Atenes i Esparta: Història, Societat i Conflictes

L'evolució política d'Atenes i Esparta

Durant el segle VI aC, a Atenes es va produir un enfrontament entre l'aristocràcia latifundista, els camperols sense terres i la burgesia comercial. Aquest conflicte va portar un seguit de reformes socials i polítiques. Va ser així que, al segle V aC, es va instaurar a Atenes un règim de democràcia limitada. Molt diferent era la situació d'Esparta, una polis que es va caracteritzar pel seu afany expansionista.

La societat i el sistema militar espartà

La seva societat era molt militaritzada i es distingia per una educació fonamentada en la disciplina guerrera. El seu règim polític contrastava amb el sistema democràtic d'Atenes.

Les Guerres Mèdiques i l'hegemonia atenesa

Al segle VI aC es va donar un seguit de guerres entre grecs i perses, que es van conèixer com a Guerres Mèdiques. En la primera guerra contra els perses, els soldats grecs, els hoplites, es van imposar en la batalla de Marató (490 aC); uns anys després, els perses van ser derrotats en la batalla naval de Salamina. La guerra va acabar amb el triomf dels grecs i l'augment del prestigi d'Atenes.

Així va començar una etapa, al segle V aC, en què Atenes dirigia el món grec en dominar la Lliga de Delos. Atenes es va enriquir amb les aportacions econòmiques de la resta de polis.

La Guerra del Peloponnès

Aviat, l'hegemonia d'Atenes va ser contestada per Esparta, que va crear una coalició contra Atenes: la Lliga del Peloponnès. La rivalitat entre les dues lligues va acabar en un conflicte armat, la Guerra del Peloponnès, en la qual es va imposar Esparta, posant fi al predomini d'Atenes.

Estructura social d'Esparta

La societat espartana estava dividida en tres grans grups socials:

• Espartiates: Eren ciutadans de ple dret; una minoria que ocupava tots els càrrecs polítics i es dedicava a la guerra.
• Periecs: Persones lliures però sense drets polítics; es dedicaven a l'agricultura, l'artesania i el comerç.
• Ilotes: Eren esclaus de l'estat i es dedicaven a tasques agrícoles i al servei domèstic.

Economia i activitats a l'Atenes clàssica

L'Atenes clàssica era rica gràcies a l'agricultura, que es practicava a les terres de l'Àtica. Els conreus principals eren el blat, la vinya i l'olivera; també hi havia ramaderia (cabres, ovelles, porcs i vaques).

L'activitat artesanal més important era la ceràmica, que es decorava amb formes geomètriques i figures humanes. També s'elaboraven recipients grans d'ús domèstic per guardar-hi aliments, vi, perfums o ceràmiques religioses. Altres artesans es dedicaven al tèxtil (llana).

També tenia molta importància la mineria i el treball a les pedreres, d'on s'obtenia el marbre utilitzat per construir edificis religiosos. El comerç el duien a terme els mateixos artesans a les seves botigues i els venedors ambulants. El comerç exterior s'efectuava des del port del Pireu.