L'Avantguardisme: Història, Característiques i Moviments

Clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,63 KB

L'Avantguardisme

L'avantguardisme va aparèixer a principis del segle XX. És un conjunt de corrents estètics de ruptura i recerca, sorgits com a resultat d'una societat madura que ja ha assajat tots els camins de l'art i s'ha vist en la necessitat de trobar noves formes expressives. L'artista és innovador, trenca violentament amb el passat i es mostra combatiu i polèmic.

Corrents d'avantguarda

Inclouen l'expressionisme, el cubisme, el futurisme, l'art abstracte, el dadaisme, el superrealisme, l'arquitectura tradicional i el teatre de l'absurd, entre d'altres. Els primers textos en la literatura catalana daten del 1916. El seu propòsit és destruir el llenguatge heretat per instaurar-ne un d'inèdit, desvinculat de qualsevol tradició.

Característiques principals

  • Intent de destruir l'art tradicional.
  • Concepció de l'art com a recerca i experimentació.
  • Ús de mètodes d'agitació col·lectiva.
  • Voluntat de modernitat i obsessió pel futur, al qual es volen anticipar.
  • Acceptació dels mètodes i els descobriments de la ciència contemporània (Freud, Einstein...).
  • Supressió de barreres entre les diverses arts plàstiques i literàries, i entre els gèneres artístics.

Moviments d'avantguarda destacats

  • Cubisme: Neix el 1907 amb Picasso. El cubisme literari sorgeix el 1913 amb Guillaume Apollinaire. El cal·ligrama és la forma més genuïna de la poesia, juntament amb el collage.
  • Futurisme: Neix el 1909 amb Marinetti. És un moviment molt radical que utilitza el vers lliure. Vol aconseguir dinamisme i rapidesa verbal, fins a arribar a la destrucció de la sintaxi per deixar les paraules en llibertat. El seu màxim representant és Maiakovski.
  • Dadaisme: Fundat el 1916 per Tristan Tzara. Es caracteritza per la voluntat d'anarquia i la demolició de l'ordre establert. És una actitud rebel contra la raó, la moral i la religió, contrària a la lògica i centrada en l'alliberament de la fantasia de l'individu.
  • Superrealisme: Fundat per André Breton el 1924, amb autors com Paul Éluard, Louis Aragon, Joan Miró i Salvador Dalí. Es presenta com una revolució integral destinada a alliberar la ment humana mitjançant la unificació de la realitat exterior amb la interior, seguint les teories de Freud sobre la superrealitat reprimida en el subconscient. Per descobrir-la, utilitzen: l'escriptura automàtica, la narració de somnis i al·lucinacions, i el collage. És el moviment més influent i durador.

Entradas relacionadas: