A Atenes, per impartir justícia cada any eren elegits per sorteig sis mil ciutadans de més de trenta anys que formaven els...

LES REFORMES DE PÈRICLES. EL SEGLE D’OR ATENÈS

Aquest segle es considera l’època mes ruca de la historia de Grècia des del punt de vista cultural i artístic. Pèricles governà la polis atenesa a partir del 461 aC.

Amb ell culminà la democràcia ja que va donar plens poders a l’assemblea i al consell , i va oferir la possibilitat qe un major nombre de ciutadans accedís a les magistratures mes altes.  L’historiador Tucídides ens dona testimoni de l’eloqüència dels discursos de Pèricles. Aquests ideals de democràcia tan perfectes quedaven restringits pels drets de ciutadà, els fills de pare i mare atenesos eren legalment ciutadans d’Atenes.

Al costat dels ciutadans hi havia els metecs o estrangers, homes lliures domiciliats a l’Àtica. No tenien dret de ciutadà i no podien ser propietaris de terres a l’Àtica ni contreure matrimoni legal amb ciutadans. El grup mes nombrós eren els esclaus que no tenien drets polítics. Solien treballar dins la família o formaven part de l’exercit al costat dels homes lliures. Les dones no podien intervenir en la política ni votar. Hi ha una excepció que es Aspàsia de Milet la companya de Pèricles, famosa per la seva intel·ligència i bellesa, que participa en el cercle intel·lectual i artístic que envoltava Pèricles. Hi havia molts intel·lectuals i artistes que van viure en Atenes:

-Filòsof Protàgores, que ensenyava que l’home es la mesura de totes les coses

-Fídies, escultor del Partenó

-Arquitectes Ictinos i Cal·lícrates

-Pintor Polignot

-Heròdot el pare de la historia i també historiador Tucídides

-Els tràgics Esquil, Sòfocles i Eurípides i Sócrates que tant va influir en el pensament occidental, malgrat ni haver deixat res escrit sobre la seva activitat filosòfica.

Desprès de les guerres mediques, Atenes es convertí en la primera potencia naval. Aquesta situació desemboca en la creació d’una coalició de ciutats, lliga de Delos. Tenia com a finalitat defensar les ciutats aliades d’un potencial perill persa.

LES GUERRES DEL PELOPONÈS

Conflicte sorgit a l’illa de Corcira va desencadenar la guerra del Peloponès entre els atenesos i els espartans.

La primera part de la guerra es va desenvolupar a l’Àtica, amb un resultat favorable a Atenes. Va ser dirigida per Pèricles que va morir l’any 429 aC, víctima de persa, espidemia que va causar moltes baixes entre la població atenesa.

Un cop mort, es va posar en evidencia la decadència de l’esperit de lluita dels atenesos que amb tanta valentia havien defensat anys enrere la seva pàtria contra els perses. L’escenari de la guerra es va traslladar a Sicília, on el general atenès Alcibíades va fracassar en la seva estratègia militar.

En la tercera fase de la guerra les ciutats jòniques es van rebel·lar contra Atenes. Amb el suport d’Esparta i sota el comandament del general Lisandre, van obligar als atenesos a rendir-se sense condicions. Els atenesos van haver de pactar una aliança amb Esparta i acceptar-se el domini.

A Atenes es va instal·lar un govern oligàrquic anomenat dels Trenta Tirans, amb la finalitat de revisar la constitució. Va fracassar per la seva duresa i després d’una guerra civil, el 403 aC la democràcia s’hi va restaurar.