asdf
Clasificado en Matemáticas
Escrito el en
catalán con un tamaño de 5 KB
45. Reinad d Isabl II: Durant el reinad d Isabl II (1833-1868) podems distingr dos grands etaps: su minor d edd (1833-1844), q requir d regencs, y su reinad en solitar (1844-1868).A.La minor d edd d l rein, l epoc d regencs:1.- L Primer wr Carlist y l Regenc d Marí Cristin (1833-1840): En 1833 comenzab l primer wr carlist (desps vendrn otrs dos), entr ls partidars d l opcn d Carls Marí Isidr, ls carlists, defensors d l tradic, y ls partidars d Isabl II, ls isabelins, mayorit liberals, q terminar en 1840. L wr termín en 1840 cn l firm d un acuerd d pz, el conocid cmo Conveni o Abraz d Vergar, x el q, a camb d reconocr a Isabl cmo rein d Esp, ls territ dl País Vasc y Navarr conservarn sus fuers y ls militrs carlists sus empls y grads en el Ejércit españl. Carls Marí Isidr no acept el acuerd q habín firmad ls + notabls d sus partidars sin su consentim y se exil en Franc. Al mism tiemp q comenz l primer wr carlist, Marí Cristin d Borbn se hac carg dl Rein d Esp cmo Regent d su hij Isabl. No fue un period fácl pra l Rein Madr, q intent gobernr mediant una espec d constituc (q no er tl, sinó una cart otorgad) elaborad pra l ocas: el Estatut Real d 1834. No satisfac, ni much mens, est document a ls liberals, ni siquier a ls + moderads, en 1835, comenzarn ls sublevacs exigiend l soberan populr. En est context un grup d milits tom el palac d l Granj d San Ildefons (Motn d l Granj), en el q resid Marí Cristin en aql moment, y obligarn a l Regent a derogr el Estatut Real d 1834 y a consentr l aprobacn d una nuev Constituc, q se promulg en 1837. Aún cn tod no cesarn ls sublevac y, en 1840, recin terminad l wr carlist, Marí Cristin se vio obligad a dimitr. Su carg d regent fue ocupad x el Generl Esparter, el “héroe nacionl” q hab derrotad al Carlism.2.- L Regenc dl Generl Esparter (1841-1843): Contab Esparter cn el apoy d ls liberals + progresists, a ls q pertenec, y a ellos se deb. A pesr d tdo gobern d maner dictatorl, sin someters nunc al Parlament, x l q su polít provoc el rechaz d ls grups + influyents (l burgues industrl, puest q Esparter rechazab ls medids proteccionits, ls liberals moderds, pro tb liberals progresists, q temín su actitd represiv). Desps d 3 añs d difícl regenc y falt d apoys, un golp d Estad ejecutad pr el Generl Narváez acab cn l regenc d Esparter y abr ls puerts a l proclamac d l mayor d edd d l rein, aunq sól contab 14 añs. Esparter se exil en Londrs.El reinad personl d isab II(1844-1868):1.- L Décad Moderd (1844-1854):En 1843 el golp d Estad dl Generl Narváez acab cn l regenc d Esparter; y entoncs, aunq sól ten 13 añs, se proclam l mayor d edd d Isabl, q ascend al tron cn el nombr d Isabl II. Nos encontrams en 1844, y ese mism añ ordén Isabl formr gobiern al Generl Narváez, q liderab el Partid Liberl Moderad. Gobern Narváez durant 10 añs y l hiz cn man dur, pra restablecr el ordn q en una Esp convuls y agitad exig l burgues en ls ciudads y ls terrateniens en el camp. Y l primer q hiz fue promovr l derogac d l moderad Constituc d 1837 y promulgr otr nuev Constituc en 1845, aún + conservad q l anter. Durant est décad, q termín cn el alzam militr dl Generl O´Donell en el cuartl d Vicálvaro en Madrd (Vicalvarada), tuv lugr l Seg wr Carlist, q hab iniciad el aspirant Carls Lis d Borbn, hij y sucesr d Carls Marí Isidr. Est segund wr carlist, d much - reliev q l anter, sól tuv ciert importanc en Catalñ, se sald cn uns 10.000 muerts. 2.- El Bienio Progresist (1854-1856):El éxit d l Vicalvarada abr un nw period, d sól dos añs, en l ya agitad vid polític españl dl s XIX. Est pronunciam militr no pretend destronr a l rein Isabl, sinó obligarl a realizr alguns reforms + populars. Desps d dos añs my inestabls, en ls q entr otrs hechs tuviern lugr ls desamortizac d Madoz, l rein apart a ls progresists y d nuev conf ls tars d gobiern al Generl Narváez. 3.- El regres dl Moderantism y l Criss Polític (1856-1868):Se caracteriz est period x l vuelt al conservadurism, x l marginac y persecuc d ls liberals progresists y x el someti d ls mass mediant l Guard Civl, el Ejércit y ls caciqs locals. Frent a est polític conservad aumentabn ls deses dl puebl d accedr a + derechs y libertads; y, entr ls intelect, triunfabn ls ides democrátics y republicans. Ls primers organizac obrers en Esp (sindicats y partids polítics) movilizabn al proletar contr ls empres y ls polítics. En est context se reuniern en l ciud belg d Ostende un select grup d polítics demócrats y liberals progresists, alguns d ells en el exil, debid a ls persecuc d Narváez, y pactarn (Pact d Ostend, d 1866) una grn sublevac pra derrocr a Isabl II, a l q se acusab d sostenr a gobierns burguess e impopulars.