Basílica de San Lorenzo: Obra Mestra de Brunelleschi

Església de San Lorenzo, Filippo Brunelleschi

Autor: Filippo di Ser Brunelleschi (Florència, 1377-1446)
Data: 1421-1470
Estil: Renaixentista
Tipologia: Església
Materials: Pedra
Localització: Florència, Itàlia

Biografia de l'autor

Filippo Brunelleschi va ser un dels arquitectes florentins més destacats de l'època. Es va iniciar com a orfebre en el camp de l'escultura.

Ghiberti el va guanyar en un concurs per decorar les portes del baptisteri de Florència. Això el va impulsar a abandonar aquest camp i va començar a treballar en l'arquitectura, on va aportar noves tècniques i tingué gran èxit. Se li atribueix l'invent de la perspectiva.

Descripció formal

L'exterior és tosc, sobretot la façana, on mai es va col·locar el revestiment de marbre. Té harmonia estructural i es veuen les diferents altures de la nau central. En la part final, sobresurt una cúpula ogival.

A l'interior s'articula una planta de creu llatina amb tres naus i capelles laterals. El transsepte i l'absis són flanquejats per dues sagristies. La nau central és el doble d'alta i ampla que les laterals, i la separació es realitza amb l'ús de columnes d'ordre corinti que suporten arcs de mig punt mitjançant un entaulament.

Les naus laterals s'obren mitjançant arcs de mig punt, sobre els quals hi ha finestres. La coberta es resol amb l'ús de voltes bufades i un sostre pla. Al creuer se situa una cúpula semiesfèrica sobre petxines que fusiona el quadrat amb el cercle.

L'església està construïda perquè totes les línies convergeixin en l'altar i perquè els costats tinguin un efecte mirall. Es basa en la simetria i en l'ús de quadrats i cercles, creant així un espai ampli i lluminós.

Entorn i integració urbanística

San Lorenzo forma part de l'espectacular i homogeni centre històric de la impressionant Florència renaixentista.

Funció, contingut i significat

La distribució i l'ordre geomètric en l'espai provoquen una sensació d'equilibri i pau. Aquesta obra reflecteix el naixement d'una societat humanística que deixa l'Edat Mitjana enrere.

Models i influències

Aquesta església reinterpreta les basíliques romanes i les antigues esglésies paleocristianes. Imita l'arquitectura romànica i bizantina i recupera la cúpula sobre petxines de l'estil clàssic. Es considera la primera església plenament renaixentista perquè:

• Recupera el llenguatge clàssic.
• Té en compte la mesura de l'home.
• Mostra un equilibri perfecte.