Ausias march lxxxi comentari

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,37 KB

QUINS TAN SEGURS CONSELLS VAN ENCERCANT: 1-Va nàixer cap al 1400 i en el Segle XV va començar la visió humanista. S'ha considerat el nostre segle d'or en la nostra història. En el Segle XIV ens trobem amb una literatura d'idees de caràcter moralitzant i satínic orientat cap al pensament medieval. 2-La angoixa de viure. I el tema del poema es l'angoixa de que va a morir. 3-Antítesis: (Amic de plors, desamic de riures, falaguera, mort i plorant sos ulls per sobres de gran goig, car jo defuig a tot home que em crida, la veu de mort li és melodiosa.) Personificació: del seu cor , cridant amb veu horrible i dolorosa, la sang se'n va llunyant; per gran tristor que li és acostada. Metàfora: de la mort com a alliverament i vida com a patiment.

Des del punt de vista literari la seua poesia es caracteritza per ser en valencià i no en occità, i per ser molt personal i no subjecta als tòpics de l'amor cortés. Des del punt de vista métric, en canvi, la seua poesía si que agafa com a model la versificació i técnica dels trobadors. El poeta se sent agoixat perque es veu incapaç de superar el patiment i el dolor de la vida. D'una manera més concreta, per tant el tema del poeta es la desesperança de la mort que el fa desitjar la mort entessa com un alliverament. El poema s'enmarca dins dels cants d'amor d'Ausiàs March i forma part del cicle llir entre canals (senyals). Figures retòriques: amic de ploures amic de riures, s'utilitza per a mostrar la pena constant en que viu. Concepte d'adjectiu de caràcter positiu. (falaguera). 5- Cinc cobles, 1 tornada de 8 versos, consonant ABBACDDC rima masculina i femenina, rima creuada o creucreuada, dividits per 2 emistiquis, versos Ausiàs Marquians. 
POEMA XXIX: COMENTARI: aquest poema d'Ausiàs March és el número XXIX de la seua obra i pertany, a l'igual que el poema "Així com cell qui es veu prop de la mort...", que vam estudiar anteriorment, al cicle de Llir entre cards. En aquest cicle, compost per trenta-cinc poemes, March dedica el que escriu a una dama anomenada dona Teresa, la qual es converteix en la seua font d'inspiració. MÈTRICA: el poema es una cobla esparsa. La seua estructura és formada per huit versos decasíl·labs, que com és característic en March i en la poesia culta de l'època, estan dividits en dos hemistiquis per una cesura a la quarta síl·laba (4+6). La rima es consonant, masculina i femenina i creuada (ABBACDDC). CONTINGUT: El poema es divideix en dues parts: 1a part (vs 1-4), on parla de la retirada d'un bou que ha estat derrotat per un altre. 2a part (vs. 5-8), estableix una comparació de la timidesa o per del bou amb la timidesa o per que sent el jo poètic davant la dama estimada, a causa d'un gest o acció d'aquesta que ell ha interpretat com a desfavorable. TEMA: el tema principal d'aquest poema és la timidesa o inseguretat amorosa, fent una clara comparació del seu sentiment tímid, amb la fugida del bou derrotat. Afirma que no pot tornar a ella fins que no haja desaparegut aquest sentiment d'inseguretat. POEMA LXXXI: COMENTARI: Aquest poema d'Ausiàs March és el número LXXXI de la seva obra i pertany al cicle de Llir entre cards. En aquest cicle, compost per trenta-cinc poemes, March dedica el que escriu a una dama anomenada dona Teresa, la qual es converteix en la seua font d'inspiració. No pertany a cap corrent literari en concret ja que March va crear una poesia molt personal basada en la seua experiència. MÈTRICA: es poema es una cobla esparsa, es a dir, solta. La seua estructura és formada per huit versos decasíl·labs, que com és característic en March estan dividits en dos hemistiquis per una cesura a la quarta síl·laba (4+6). La rima és consonant, masculina i creuada (ABBACDDC). TEMA: el tema de la poesia s'expressa mitjançant el conegut mite del nàufrag, molt usat des d'antic, tant en els textos llatins com grecs, per a reflectir situacions d'amor insatisfet o no correspost. Interpretació: el mar tempestuós esdevé un espai negatiu en què el marines veu "lo lloch" on podria salvar-se, però no hi pot arribar, no el troba. Aquesta imatge és el terme imaginari d'una comparació, que correspon a una situació real d'amor no correspost per part de la dona (a qui es dirigeix de vós). Així, de la mateixa manera que un nàufrag veu en la mar un lloc on salvar-se però no hi arriba per la seua mala sort, el poeta o jo poètic sent que la dona o tu poètic, si el corresponguera, podria salvar-lo del dolor, però això no passa perquè ella es mostra orgullosa davant seu. Com que ell no pot complir els seus desitjos, proclamarà a món que la dona és una orgullosa. I ho fa precisament escrivint el poema en qüestió.  

Entradas relacionadas: