Autors i obres clau de la literatura llatina

1. Ciceró

Ciceró va ser la màxima figura de l’oratòria llatina, cònsol, orador i filòsof, conegut per unir les cultures grega i romana. Nascut a Arpinus en una família eqüestre, va estudiar a Grècia i, en tornar a Roma, va destapar les malversacions de Verres amb els discursos coneguts com a Verrines, aconseguint fama d’home íntegre. Escollit cònsol el 63 aC, va sufocar la conjura de Catilina amb els seus discursos Catilinàries. La seva influència va decaure amb el primer triumvirat (Cèsar, Pompeu i Cras) i, durant la guerra entre Cèsar i Pompeu, es va alinear amb Pompeu; després de la derrota d'aquest, Cèsar el va perdonar. Després de l’assassinat de Cèsar, va donar suport a Octavi i s’oposà a Marc Antoni amb les Filípiques, fet que li va costar la vida quan els soldats d’Antoni el van assassinar el 43 aC.

Cercle de mecenes: No formava part del cercle de mecenes.

L’obra de Ciceró

• Oratòria: Discursos judicials i polítics destacats (Contra Verres, Catilinàries, Filípiques). Tractats de retòrica: Brutus, Orator i De oratore.
• Filosofia: Tractats polítics (La República, Les lleis), morals (Els deures, Les Tusculanes, La vellesa, L’amistat) i religiosos (La natura dels déus).
• Obra personal: Conserva unes 900 cartes (Cartes als amics, Cartes a Àtic, Cartes al germà Quint) que són un testimoni històric clau.

L’obra de Ciceró ha tingut una gran influència entre autors pagans i cristians. Durant l’edat mitjana era coneguda, però va ser durant el Renaixement quan es convertí en model per als humanistes.

2. Tit Livi

Gènere: La historiografia

La historiografia és el gènere literari que narra els esdeveniments d’un poble. A Roma neix sota la influència grega, però amb diferències:

• Contingut: Els historiadors romans se centren exclusivament en el passat i en la història de Roma.
• Objectius: Els romans pretenien glorificar el passat més que buscar el rigor històric.
• Estil: Combinaven la narració amb la bellesa literària i elements de la poesia èpica.

Obra principal: Ab urbe condita libri

Consta de 142 llibres (conservats parcialment) que expliquen la història de Roma des dels orígens fins al 9 aC. Té una finalitat moralitzadora i està vinculada al cercle d'August.

3. Horaci

Gènere: Poesia lírica. Horaci va ser un escriptor molt productiu i membre del cercle de Mecenàs.

Obres principals

• Sàtires: 18 poemes en hexàmetres que critiquen els vicis de la societat.
• Èpodes: 17 poemes de to satíric i líric.
• Odes (Carmina): Adaptació de la lírica grega amb temes variats (amor, amistat, política).
• Epístoles: Cartes en hexàmetres sobre la vida feliç.
• Ars Poetica: Manual de crítica literària sobre la composició poètica.
• Carmen Saeculare: Poema encarregat per August per celebrar la nova època de pau.

Tòpics literaris: Carpe diem, Tempus fugit, Beatus ille i Aurea mediocritas.

4. Virgili

Gènere: Poesia èpica. Obres principals: Bucòliques, Geòrgiques i l'Eneida.

Característiques de l’èpica

Narra les gestes d'herois històrics o llegendaris. A diferència de la lírica, l'èpica sorgeix de l'admiració per personatges importants. Es caracteritza per l'ús de l'hexàmetre, l'exaltació de valors morals i l'ús de figures retòriques com epítets i comparacions.

L’Eneida

Poema en 12 llibres que sintetitza l'Odissea i la Ilíada d'Homer. Virgili va escriure aquesta obra al servei de la política d'August, formant part del seu cercle de mecenes.