Els Auxiliar de l'Empresari en Dret Mercantil

Els Auxiliar de l'Empresari

L'empresari pot tenir auxiliars dependents i auxiliars independents.

A) Dependents

Tenen una relació permanent de caràcter subordinat. Normalment avui els trobem sota el règim de contracte de treball. Hi trobem:

• Factor: apoderat general (gestiona el tràfic mercantil).
• Dependents.
• Auxiliars.

B) Independents

Poden actuar de forma permanent o temporal, sense subordinació, normalment sota la forma d'arrendament de serveis (professionals independents que actuen per l'empresari).

La Complexitat de les Relacions en el Tràfic Econòmic

La complexitat de les relacions en el tràfic econòmic fa que l'empresari no pugui realitzar tots els actes que l'empresa requereix per si sol, sinó que necessita una sèrie de col·laboradors. El dret mercantil, però, no s'interessa per la relació interna existent entre l'empresari i els seus dependents, sinó la representació que aquests fan de l'empresari a efectes de vincular-lo amb les seves declaracions de voluntat.

A) Apoderat

Hi a un vincle de representació entre auxiliars i empresaris, en virtut del qual l'apoderat queda autoritzat a realitzar un negoci jurídic en nom i per compte de l'apoderant. Per tant, el negoci jurídic s'entén fet per l'apoderant (empresari). Els efectes s'entenen atribuïts a l'empresari que a atorgat els poders.

En l'àmbit mercantil l'origen del poder pot ser legal i també voluntari.

• Legal: l'art.62 Llei diu que la representació correspon als administradors.
• Voluntari: quan hi hagi un negoci jurídic unilateral, una declaració de voluntat per la qual l'empresari atorga poders a l'auxiliar dependent. Aquest negoci jurídic és l'apoderament. És unilatral i, per tant, no cal acceptació per part de l'apoderat ➔ es tracta d'una possibilitat d'actuar, no d'una obligació d'actuar.

Si es vol establir una obligació d'actuar, s'articula superposant a l'apoderament un contracte (laboral).

B) Mandat

Una persona s'obliga a fer alguna cosa per compte d'una altra (art.1709 CC). Si el complementem amb l'art.244 CCo resultarà que estem davant d'una comissió mercantil. L'art.244 CCo diu que aquest mandat ha de tenir per objecte un acte de comerç ➔ quan el subjecte és un comerciant, el mandat civil es converteix en mercantil (subjecte + acte de comerç).

L'art.1710 CC diu que el mandat pot ser exprés o tàcit:

• Exprés: mitjançant instrument públic (escriptura), document privat o de paraula.
• Tàcit: de la relació es dedueix que té poder per actuar.

L'art.1280 CC diu que ha de constar en document públic:

1. El poder per administrar béns.
2. Poder general per a plets.
3. El poder que hagi de perjudicar a un tercer, etc.

El Factor

El factor és l'apoderat general que situa l'empresari o l'administrador de la societat al davant d'un establiment mercantil. El nom de “factor” ve perquè en el seu origen era el director general d'una factoria i el codi de comerç recull aquest nom ➔ a qualsevol apoderat se li diu així.

L'àmbit de representació del factor no està fixat per la llei, s'ha de concretar en el document de poder.

L'art.286 CCo introdueix la figura del “factor notori”. L'art.22.2 CCo estableix que els poders generals s'han d'inscriure en el registre mercantil. Aquesta figura és un factor que no té els poders inscrits, és a dir, no consta com a apoderat de la societat, però la seva qualitat de factor és notòria i, per tant, vincula a la societat amb els seus actes, encara que s'allegui que a transgredit les seves facultats.

Si els poders del factor estan inscrits en el registre mercantil, les seves limitacions estan inscrits i es poden entendre com a públics (coneguts pels tercers). Els tercers no podran al·legar la seva ignorància.