El Barroc a Europa: Conflicte Religió, Poder Papal i Bernini
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
con un tamaño de 2,91 KB
La Europa del S. XVII: Conflicte Ideològic i Poder
Des d’una perspectiva ideològica, Europa al segle XVII es va caracteritzar pels problemes derivats de l’oposició entre l’Europa catòlica i l’Europa protestant.
El Poder Papal i la Contrarreforma
Enfrontades políticament, l’Europa catòlica va adequar la seva política i ideologia a les directrius de la Roma Papal.
La Disciplina Moral i l'Art Triomfal
- El Poder Papal, després del Concili de Trento, i per lluitar contra el protestantisme, va establir una rígida disciplina moral.
- Al creient, al poble, se li ofereix la “veritat” amb una teatralitat enlluernadora, al temps que es mostra la magnitud del seu poder.
- Aquesta Contrarreforma enfortirà al papat i es manifestarà amb un art que mostrarà el triomf del catolicisme.
Monarquia Absoluta i Estètica
La Monarquia Absoluta, que apareix a França amb Lluís XIV (cal corregir Lluís XV per l'època, tot i que el text original diu XV, el context històric del Barroc ple apunta al XIV), coincideix amb l'Església en aquests plantejaments estètics. Els reis veuen aquesta grandiositat com una forma visible de manifestar l'origen diví del seu poder.
L'Art del Barroc: Sentits i Creació Artística
L’Art d’aquesta època, el Barroc, és ple d’inventiva. Un moviment que torna a donar valor i primacia al món dels sentits per damunt de la raó.
Roma: Centre de Creació
La Roma papal serà un dels grans punts de creació artística, que permetrà crear una nova Roma, ressorgida de les seves cendres gràcies al Papat.
Gianlorenzo Bernini (1598-1680)
La gran activitat constructiva en l’època del Barroc a Roma va estar marcada per l’obra de Gianlorenzo Bernini (1598- 1680), que va ser escultor, pintor, decorador, urbanista i arquitecte.
L'Arquitecte dels Papes
Educat en l’esperit contrarreformista, Bernini reflectirà de manera molt efectiva les aspiracions del poder de l’Església, i serà l’arquitecte dels grans papes del segle XVII: Urbà VIII, Innocenci X i Alexandre VII.
L'Impacte de Bernini a Roma
De la seva mà, Roma va convertir-se en la capital artística de l’Europa del siscents, tot presentant la forma més solemne i mesurada de l’arquitectura barroca.
Encarregat de la decoració interior del Vaticà, obra en la qual va treballar bona part de la seva vida, Bernini va culminar la seva intervenció en el conjunt monumental romà amb el disseny de la gran plaça que havia de dignificar els accessos a la basílica: la Piazza de San Pietro.