El Bienni Conservador (1933-1936): Política i Reacció a la Segona República

El Bienni Conservador (1933-1936)

Davant el resultat electoral, Alcalá-Zamora, recelós de la CEDA, va encarregar la formació de govern al Partit Radical de Lerroux, amb suport parlamentari de la CEDA. El govern es va proposar frenar i revertir bona part de les reformes del primer bienni.

Política agrària i social

Política Agrària

• Es van fixar mecanismes per retornar terres expropiades a la noblesa.
• S'anul·laven cessions de terres mal conreades a jornalers d'Extremadura.
• Es va recuperar la total llibertat de contractació i es van acceptar baixades salarials dels jornalers.

Política Religiosa

• Es va deixar en suspens l'aplicació de diverses mesures laiques.
• Es va restablir una partida pressupostària per a culte i clergat.
• S'inicien converses amb el Vaticà per a un eventual nou concordat.
• Es va frenar el programa de substitució de les escoles confessionals per escoles laiques.

En l'àmbit laboral i educatiu s'introduïren modificacions que afavorien el capital i reduïen garanties obreres, alhora que disminuïa el pressupost d'educació. Es va concedir amnistia a Sanjurjo i als militars que s'havien alçat amb ell, així com als col·laboradors de la dictadura de Primo de Rivera, i s'acomiadaren treballadors que havien destacat en la defensa de les reformes del primer bienni.

Política Territorial

En l'àmbit territorial, es va paralitzar el procés d'autonomia basc i es van endarrerir els traspassos de competències a la Generalitat. Tot plegat va provocar una radicalització del PSOE i de la UGT; el sector de Largo Caballero va proposar trencar amb la República i va acostar el partit a posicions revolucionàries i anarquistes.

El juny de 1934 els socialistes van convocar una vaga general per defensar les reformes aconseguides anteriorment. Davant l'augment de la mobilització obrera, la CEDA va exigir al govern més repressió i la seva entrada al Consell de Ministres, amenaçant de retirar el suport parlamentari. Lerroux va acabar cedint i el 5 d'octubre de 1934 va concedir tres carteres ministerials a la CEDA.

L'entrada de la CEDA al govern és percebuda per bona part de l'esquerra com un pas cap al feixisme i va desencadenar dues grans respostes: els Fets d'Octubre a Catalunya i la Revolució d'Astúries.