Augment "despesa publica "Neoclàssic

El desenvolupament de la industrialització fins al 1900: La industrialització espanyola s’inicia cap al 1830 gràcies a iniciatives d’alguns empresaris, a les inversions estrangeres en el ferrocarril i la mineria, i als capitals repatriats de Cuba i Filipines. Es basa en lleis proteccionistes que asseguren el mercat interior i limiten la competència exterior. La indústria utilitza inicialment l’energia hidràulica i després la màquina de vapor. Es localitza al nord i nord-est: siderúrgia al País Basc (basada en el ferro) i Astúries (carbó), i indústria tèxtil del cotó a Barcelona i de la llana a Sabadell, Terrassa i Béjar. La indústria espanyola fins al 1939: Durant el primer terç del Segle XX, la industrialització s’accelera gràcies al creixement demogràfic, que proporciona mà d’obra abundant i barata. A més, durant la Primera Guerra Mundial, Espanya troba un bon mercat exterior per als seus productes industrials, especialment tèxtils i siderúrgics. Després del conflicte, la indústria entra en una etapa de recessió que s’agreuja amb la crisi econòmica mundial dels anys trenta, provocant la caiguda de les exportacions. Finalment, la Guerra Civil espanyola suposa un fort retrocés econòmic amb la destrucció de gran part dels mitjans de producció. L’estancament de la indústria (1939-1959): Després de la Segona Guerra Mundial, Espanya queda aïllada políticament i econòmicament, i el règim franquista aplica una política d’autarquia basada en l’autoabastiment i la reducció dels intercanvis amb l’exterior. Aquesta política assegura el mercat interior sense competència, però dificulta la importació de matèries primeres i impedeix la modernització tecnològica. Es creen petites indústries que abasteixen un mercat limitat. L’Estat intervé mitjançant la creació de l’INI, que impulsa grans indústries de base com siderúrgia, drassanes, energia, automòbil i química. Espanya es converteix en un país industrial (1959-1975): Amb el Pla d’Estabilització de 1959 s’acaba l’autarquia i s’inicia la liberalització econòmica. Es redueixen les barreres aranzelàries, es facilita la importació de béns d’equip i augmenta la productivitat. Es desenvolupen sectors exportadors com el calçat, cuir, suro, paper, maquinària, mineria i indústria naval. Aquest període coincideix amb una expansió econòmica mundial que afavoreix la instal·lació de multinacionals a Espanya, atretes per la mà d’obra abundant i barata procedent de l’èxode rural, la baixa conflictivitat laboral i el creixement del mercat interior. 

Les inversions provenen principalment dels EUA, la CEE i Suïssa. Destaquen sectors com l’electromecànic, la química, l’automòbil i les refineries de petroli.Distribució territorial de la indústria fins al 1975: El model industrial es basa en nuclis poc connectats. Catalunya destaca per la seva burgesia empresarial, que inverteix en la indústria tèxtil i posteriorment en maquinària, química i automòbil, tot i la manca de matèries primeres i carbó, que obliga a importar-los, fet que explica la localització prop dels ports. El País Basc desenvolupa una potent siderúrgia gràcies a l’exportació de ferro i la importació de carbó anglès, que impulsa també la indústria mecànica. Astúries es basa en la mineria, tot i que sovint el mineral s’exporta sense transformar, amb presència de siderúrgia de capital estranger. Madrid es desenvolupa com a centre industrial gràcies a la seva capitalitat, la proximitat als centres de decisió, el mercat urbà i la mà d’obra abundant. A partir de 1959 es creen pols de desenvolupament (Saragossa, Vigo, Sevilla...), però no es corregeixen els desequilibris territorials. La crisi industrial (1975-1985) i la reconversió: A partir de 1974 es produeix una crisi mundial caracteritzada per la disminució dels beneficis, l’alta inflació i l’augment de l’atur. Les causes són l’augment dels salaris, la crisi energètica provocada per l’encariment del petroli (OPEP) i la competència dels nous països industrialitzats. A Espanya, la crisi s’agreuja per problemes interns com el retard tecnològic, la baixa competitivitat, l’alt consum energètic i la dependència exterior. Això provoca inflació, caiguda de la demanda, tancament d’empreses i un gran augment de l’atur (més de 800.000 llocs de treball perduts). Durant els anys 80 es duu a terme la reconversió industrial, que implica la reestructuració dels sectors menys productius (siderúrgia, drassanes, automòbil), el tancament d’empreses amb poca demanda (tèxtil, electrodomèstics), la reducció de plantilles mitjançant jubilacions anticipades i la creació de ZUR per reactivar zones industrials. També es fomenta l’ús d’energies alternatives per reduir la dependència del petroli.  El model industrial actual: El model industrial actual es basa en la tercera revolució industrial, amb gran importància de les noves tecnologies, la innovació i el R+D. Les empreses tenen com a objectius augmentar la producció, ser competitives en un mercat globalitzat i oferir productes d’última generació. Per això, es formen xarxes d’empreses mitjanes, flexibles i adaptables als canvis tecnològics, amb necessitat de treballadors qualificats. Els factors de localització han canviat: ara són clau la proximitat als centres tecnològics, les bones infraestructures de transport i telecomunicacions, mentre que perden importància els recursos naturals i la proximitat al mercat per l’abaratiment del transport. També es prioritzen els baixos costos laborals, fet que provoca la deslocalització d’empreses cap a països menys desenvolupats amb mà d’obra barata i menys regulació. 

