La banda dels mitjos lladres

Pont del Diable: (context)--> la societat romana era una gran demandant d'aigua, de manera que a les necessitatats bàsiques s'hi afegien uns hàbits culturals de tipus higènic que n'implicaven un consum important. La ciutat de Roma posseïa una aigua de mala qualitat i l'escassetat de l'aigua suposava un problema, de manera que Apius Claudius va manar a construir el primer aqüeducte de subministrament. A finals del s. III dC la ciutat posseïa onze aqüeductes.

La romanització va implicar l'extensió arreu de l'Imperi dels usos econòmics i socioculturals de l'aigua. D'altra banda, els romans varen incorporar els coneixements de tecnologia hidràulica heretats del proper Orient i del món hel·lenístic i hi varen afegir la seva pròpia experiència. Finalment s'assoliren uns resultats notables que permetien, tot respectant l'enorme varietat de factors ambientals existents dins l'Imperi, el subministrament d'aigua de qualitat i en quantitat suficient per a permetre un estil de vida força homogeni.

Terraco va estar assortida tres aqüeductes. Un procedeix del riu Gaià i els  altres dos del Francolí.

L'eqüeducte del Gaià, l'specus del qual és gairebé tot subterrani, subministrava la part més alta de la ciutat, on es bastiren els principals espais de representació. El pont del Diable pertanyia a l'aqüeducte del Francolí, d'on captava aigua un 10 km riu amunt a la ciutat. La zona portuària s'alimentava d'un tercer eqüaducte que estava destinat al rec i a l'energia i subministrava aigua a unes grans termes públiques excavades a partir del 1990.

Dins l'Ager tarraconensis es coneixen almenys dos quëductes romans més, amb petits ponts.

El pont del Diable salva la vall d'un petit barranc i és l'únic tram sobre pont de tot l'aqüeducte. Es tracta d'un pont bastit sobre dues fileres d'arcades de mig punt, totes de la mateixa llum. Té 25 arcs a la fila superior i onze a la inferior. El pont està realitzat amb carreus isòdoms de dimensions notables, i la cara externa és llisa a nivell dels arcs i presenta un encoixinat rústic als pilars.

Els pilars tenen una estructura graonada i l'obra mostra destacable qualitat estètica, de manera que destaca la seva regularitat, l'aspecte majestuós i elegeant.

Funció: l'art oficial en l'època d'August complia una funció de reforç del seu programa polític. Consistia en dotar al món ROMà una nova i sòlida estructura política que fos respectuosa tanmateix amb determinants valors tradicionals. També presenta bellesa, grandesa, quilibri....