Barroc i poesia catalana del segle XVII

El Barroc

El Barroc

A finals del s. XVI els escriptors s'allunyen del que propugnava el Renaixement i passen a dependre de la Contrareforma. Les expectatives del Renaixement fracassen i entrem en una època de crisi, inestabilitat i guerres, on la societat desenvoluparà actituds, ideals i valors diversos que donaran lloc a un nou corrent estètic: el Barroc.

El Barroc (finals del s. XVI – començaments del s. XVIII) és un moviment cultural europeu que s'oposa al classicisme. Abandona les regles de l'art clàssic i tendeix a una artificiositat extrema, sinuositat de formes i estilització desmesurada. Dos grans corrents:

• Conceptisme: transmet molts conceptes amb poques paraules; jocs de paraules, paradoxes, agudesa conceptual.
• Culteranisme: ús exagerat dels aspectes formals del llenguatge; sintaxi forçada, metàfores i recursisme formal.

La poesia del segle XVII

En terres de parla catalana, alguns autors (com Francesc Vicenç Garcia) es van influenciar pel barroc castellà: imitaven l'estil i els temes, que s'expressaven a través de la poesia.

Antoni Comas descriu la «Escola poètica castellana» com un corrent d'imitació de la poesia castellana barroca dins la literatura catalana dels s. XVII i s. XVIII. Característiques principals:

• Ús sistemàtic de l'hipèrbaton i abús de l'aparell mitològic.
• Temes burlescs i satírics.
• Mètrica i gèneres de tradició castellana: sonets, octaves, silves, lires, dècimes...
• Per primera vegada a la poesia catalana apareix el bucolisme (idealització de la natura i de la vida dels pagesos).

Francesc Vicenç Garcia (1579–1623)

"Rector de Vallfogona", és l'escriptor més important i el més significatiu del barroc català. Ell i Francesc Fontanella constitueixen la Escola poètica castellana.

Els seus poemes segueixen els models barrocs imposats pels autors castellans (Quevedo, Góngora i Lope de Vega), tant en l'aspecte temàtic com en el formal: sonets, dècimes, romanços mitològics, lletres satíriques...

La seva poesia manté una doble actitud literària:

• Actitud literària: retòrica, artificiosa i elegant. Gèneres freqüents: sonets i dècimes.
• Actitud burlesca: satírica, obscena, escatològica i grollera. Gèneres freqüents: dècimes, romanços i lletres satíriques (anomenades Vallfogonismes).

Característiques de la seva poesia

• Artificiositat: abundància de metàfores i ús de l'hipèrbaton.
• Temes típics del barroc: fugacitat del temps i del plaer, religió, mort, desengany...
• To: satíric i burlesc en nombrosos poemes.
• Llengua: presència de molts castellanismes.