Biodiversitat i Demografia a Espanya: Anàlisi Geogràfica

La biodiversitat al territori espanyol

Espanya és un espai que manifesta a nivell mundial una gran biodiversitat.

Factors de la biodiversitat

• Situació: La posició de la península Ibèrica a l'extrem sud-occidental d'Europa afavoreix la presència de grans dominis vegetals com l'atlàntic i el mediterrani.
• L'efecte refugi: Durant els períodes glacials, la península va servir com a refugi per a vegetals i animals. També va acollir espècies africanes que van travessar l'estret de Gibraltar. En adaptar-se al medi, van desenvolupar característiques pròpies, generant noves espècies i subespècies.
• Sistemes muntanyosos: L'existència de sistemes muntanyosos i de la Meseta reprodueix en altitud la gradació vegetal que es dona entre el nord i el sud d'Europa.

L'acció antròpica i el paisatge

La biodiversitat s'ha vist afectada durant segles per l'ésser humà, que ha transformat el paisatge natural. Actualment, el 45% de la superfície d'Espanya està ocupat per activitats agràries i gairebé un 10% per infraestructures.

El paisatge és la fisonomia externa d'un territori, un producte social resultat de la interacció de factors naturals i humans. La seva gestió implica conèixer els elements que l'integren per aplicar mesures de protecció i conservació.

Tipus de paisatges

• Abiòtics: Predominen el clima i el relleu (alta muntanya, deserts).
• Biòtics: Marcats per la vegetació; són els identificats com a naturals.
• Antròpics: Resultat de l'activitat humana (paisatges rurals i urbans).

Els paisatges vegetals d'Espanya

Paisatge vegetal oceànic

Ocupa el clima atlàntic. Les espècies típiques són el roure i el faig. Per damunt dels 1600-2000 m trobem la landa (matollar dens).

Paisatge vegetal mediterrani

Ocupa la major part de la superfície peninsular. El bosc típic (escleròfil) està format per l'alzina i la surera. També hi trobem màquies, garrigues i estepes.

Paisatge vegetal de les Canàries

Vegetació adaptada a l'aridesa. Destaca el matollar costaner, la laurisilva (600-1200 m) i el pi canari.

Paisatge vegetal de muntanya

Es divideix en pisos: subalpí (coníferes), alpí (prats) i nival (líquens i molses).

Els paisatges culturals

La cultura és el resultat dels esforços per resoldre problemes quotidians. Els paisatges culturals han evolucionat amb la industrialització, que va comportar el pas d'una societat rural a una d'urbana.

Espais naturals protegits

• Parcs nacionals/regionals: Ecosistemes poc alterats amb gran valor ecològic.
• Parcs naturals: Valor natural compatible amb activitats humanes reglamentades.
• Reserves naturals: Protecció estricta d'ecosistemes d'importància especial.

La geografia de la població

Estudia la relació entre territoris i fenòmens demogràfics. Les fonts principals són el cens, el padró municipal i el registre civil.

Evolució de la població espanyola

1. Règim demogràfic antic: Natalitat i mortalitat elevades; estabilitat demogràfica.
2. Creixement demogràfic: Reducció de la mortalitat per millores higièniques i alimentàries.
3. Ajustament demogràfic: Davallada de la natalitat per causes econòmiques i socials.
4. Nou règim demogràfic: Augment de l'esperança de vida (83 anys).

Estructura i distribució

La piràmide de població espanyola és contractiva, reflectint un envelliment progressiu. La distribució és desigual: les zones més poblades es concentren a la costa, mentre que l'interior ha patit un despoblament històric.