Atenes i Esparta a l'antiga Grècia

Durant el segle VI aC a Atenes es va donar un enfrontament entre l'aristocràcia latifundista i els camperols sense terres i la burgesia comercial. Aquest enfrontament portarà un seguit de reformes socials i polítiques. Va ser així que al segle V Ac es va instaurar a Atenes un règim de democràcia limitada. Molt diferent era la situació d'Esparta; una polis que es va caracteritzar pel seu afany expansionista.

La seva societat era molt militaritzada i es distingia per una educació fonamentada en la disciplina guerrera. El seu règim polític contrastava amb el sistema democràtic d'Atenes. Al segle VI Ac es va donar un seguit de guerres entre grecs i perses, que es van conèixer com a guerres mediques. En la primera guerra contra els perses els soldats grecs, els hoplites, es van imposar en la batalla de Marató (490); uns anys després els perses van ser derrotats en la batalla naval de Salamina. La guerra va acabar amb el triomf dels grecs i l'augment del prestigi d'Atenes.

Així va començar una etapa, V aC, en què Atenes dirigia el món grec al dominar la lliga de Delos. Atenes es va enriquir amb les aportacions econòmiques de la resta de polis.

Aviat l'hegemonia d'Atenes va ser contestada per Esparta, que va crear una coalició contra Atenes: la lliga del Peloponès. La rivalitat entre les dues lligues va acabar en un conflicte armat, la guerra del Peloponès, en la qual es va imposar Esparta posant fi al predomini d'Atenes.

La societat espartana estava dividida en 3 grans grups socials.

El primer eren els espartistes; eren ciutadans de ple dret, una minoria que ocupava tots els càrrecs polítics i es dedicava a la guerra.

El segon grup eren els periecs; persones lliures però sense drets polítics: es dedicaven a l'agricultura, l'artesania i el comerç. Finalment trobem els ilotes; eren esclaus de l'estat i es dedicaven a tasques agrícoles i al servei domèstic.

L'Atenes clàssica era rica gràcies a l'agricultura, que es practicava a les terres de l'Aticà. Els conreus principals eren el blat, la binya, i l'olivera; també hi havia ramaderia (cabres, ovelles, porcs i vaques...). L'activitat artesanal més important era la ceràmica, que es decorava amb formes geomètriques i figures humanes. També s'elaboraven recipients grans d'ús domèstic per guardar-hi aliments, vi, perfums, o ceràmiques religioses. Altres artesans es dedicaven al tèxtil (llana).

També tenia molta importància la mineria i el treball a les pedreres d'on s'obtenia el marbre utilitzat per construir edificis religiosos. El comerç, el duen a terme els mateixos artesans a les seves botigues i els venedors ambulants. El comerç exterior s'efectuava des del port del Piero.