Bearn o la sala de les nines: Anàlisi i resum

Resum de "Bearn o la sala de les nines"

La carta de Joan Mayol

El llibre es divideix en quatre parts. La primera és una carta del protagonista, en Joan Mayol (capellà de Bearn), a Miquel Gilabert, el secretari del cardenal. A la carta, en Joan avisa el seu amic del que trobarà escrit i per què ho ha escrit així, que és el seu punt de vista, i que no el culpi si troba alguna frivolitat. Tot seguit passa a relatar la vida dels senyors, alegries i desgràcies, al poble de Bearn.

Sota la influència de Faust

La segona part la titula "Sota la influència de Faust". És una època tempestuosa, de lluites internes i forces encontrades dintre d'en Joan, que li produiran un gran desassossec. En Joan no conegué els seus pares naturals i va créixer amb els senyors, Don Toni i Dona Maria Antònia. Mentre que ell cursava estudis al Seminari, els senyors es divorciaren, per un presumpte engany d'en Toni vers la seva dona. Les vacances d'estiu les passava a Bearn; anava a caçar tords, a passejar i discutia amb el senyor sobre temes religiosos, polítics i socials que ell estudiava al Seminari i pels quals Don Toni tenia interès. Les seves opinions quasi sempre estaven contraposades i això feia reflexionar en Joan i adonar-se'n de la personalitat del seu protector.

Un d'aquests estius, quan en Joan només tenia quinze anys, conegué un xiquet una mica menor que ell que es deia Jaume. Era molt prim i mai no havia estat al camp. Malgrat que era molt intel·ligent, li faltava aquella capacitat d'independència i de saber moure's pels espais oberts. Però era molt tenaç i sempre intentava superar en Joan en les curses, la caça, els jocs... En un primer moment en Joan estava gelós, però més tard començà a apreciar-lo, així que la seva mort aquell mateix estiu fou un impacte i produí una sensació de culpabilitat molt gran a en Joan, encara que no sabia per què. Li provocà un rebuig de la violència que li durarà tota la vida.

En aquesta mateixa època el senyor li donà les seves memòries perquè, després de la seva mort, en Joan les continués. I parlant de la vida dels senyors a Bearn, ja des que en Joan era un adolescent, una habitació de la casa, a la qual estava prohibit entrar, anomenada "La sala de les nines", li provocà una gran fascinació i curiositat. L'ombra d'aquesta habitació, que guarda els secrets de la família, està present en tota l'obra i canviarà l'opinió d'en Joan sobre els senyors.

Els senyors tenien una neboda, la senyora Xima, de la qual hagueren de fer-se càrrec quan era només una xiqueta; i quan va créixer, ella i Don Toni se'n van anar a París una temporada, malgrat la desaprovació de Dona Maria Antònia, que se'n va anar de la casa. Dona Xima vivia a París envoltada de luxes. Les notícies que arribaven a Bearn deien que era l'amant de diversos homes rics, inclòs l'emperador, que li regalava anells de diamants. Però aquesta vegada tornà al poble només per a demanar-li diners a Don Toni i continuar amb el tipus de vida que portava. En Joan condemnà aquesta conducta. Finalment, Dona Maria Antònia tornà a la casa, i així acabà una època tempestuosa de successos pertorbadors i de conflictes morals.

La pau regna a Bearn

La tercera part es diu "La pau regna a Bearn" i fou una època tranquil·la. Han transcorregut 23 anys des que Dona Maria Antònia tornà a casa. És un període de serenitat per als senyors, però no per a en Joan. Ell era qui s'encarregava d'administrar els diners dels senyors. I és que aquests no se n'adonaven que no tenien tants diners com abans, que les seves riqueses s'estaven esgotant. Malgrat aquestes dificultats econòmiques, van fer un viatge a Roma i París per a rebre la benedicció del Papa i perquè en Joan el conegués ja que, segons Don Toni, qualsevol capellà, almenys una vegada en la vida, ha d'anar a veure'l.

Primer van estar a París, on en Joan, observant el tipus de vida que porten, critica l'ús que es fa dels diners i pensa que en determinades situacions la figura social dels senyors és necessària, en contra de totes les idees de llibertats socials i de desaparició dels estaments que apareixen en aquest segle.

La seva estada a París fou una mica incòmoda. La incertesa de no saber si es trobarien la Xima, la neboda de Don Toni, posava molt nerviós en Joan.

Ja des que era un xiquet, la Xima impressionava en Joan. I durant el temps que passaren a França, la seva obsessió creix i li sembla veure-la per tot arreu, bé com una dona rica, bé com una captaire. Una de les vegades que li semblà veure-la va provocar un accident pel qual van ser expulsats oficialment de París.

Un temps després de tornar a Bearn, Madò Coloma, la serventa de la casa, mor estrangulada. El senyor era sospitós de la seva mort.

I al poc temps, durant la festa de Carnaval, morí enverinat per uns bombons que hi havia a una capsa, encara que en Joan no sabrà mai si havia sigut un accident o el senyor els havia pres a propòsit.

Epíleg

Finalment, l'última part és un epíleg en què en Joan coneix, per fi, tots els secrets de la família de mà d'uns historiadors que venen a reclamar el veritable arxiu del senyor, perquè tenia relació amb el rei de Prússia i Alemanya. Però en Joan, creient que d'aquesta manera mantenia segurs els secrets que Don Toni mai volgué descobrir, calà foc a tota l'habitació de les nines.