlamentaris amb poca tradició i partits liberals impotents davant la crisi i la revolta social van establir sistemes polítics autoritaris, és a dir, dictadures. Aquestes prometien restablir l'ordre, exaltaven el nacionalisme i recolzaven els grans propietaris (exèrcit/església) amb l'objectiu de combatre el progrés de les idees socialistes i comunistes. Eren estats policials que rebutjaven els sistemes liberal-democràtics per considerar-los incapaços d'acabar amb la inestabilitat social i amb la amenaça del socialisme.

Com aconsegueix el partit nazi arribar al poder

El partit nacionalsocialista, amb un programa nacionalista i anticapitalista, rebutjava la democràcia i el comunisme, denunciava el tractat de Versalles i la incapacitat dels partits burgesos. Demanava un règim que garantís l'ordre, l'autoritat i el treball, i era antisemita. La crisi econòmica de 1929 va donar força al partit.

Què pretenia el projecte racial nazi?

El projecte racial nazi tenia com a objectiu inspirar idees per defensar la necessitat de preservar la puresa dels arians (raça) i desenvolupar un projecte racial i imperial que exclouia els discapacitats i aquells que no s'identificaven amb la comunitat del poble dirigit per Hitler, considerats asocials. També identificava determinats grups ètnics com a enemics que calia exterminar, com els jueus i els gitanos. Aquesta política va culminar amb la persecució dels jueus. El 1935 es van promulgar les lleis de Nuremberg que degradaven els jueus alemanys a la categoria de ciutadans de segona classe. El 1938, la nit dels ganivets llargs va presagiar l'Holocaust i l'extermini dels jueus a Europa.

Repressió estalinista

Stalin va confirmar el seu lideratge dins del partit comunista i la Unió Soviètica creant un règim de terror contra els seus adversaris. El 1932 es van manifestar les conseqüències de les mesures adoptades després de la posada en marxa del primer pla quinquennal: fam, escassetat i manca d'habitatges. Les crítiques contra els mètodes de Stalin van créixer. En el Congrés del PCUS es van defensar posicions més moderades que les de Stalin. Després de l'assassinat de Kírov, Stalin va implantar el terror a totes les institucions del país per eliminar els seus rivals i tenir tot el poder. Es van iniciar una sèrie de processos (purgues) amb l'objectiu d'eliminar físicament aquells que s'haguessin oposat a ell i d'eliminar els considerats capaços de simpatitzar amb les víctimes o de crear nuclis de futures oposicions.