Autors i Moviments Clau de la Literatura Catalana (S. XIX-XX)

Àngel Guimerà: Poesia

• Caràcter argumentatiu i narratiu.
• To patriòtic.
• Importància en les descripcions.
• Concepció èpica dels temes.
• Habilitat en crear temes dramàtics.

Obres destacades: Poesies (1887) i Segon llibre de poesies (1920).

Teatre Romàntic de Guimerà

Destaca en el teatre romàntic, on els versos són decasíl·labs. Característiques:

• Més riquesa en el ritme.
• Més varietat de recursos expressius.
• Medievalisme.

Obres: Cal·lia Plàcida i Mar i Cel.

Teatre de Drama Realista

• Tracta problemes contemporanis.
• Escrit en prosa.

Obres: En Pólvora, La Festa del Blat (tracta qüestions anarquistes).

Evolució Posterior de Guimerà

Intents Modernistes (1900-1910)

Intenta adaptar-se al teatre modernista.

Retorn als Orígens (1917-1920)

No aporta cap novetat, però torna als orígens que li havien donat l'èxit.

Jacint Verdaguer: Poesia

Es pot dividir en tres gèneres:

1. Poesia èpica: Cal destacar L'Atlàntida i Canigó.
2. Idil·lis i cants.

Característiques destacades:

• Retorn als gustos populars.
• Caire patriòtic.
• Caire religiós.

Obra en Prosa de Verdaguer

Tracta temes com els viatges, la problemàtica personal i el folklore. Obres: Viatges i Excursions, Rondalles.

Teatre de Verdaguer

Es divideix en dues formes: drama romàntic i melodrama. La temàtica se centra en temes impersonals i el nacionalisme.

Joan Maragall: La Poesia Modernista

La producció literària es dona a conèixer a través de les seves publicacions al Diari de Barcelona. Com a poeta, va escriure els seus primers poemes en revistes (exemples: L'Oda infinita i La Vaca Cega).

Va ser reconegut amb la publicació de Visions i Cants, Enlla i Seqüències.

El Teatre Modernista

Va aparèixer tard, amb gran varietat teatral (drama, prosa). A finals del segle XIX es dividia en dues grans tendències:

• Teatre naturalista-regeneracionista, on es denuncien les injustícies socials.

Traduccions Poètiques

Va realitzar traduccions poètiques, on autors alemanys romàntics van influir sobre la seva poesia.

Teoria Poètica: La Paraula Viva

Maragall exposa les implicacions ètiques de la seva estètica, és a dir, el sentit moralitzador de la poesia. La poesia ha de ser:

• Espontània, pura i sincera.
• Fruit de la inspiració.
• Amb connotacions religioses.

Josep Carner

Primera Etapa

Publica llibres de poesia i es dona a conèixer (ex: Verge de les Galanies). Recorda els tòpics de la virtut i la bellesa. Assolix la maduresa literària amb La Paraula en el Vent i Auques i Ventalls.

Segona Etapa

Obres: El Cor Inquiet, El Veire Encantat i La Primavera al Poblet. Poesia caracteritzada per la reflexió sobre temes ja tractats.

Tercera Etapa (Exili)

Tenint de fons la Guerra Civil i l'esfondrament que això va suposar, va publicar Nabi a l'exili.

També va escriure proses sobre la vida quotidiana (ex: Les Paraules del Verdum).

Joan Alcover

La seva poesia es caracteritza per ser sincera i humana.

Etapa de Castellanització Poètica

Va publicar poemes en català i en castellà. L'ús del castellà es va intensificar com a conseqüència de la seva primera concepció de la poesia com a art purament ornamental i mimètic.

Obres d'aquesta etapa: Poesies, Nuevas Poesías.

Nova Etapa en Català

Comença amb la publicació de Cap al Tard (en català) i Poemes Bíblics.

Cap al Tard està estructurat en quatre seccions:

1. Cançons de la Serra
2. Elegies
3. Endreces
4. Juvenils

Miquel Costa i Llobera

Parteix d'una tradició poètica propera a la Renaixença i construeix la seva pròpia poètica.

• Poesies: Llibre de poemes que gira entorn de temes paisatgístics. Costa reflecteix en la natura el seu estat anímic, especialment en el paisatge de la seva Mallorca natal.
• Tradicions i Fantasies: Llibre més narratiu, basat en llegendes mallorquines.
• Horacianes: Confirma la seva afecció per la poesia clàssica.

Joan Salvat-Papasseit

Primera Etapa: Avantguardista

Va treballar a les Galeries Laietanes, on va difondre la literatura avantguardista. A la revista Un Enemic del Poble hi publica Mots Propis.

