El Bienni Negre (1933-1936): Tensió Política i Social a Espanya

El Bienni Conservador (1933-1936)

Context Polític i Eleccions de 1933

El bienni entre 1933 i 1936 va començar amb la convocatòria a les eleccions, marcades per una forta presència de dretes. La diferència entre esquerres i dretes era molt notable. Els principals partits eren:

• Partit Republicà Radical (PRR), liderat per Lerroux.
• Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA), recolzada per les zones rurals.
• Falange, el partit feixista liderat per Primo de Rivera.
• Legions, un partit antisocialista, marxista i feixista.
• Renovació Espanyola, de José Calvo Sotelo, que volia reformar l'estat.

Les eleccions van tenir algunes característiques destacables:

• Una gran abstenció política.
• Les dones van votar per primera vegada.
• Fortes diferències entre dretes i esquerres en termes d'organització.

La CEDA va guanyar les eleccions, seguida del PRR i el PSOE. Es va formar una coalició política entre la CEDA i el PRR amb l'objectiu de reformar el bienni d'Azaña.

Reformes del Bienni Conservador

La coalició CEDA-PRR es basava en l'abolició d'algunes reformes del govern anterior:

1. Reforma Agrària: Es van retornar les terres als terratinents amb una indemnització econòmica. Es va eliminar el contracte del camperol sense negociació i es van disminuir els salaris, empitjorant les condicions de vida dels camperols.
2. Reforma Religiosa: Es va abolir la reforma religiosa, es va tornar a finançar l'Església i es va demanar perdó per tal de recuperar les bones relacions.
3. Amnistia: Es va concedir una amnistia total a tots els implicats en el cop d'estat de Sanjurjo, que va ser exiliat a Portugal.
4. Destitució d'Alcaldes: Es van destituir molts alcaldes socialistes i d'esquerres, imposant alcaldes de la CEDA.

Conflictes Socials i la Revolució d'Astúries

Durant aquest bienni, hi va haver un període de conflictivitat amb l'oposició del govern de la Generalitat davant d'algunes reformes. La Llei de Contractes de Conreu, que protegia els pagesos de ser expulsats de les seves terres i els permetia arrendar-les durant 6 anys (i comprar-les després de 18 anys de treball), va ser abolida pel Tribunal de Garanties Constitucionals. No obstant això, la Generalitat la va tornar a legalitzar, provocant conflictes socials.

Aquesta situació va desencadenar una radicalització dels obrers, amb revoltes com la d'Astúries el 1934. Es va produir una vaga general pagesa per millorar les condicions sociolaborals, amb moltes mobilitzacions. Lerroux va llençar un ultimàtum: o deixaven entrar uns ministres de la CEDA al govern o deixaven de donar suport. El 6 d'octubre es va produir una vaga general en contra dels 3 ministres de la CEDA, que va ser reprimida durament. Hi va haver assalts a esglésies i edificis públics.

A Astúries, la revolta va tenir un caràcter més revolucionari a causa de la disponibilitat de dinamita a les mines. Els miners van aconseguir un arsenal d'armes i van iniciar una protesta armada. La CEDA va actuar de manera urgent, enviant l'exèrcit i la policia, que van reprimir durament la revolta, arribant a bombardejar Astúries. El balanç va ser tràgic: 1100 miners morts, 300 guàrdies civils i militars morts, i la clausura de seus de partits i sindicats.

Crisi del Bienni i Eleccions de 1936

La CEDA va començar a introduir més ministres per aconseguir més poder. Gil Robles va ser nomenat ministre de Guerra i Franco cap d'Estat Major. Això va provocar l'inici d'una contrarevolució, amb la supressió del divorci, un intent de modificació de la Constitució i la negació de l'Estat a l'expropiació de terres.

A l'estiu de 1935, hi va haver una crisi interna al PRR i fortes disputes amb la CEDA. Van sorgir casos de corrupció com el de l'estraperlo i el cas Nombela, de malversació de fons. Gil Robles va fer una petició per assumir el poder del govern, que va ser rebutjada. Finalment, es van convocar eleccions per al 16 de febrer de 1936.