Biografia d'Aristòtil: Liceu, Filosofia i Classificació del Saber

Aristòtil: Biografia i Pensament Filosòfic

Biografia d'Aristòtil (384-322 a.C.)

Aristòtil va néixer a Estagira el 384 o 383 a.C. El seu pare, Nicòmac, era metge de la cort dels reis de Macedònia. Als 17 anys va ser enviat a Atenes a estudiar a l’Acadèmia de Plató.

El 347 a.C., en morir Plató, Aristòtil va abandonar Atenes per desacords amb Espeusip, el qual va quedar al capdavant de l’Acadèmia i en accentuar els trets pitagòrics.

La Fundació del Liceu

El 336 a.C. Aristòtil se’n va anar a Estagira, on va actuar com a legislador. Un any més tard fundà a Atenes una nova escola, el Liceu, coneguda també amb el nom de Perípat, perquè els seus membres discutien passejant per una galeria coberta.

El Liceu era més semblant a una universitat, tal com les coneixem avui, que l’Acadèmia platònica. Tenia una biblioteca i un quadre de professors que impartien classes amb regularitat i es dedicaven a l’estudi i la investigació. Tenia el suport econòmic de Macedònia, ja que és l’època de dominació macedònia a Grècia.

Mort i Exili

Quan Alexandre el Gran va morir el 323 a.C., es va produir una reacció contra el domini de Macedònia. Aristòtil va ser acusat d’impietat, sospitós de col·laborar amb el poder macedònic. Per això va haver de fugir cap a Calcis, on va morir l’any 322 a.C.

Model Filosòfic Aristotèlic

Aristòtil coincideix en molts temes amb Plató, però sempre els tracta des d’una perspectiva diferent. El canvi de perspectiva és degut a la influència que van tenir en el seu sistema els estudis empírics del món animal, sistematitzats en els escrits d’història natural.

L'Articulació del Saber i la Ciència

Aristòtil entén la universalitat de la ciència com el resultat de la conjunció de tots els sabers. El saber està articulat en diverses ciències particulars i autònomes. El conjunt de totes constitueix la ciència: el coneixement de tots els aspectes de la realitat. La necessitat de classificar objectes diversos dóna lloc a l’aparició de les diverses branques de la ciència. Així, el saber es divideix en tres modalitats:

• Productiu: És saber fer un producte segons unes normes de producció (poesia o estètica).
• Pràctic: És el saber relatiu a l’acció, és saber comportar-se adequadament segons les circumstàncies (ètica i política).
• Teòric: És el que normalment anomenem ciència. És el saber desinteressat, que no persegueix cap objectiu, excepte el coneixement mateix. Els sabers teòrics són la física, la matemàtica i la filosofia primera o metafísica.

La Lògica Aristotèlica

Es pot dir que la lògica és la introducció necessària a tot altre coneixement. Es distingeixen dues classes de lògica:

1. Formal: Tècnica que s’ocupa de les lleis i regles del raonament, especialment del sil·logisme.
2. Material: Entesa com a mitjà d’accés a la realitat mateixa.