El teixit industrial espanyol: El teixit industrial ha evolucionat d’un model de nuclis aïllats cap a un sistema difós i interconnectat. Els nuclis tradicionals han crescut i han format grans àrees metropolitanes (Madrid i Barcelona), on es concentren infraestructures bàsiques (transport, energia, aigua) i serveis avançats (financers, investigació, gestió), generant economies d’aglomeració que atrauen indústries i activitats auxiliars. Alhora, es produeix un procés de dispersió industrial, ja que moltes empreses es traslladen fora del centre urbà per l’elevat preu del sòl, la saturació de comunicacions i la conflictivitat laboral, situant-se a la perifèria o al llarg dels eixos de comunicació però mantenint la connexió amb la ciutat central. El territori industrial s’organitza en grans eixos: l’eix de la vall de l’Ebre (connecta País Basc, Catalunya i Madrid), l’eix mediterrani (Múrcia, País Valencíà i Catalunya fins a Europa) i l’àrea de Madrid (centre de decisió i atracció d’indústria i capital). Tot i aquesta xarxa, es mantenen importants desequilibris territorials entre zones industrialitzades i altres amb poca indústria. Els sectors industrials a Espanya: La indústria espanyola es divideix en tres grans grups segons el nivell tecnològic i la demanda. Els sectors madurs: Són sectors amb baixa intensitat tecnològica i demanda estancada o en retrocés. Inclouen la metal·lúrgia i productes metàl·lics (amb gran pes, especialment al País Basc i Astúries), la indústria alimentària (alimentació, begudes i tabac), que encara és important però ha perdut pes, i el sector tèxtil, de confecció, cuir i calçat, que té molt poc pes i pateix la forta competència dels països emergents. Aquest últim es divideix entre empreses de productes barats (marca blanca) i grans marques centrades en el disseny i la moda. Els sectors dinàmics: Són sectors amb tecnologia mitjana i bones expectatives de creixement. Destaquen la indústria de l’automòbil, que després de la reconversió s’ha convertit en el sector amb més volum de negoci, i el sector químic, molt important sobretot a Catalunya. Aquest inclou la refinació de petroli, la producció de plàstics, cautxú, pasta de paper, fibres sintètiques i productes farmacèutics. Té una forta presència de capital estranger. Els sectors de tecnologia punta: Són sectors amb alta intensitat tecnològica i demanda creixent, com les TIC, l’automatització i la biotecnologia. Es localitzen principalment a Madrid, Catalunya, País Basc i Andalusia. Tot i el seu potencial, tenen poc pes a Espanya per la tardana implantació, la baixa inversió en R+D i la dependència tecnològica exterior  El sector de la construcció : El sector de la construcció va tenir un gran pes en l’economia espanyola entre 1998 i 2007, arribant a representar una part molt important del PIB (fins al 18% directament i més si es compten sectors associats). Aquest creixement es va basar en l’augment de la construcció d’habitatges, la pujada dels preus i l’increment de l’ocupació. Les causes d’aquest creixement van ser les expectatives que els preus continuarien pujant,

