Autors i corrents literaris del segle XIV i XV

1.2 Francesc Eiximenis

• Frare franciscà nascut a Girona el 1340 al si d'una família burgesa.
• Visqué molt de temps a València i morí a Perpinyà el 1409.
• Joventut: viatjà i estudià a les universitats europees més prestigioses. Va assolir renom en la cort i en l'àmbit religiós.
• Obra més extensa: Lo Crestià. És un recull de textos que vol orientar la conducta dels cristians; es tracta d'una exposició de la doctrina cristiana en relació amb els problemes que ha d'afrontar l'home medieval.
• Estil: clar i planer. Les expressions llargues van acompanyades de narracions breus i exemples que fan el discurs amè.

1.3 Vicent Ferrer

• Frare dominicà, nascut a València, assolí fama per la seva tasca predicadora a Espanya, França, Suïssa i Itàlia.
• Com a mestre de teologia, fou conseller de reis i papes; intervingué en els principals esdeveniments religiosos i polítics: el Cisma d'Occident i el Compromís de Casp.
• Fou canonitzat l'any 1455.
• No fou escriptor, sinó un orador que captava l'atenció dels oïdors pels seus sermons a Europa.
• Tot i que no va escriure res, es conserven 280 textos dels seus sermons gràcies als reportadors i clergues, que utilitzaven tant el llatí com el català.
• Estructura dels sermons: introducció, enunciació del tema i final. En la seva escenificació, utilitzava la gesticulació i el plor, recursos que commovien el públic.
• Llenguatge: molt viu, ple d'expressions col·loquials, alteracions sintàctiques i llatinismes.

2. El corrent humanista

2.1 Bernat Metge (1350-1413)

• Funcionari de la Cancelleria Reial, ocupant el càrrec de notari.
• Per la mort de Joan I, fou acusat amb un grup de funcionaris i empresonat temporalment, tot i que posteriorment fou alliberat.
• L'ambient llatinitzat de la Cancelleria Reial influí en la seva formació literària, i l'elogi que feia dels autors grecs i llatins mostra una actitud humanista.
• Malgrat l'interès cap a la cultura grecoromana, les seves obres contenen molts temes medievals, una actitud diferent de la dels religiosos. Empra sovint la ironia.
• Obres destacades:
  • Llibre de Fortuna i Prudència: debat entre figures al·legòriques.
  • Lo Sermó: paròdia dels sermons religiosos.