La seva obra clau va ser Poemes en Ones Hertzianes, caracteritzada per:

• Poesia futurista.
• Representació del món urbà.
• Ús de trossos de cançons populars.

Segona Etapa: Postavantguardista

Major producció poètica, que va aparèixer en diferents revistes.

Josep Pla

La seva obra completa abasta més de 30.000 pàgines escrites. Va ser un gran prosista que va utilitzar gèneres variats.

• Va publicar Homenots.
• Va escriure una sèrie de llibres relacionats amb els seus viatges (ex: Rússia).
• Objectiu: Recuperar la memòria contra l'oblit i vèncer el pas del temps.

Obres en forma de dietari

Va escriure quatre llibres concrets en forma de dietari:

1. El Quadern Gris
2. Notes Disperses
3. Notes per a Sílvia
4. Notes de Capvespre

El seu llenguatge és clar i planer, i la seva obra és considerada com unes grans memòries.

El Noucentisme

Moviment que s'inicia al segle XX, impulsat per Eugeni d'Ors.

Característiques Generals

• Classicisme i mediterranisme.
• Arbitrarisme.
• Civilitat.
• Regeneració cultural del país.
• Tradició popular.

La Poesia Noucentista

És el gènere que més abunda. És una poesia artificial, pendent de la perfecció formal, capaç de parlar sobre qualsevol tema. Està lluny de ser una poesia pura.

• L'experiència predomina (observació de la vida quotidiana).
• Atracció per la poesia classicista.
• Ús d'un llenguatge acurat.

L'Escola Mallorquina

Producció literària de finals del segle XIX i principis del segle XX. Aquest terme es refereix a la producció poètica dels autors seguidors de Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover.

Característiques

• Classicisme, equilibri i perfecció formal.
• Elegància i depuració lingüística.
• Temàtica paisatgística.
• Respecte per les formes mètriques tradicionals.

Les Avantguardes

Moviments estètics innovadors que trenquen amb la tradició i busquen noves formes expressives.

Cubisme

Art de comprendre i descompondre la realitat. La proposta més innovadora és el cal·ligrama.

Futurisme

Proclama la ruptura amb el passat i obliga a mirar cap al futur. En la literatura es defensa l'abdicació dels signes de puntuació, dels adjectius i l'ús lliure de majúscules i minúscules.

Dadaisme

Defensa l'espontaneïtat, l'absurd, allò elemental i nega la moralitat, el bon gust i la lògica.

Surrealisme

Literatura de Postguerra

Poesia

Esdevé el gènere fonamental. La llengua esdevé un element clau en la producció poètica de l'època (amb Carles Riba com a model).

• Anys 40: Es desenvolupa una poesia postsimbolista.
• Anys 50: Influenciada per temes com l'amor, l'exili i Déu.
• Anys 60: Evoluciona cap a un realisme històric, amb influències avantguardistes.

Teatre

Va ser suprimit fins a l'any 1946. Pocs autors van poder estrenar les seves obres, i la recuperació comença el 1955.

Novel·la

Gèneres i Corrents

Els Quadres de Costums (S. XIX)

Constituïren un gènere literari a conseqüència de diversos factors socials i històrics. La industrialització i els canvis socials van provocar modificacions en la consciència d'aquell món, que es reflectiren amb nostàlgia en forma de sàtira.

El Simbolisme (S. XIX)

Corrent literari que va néixer amb poetes francesos. Consideraven el món real com un reflex d'una realitat que el transcendeix. Es van enfrontar a la societat que els envoltava i van crear una obra per cercar la bellesa ideal, per mitjà de símbols.

Etapes i Fites del Modernisme

Primera Etapa: La Revista L'Avenç (1881)

L'objectiu de la revista L'Avenç va ser fer literatura moderna en català. Atacaven allò que semblava antic i defensaven qualsevol estètica contemporània i moderna. La revista va apostar per la modernització de la llengua i defensava la parla real de la gent, en oposició al llenguatge arcaïtzat propi dels Jocs Florals de la Renaixença.

Les Festes Modernistes de Sitges

1. Primera Festa: Santiago Rusiñol promogué la celebració, que consistia en una exposició pictòrica i una vetllada literària.
2. Segona Festa: Va esdevenir la culminació de l'entesa de tots els artistes i intel·lectuals catalans. L'Avenç va adoptar un caràcter de crítica social, cosa que va fer que els autors simbolistes se n'apartessin.
3. Tercera Festa: Va tenir una inclinació marcadament decadentista. Rusiñol va pronunciar un discurs on defensava la seva concepció de l'art gairebé com una religió.
4. Quarta Festa: Va consolidar el moviment. Es va estrenar La Fada, una òpera que va reunir tots els artistes modernistes.