La Bíblia i la festa de la Pasqua jueva

El mot Bíblia prové de la llengua grega i significa els llibres. Els jueus anomenen TNK al seu llibre sagrat. Els 46 llibres es distribueixen en tres grans blocs: La Torà (els cinc primers, que corresponen al Pentateuc cristià), els Nebim (els llibres profètics) i els Ketubim (els llibres sapiencials).

La festa de la Pasqua

La Pasqua és la festa jueva més antiga. En temps dels primers patriarques, quan el poble semita era nòmada, la pesah (pasqua en hebreu) era el moment en què el poble es disposava a abandonar el seu campament per tal d'anar a altres llocs. S'escollia per marxar la primavera, quan començava el bon temps, i la nit de lluna plena per a il·luminar més bé el camí. Els Àzims era una festa que se celebrava durant el primer mes de la primavera o mes de les espigues (març-abril). És molt probable que els israelites l'adoptessin dels pobles agrícoles que hi residien quan es van establir a Canaan. Just abans de la festa dels àzims es feia desaparèixer tot el gra de l'any anterior i durant set dies es menjava el pa fet amb el nou gra i sense fermentar (àzim vol dir sense llevat). El pa àzim simbolitzava metafòricament el que la primavera realitzava a la natura: el final de l'hivern (la mort) i el començament dels brots i la floració, símbol de nova vida.

La sortida d'Egipte

Cada 14 del mes de nissan a la nit, Israel celebrarà aquesta sortida d'Egipte. El pas de l'esclavitud a la llibertat és un camí llarg. Es necessitarà tot un canvi generacional (d'aquí vindria la xifra simbòlica dels quaranta anys al desert) per a viure la llibertat com un compromís solidari i de responsabilitat. Celebrar la Pasqua per a les comunitats jueves actuals significa ser solidaris amb els oprimits, els que sofreixen avui l'esclavitud, física i/o espiritual, i es prega per a què tothom pugui viure en llibertat.