Autarquia Econòmica Franquista a Espanya (1939-1959)

Autarquia Econòmica a Espanya (1939-1959)

Objectius i Política

Un dels objectius principals de la primera etapa del franquisme va ser l'autosuficiència econòmica (autarquia). Es va fomentar una política econòmica d'aïllament exterior i de substitució del lliure mercat per la intervenció de l’Estat en l’economia.

Àmbits d'Actuació en el Període Autàrquic

Aquests van ser els tres principals àmbits d’actuació:

1. Reglamentació del Comerç Exterior

   Es va limitar al màxim els intercanvis comercials, reduint les importacions per substituir el lliure mercat per la intervenció estatal. No obstant això, els resultats van ser un encariment dels productes que s'havien d'importar, escassetat de béns de consum, manca d’abastament que va afectar les matèries primeres i un subministrament elèctric amb restriccions.

2. Foment de la Indústria

   L'objectiu era assegurar la independència militar i política del nou Estat. Es van crear lleis i mesures per afavorir la creació d'empreses públiques i la nacionalització d'altres. Es fomentà especialment el desenvolupament de les indústries de béns d’equipament, que van rebre ajuda pública. L’any 1941 es va fundar l'Instituto Nacional de Industria (INI), promotor de la nova política industrial, que va impulsar la creació d'un gran nombre d'empreses públiques. L'Estat va prioritzar les inversions en sectors vinculats als interessos de la defensa militar, i es van crear empreses principals de grups com Iberia o Endesa.

3. Regulació del Sector Agrari

   L’Estat regulava la producció, la comercialització, els preus i el consum de la majoria dels productes agraris. Els resultats van ser uns preus oficials baixos, una disminució de la producció i una baixada de la productivitat per hectàrea.

Resultats i Conseqüències de l'Autarquia

• Estancament econòmic: Col·lapse del comerç exterior, disminució de la producció i del consum, i disminució general del nivell de vida de la població.
• Frenada de les tendències modernitzadores: Ampliació de les diferències negatives amb els nivells de benestar d'altres països europeus.
• Conseqüències negatives per a les indústries catalanes: No eren considerades d'interès nacional per les autoritats franquistes.
• Manca d’abastament i racionament: Escassetat d'aliments i productes de primera necessitat, distribuïts per mitjà de la cartilla de racionament fins a l'any 1952.
• Mercat negre (estraperlo): La taxació dels preus dels aliments per sota del seu valor real va provocar que molts productors preferissin amagar la producció per vendre-la al mercat negre (conegut com a estraperlo).
• Disminució considerable del nivell de vida: La fam va afectar una part important de la població. La precarietat es va fer evident en la manca d’habitatges dignes.
• Augment del barraquisme: Es va estendre el barraquisme als afores de grans ciutats com Madrid, Barcelona, València i Bilbao.
• Propagació de malalties: Es van estendre malalties com el còlera, el tifus i la tuberculosi a causa de les males condicions de vida.