els beneficis elevats de l’especulació immobiliària, els ajuts públics i el fàcil accés al crèdit amb interessos baixos. Aquest procés va generar una bombolla immobiliària, especialment a zones costaneres, amb importants impactes ambientals. La crisi financera del 2007 va provocar l’esclat de la bombolla i una forta caiguda del sector, amb un gran augment de l’atur, que no només va afectar la construcció sinó també altres sectors relacionats. A més, va disminuir el consum i va augmentar la morositat bancària, fet que va restringir el crèdit. 5. Canvis tecnològics, científics i organitzatius Les noves tecnologies, especialment les TIC i la telemàtica, han provocat una gran transformació industrial. Han creat nous sectors com la microelectrònica i, alhora, han canviat la manera de produir: la producció s’automatitza amb robots, es controla en temps real i es pot adaptar ràpidament a la demanda. A més, permeten fragmentar el procés productiu i repartir-lo per diferents llocs del món.  A nivell organitzatiu, les empreses disposen de molta informació immediata, fet que facilita la planificació i la presa de decisions. També s’han creat parcs tecnològics on col·laboren empreses i investigadors, i s’han desenvolupat xarxes globals que connecten activitats econòmiques a escala mundial.  Pel que fa al treball, moltes empreses traslladen les tasques que requereixen poca qualificació a països amb salaris baixos (deslocalització). Al mateix temps, redueixen la mà d’obra i donen més importància a la tecnologia i als treballadors qualificats, fet que provoca la terciarització de la indústria.  Finalment, els processos productius són més flexibles: les empreses es globalitzen, divideixen la producció en diferents plantes i subcontracten serveis. Això permet produir en massa o adaptar-se a la demanda segons convingui. 6. La indústria espanyola en el context europeu i mundial L’entrada d’Espanya a la Uníó Europea va suposar la fi del proteccionisme i l’obertura a la competència exterior, cosa que va obligar a modernitzar la indústria i va provocar el tancament d’empreses poc competitives. En aquell moment, la indústria espanyola tenia mancances importants com poca innovació, infraestructures deficients i un baix nivell tecnològic. La UE va ajudar a superar-ho amb inversions en infraestructures, tecnologia, medi ambient i formació, amb l’objectiu d’augmentar la competitivitat. També es van privatitzar empreses públiques i es van aplicar polítiques ambientals per reduir la contaminació, tot i que Espanya encara presenta nivells elevats d’emissions. Actualment, la UE promou una indústria basada en la innovació, la productivitat, la formació i la inversió en I+D. En el context global, la indústria espanyola forma part d’una xarxa mundial, però depèn sovint de decisions externes. A més, la deslocalització cap a països amb costos més baixos provoca atur, tot i que es intenta frenar amb ajudes públiques.

Sector terciari (definició): activitats que no produeixen béns materials i ofereixen serveis per satisfer necessitats; sector heterogeni. Característiques: -intangibles i immaterials -no emmagatzemables -molt diverses Indicadors: -% PIB -% població ocupada Classificació serveis (funció): -consum final (comerç minorista, hostaleria, oci) -producció i distribució (finances, transport, majorista) (propietat): -públics (administració) -comercialitzables (privats) (productivitat): -estancats (no augmenten productivitat) -progressius (sí, amb tecnologia) Sector terciari a Espanya: -+76% població activa -Madrid (serveis estatals) -Canàries/Balears (turisme) -Ceuta/Melilla (predomini serveis) Comerç (definició): intercanvi de béns i serveis Característiques comerç: -concentració demanda urbana -especialització creixent -intermediaris -grans empreses comercials Comerç exterior: -integrat UE -balança comercial negativa -balança serveis positiva (turisme) Transport (funcions): -desplaçament persones -relaciona producció i mercat -integra territori Problemes transport: -alt consum energia -contaminació -predomini carretera Tipus transport: -carretera (principal) -ferrocarril (Avé creix) -aeri (passatgers) -marítim (mercaderies) Logística: organitza transport + emmagatzematge + distribució amb mínim cost Transport intermodal: combinació de transports (contenidors, plataformes) Turisme (importància): -fenomen de masses -gran pes econòmic Factors turisme: -nivell de vida -vacances pagades -millora transports Espanya turisme: -potència turística -model sol i platja -turistes europeus Impactes turisme: -positius (ocupació, ingressos) -negatius (urbanització, impacte ambiental, precarietat) Estat del benestar: -sanitat -educació -seguretat -administració pública Mitjans comunicació: -gran influència -grans empreses -Internet transforma el sector

Sector terciari (definició): activitats que no són ni agrícoles ni industrials i ofereixen serveis per satisfer necessitats; sector heterogeni amb gran pes econòmic. Característiques: -intangibles i immaterials -no emmagatzemables -molt diverses Indicadors: -% PIB -% població ocupada Classificació serveis (funció): -consum final (comerç minorista, hostaleria, restauració, oci) -producció i distribució (finances, comerç majorista, transports) (propietat): -públics (administracions) -comercialitzables (privats) (productivitat): -estancats (no augmenta productivitat, serveis socials) -progressius (estalvi factors, comunicacions) Sector terciari a Espanya: -+76% població activa -desigual territorialment -Madrid (serveis públics estatals) -Canàries/Balears (turisme) -Ceuta/Melilla (predomini serveis per manca d’altres sectors) -serveis socials repartits equilibradament -serveis avançats (finances, comunicacions) concentrats a Madrid i Barcelona -empreses comercials concentrades (Catalunya, Madrid, Andalusia, C.Valenciana) Crisi 2008 i serveis: -menor impacte que altres sectors -augment ocupació del 68% al 76% Comerç (definició): intercanvi de béns i serveis en mercats (concrets o abstractes com borsa) Característiques comerç: -concentració demanda zones urbanes i industrials -especialització creixent -gran varietat productes -ús d’estudis comercials -intermediaris (majoristes, transportistes, financers) -grans empreses comercials dominen el procés Factors creixement comerç: -liberalització mercat -noves tecnologies Comerç exterior: -integrat UE (≈70% exportacions, 59% importacions) -balança pagaments: comercial negativa (importacions petroli, deute) -balança serveis positiva (turisme) Comerç interior: -moltes petites empreses -distribució desigual béns equipament: -pocs intermediaris -leasing i renting béns consum: -aliments frescos (ràpid, molts intermediaris, puja preu) -béns duradors (petits comerços + grans superfícies creixent) -depèn nivell econòmic, poder adquisitiu i transport Transport (funcions): -desplaçament persones -necessitats econòmiques -connecta producció i mercat -integra territoris i difon idees Transport i economia: -relació directa fluxos-activitat econòmica -carretera domina (≈88% viatgers, 94% mercaderies interiors) Problemes transport: -alt consum energia (principal consumidor) -contaminació (gasos efecte hivernacle) -carretera principal responsable Tipus transport: -carretera: principal, congestió, impacte ambiental, xarxa alta capacitat connecta territori -ferrocarril: problemes (amplada via, trams únics, infrautilització) + Avé (200-600 km, creix) -aeri: expansió low cost, passatgers, alta seguretat -marítim: grans volums llarga distància, 67% comerç exterior, infraestructures costoses Logística: -coordina producció→mercat -objectiu: lliurar producte en lloc/moment amb mínim cost -funcions: gestió, emmagatzematge, transport, distribució, planificació -costos ~6,5% negoci, 3% PIB

Transport intermodal: -combinació mitjans -plataformes logístiques -contenidors -més eficient i menys contaminant -creixement a Espanya Turisme (importància): -fenomen de masses -gran pes econòmic -motor ocupació Factors turisme: -nivell de vida -vacances pagades -millora transports -informació accessible Espanya turisme: -potència turística -gran creixement des 1960 -model sol i platja -destins: litoral mediterrani, illes, Madrid -turistes europeus (UK, Alemanya, França) Turisme nacional: -viatges dins mateixa comunitat -ús cotxe -caps setmana/vacances Impactes turisme: -positius (ingressos, ocupació, creixement econòmic) -negatius (urbanització massiva, dany ambiental, precarietat laboral, estacionalitat) Impacte paisatge: -costa (urbanització, ports, problemes aigua) -muntanya (erosió, fauna afectada) Noves polítiques i tendències del turisme--Context i tendències actuals: -descens despesa per turista -estades més curtes -companyies low cost -contractació per Internet -augment competència internacional-Objectius de les polítiques: -millorar qualitat -augmentar competitivitat -fer el turisme més sostenible -reduir dependència del model massiu- Reorientació del model turístic:-Turisme de sol i platja: -millora qualitat -limitació construcció -modernització hotelera -protecció ambiental--Turisme cultural i urbà: -basat en patrimoni -menys estacional -arriba a més territoris -turisme més selecte-Turisme esportiu: -golf -esquí -activitats nàutiques -infraestructures específiques  Estat del benestar (definició): sistema propi de països desenvolupats que garanteix serveis bàsics com a dret-Serveis principals: -sanitat -educació -seguretat -administració pública-Administració pública: -3 nivells (estat, autonòmic, local) -molts treballadors -alta despesa -necessitat reforma--Educació: -obligatòria fins 16 anys -postobligatòria (batxillerat, FP, universitat) -garanteix igualtat oportunitats -despesa inferior a la UE--Sanitat: -universal (tots els ciutadans i residents) -alta qualitat -pionera en trasplantaments -manca personal -gran despesa pública (~6% PIB)