Què és el bilingüisme? Tipus i característiques principals

Què és el bilingüisme?

El bilingüisme és la capacitat d'una persona per practicar dues llengües de manera natural en una mateixa zona. El bilingüisme no és necessàriament positiu per a cap llengua, ja que, fins i tot en el millor dels casos, hi poden haver interferències entre els dos idiomes. Existeixen diferents tipus de bilingüisme:

Tipus de bilingüisme segons la motivació i l'estructura

• Bilingüisme integratiu: S'aprèn la llengua per integrar-se en la comunitat.
• Bilingüisme instrumental: S'aprèn per poder defensar-se en un nou territori; no hi ha voluntat d'integració.
• Bilingüisme ordenat: Sense interferències entre dues llengües (gairebé impossible a nivell social).
• Bilingüisme desordenat: Hi ha interferències en totes direccions.

Bilingüisme segons el nivell de competència i estatus

• Bilingüisme simètric: El nivell de coneixement d'una llengua és el mateix que l'altre; es dominen de la mateixa manera. Socialment és gairebé impossible.
• Bilingüisme asimètric: El nivell de coneixement no és el mateix entre les dues llengües.
• Bilingüisme neutre: Dues llengües tenen la mateixa consideració i respecte a la societat.
• Bilingüisme diglòsic: Una llengua té més prestigi que l'altra. Una s'utilitza en l'àmbit familiar i l'altra gaudeix de prestigi social.

Abast i adquisició del bilingüisme

• Bilingüisme limitat: Afecta només una petita part de la societat.
• Bilingüisme generalitzat: Afecta la majoria de la societat.
• Bilingüisme precoç: Afecta l'àmbit individual; les persones són bilingües des de ben petites.
• Bilingüisme tardà: Una persona esdevé bilingüe a mesura que es fa gran.
• Bilingüisme natural: Persona bilingüe fill d'una parella on cadascú parla una llengua diferent.
• Bilingüisme ambiental: La societat et fa bilingüe, ja que no es neix sent-ho.

Reconeixement i ús social

• Bilingüisme oficial: Totes dues llengües tenen reconeixement legal.
• Bilingüisme no oficial: Només hi ha una llengua oficial (per exemple, durant el franquisme).
• Bilingüisme assimilador: Una de les llengües envaeix els àmbits de l'altra.
• Bilingüisme no assimilador: Cap de les llengües interfereix en l'altra.
• Bilingüisme actiu: La persona, en la seva vida quotidiana, parla les dues llengües amb facilitat.
• Bilingüisme passiu: La persona coneix les dues llengües, però habitualment en parla una més que l'altra.