Bufar en caldo gelat eduard escalante

Fou una de les figures més respectades del seu temps, literari, social, polític i lingüístic. Començà escrivint poemes que es podrien incloure dins del corrent Romàntic de l'època: poemes històrics, de costums, d'exaltació del passat, amorosos, d'idealització de la vida rural... Però va destacar sobretot en el conreu del teatre, que va encetar quan ja tenia 34 ayns.

Obres de teatre Romàntic: Gal·la Placídia (1879), Judith de Welp, El fill del rei i Mar i cel -- tragèdies que recreen ambients passats on la història s'aborda des d'un punt de vista subjectiu, s'exalta el medievalisme i s'enyoren els temps de glòria i esplendor.

1890, féu un gir en la seua obra i començà a escriure un conjunt d'obres dramàtiques que foren més realistes i reflectires millor la societat del moment. (En Pólvora, La festa del blat, María Rosa, Terra Baixa i La filla del mar).

1900, començà un període de vacil·lacions on va posar en pràctica el drama burgués (Arran de terra), el melodrama (L'Eloi) i peces influides pel Modernisme (L'aranya, La santa espina, La reina vella i La reina jove).

Nascut al Cabanyal en 1834 i orfe des de ben jove, va començà treballant com a pintor de ventalls. Després d'una breu estada a Madrid, va començar a col·laborar amb publicacions d'Alacant i València. En 1855 va escriure dos miracles de sant Vicent, peró de seguida començà a conrear el gènere que el faria famós, el sainet. 

(Déu, dèneu i noranta, Bufar en caldo gelat, El trovador en un parxe, Les xiques de l'entresuelo, Tres forasters de Madrid, Les criaies, Les coentes, L'herència del rei Bonet, Trapatroles).

El teatre d'Escalante reflecteix, en l'àmbit lingüístic, la realitat de la ciutat de Valéncia en la segona meitat del Segle XIX entre les classes populars. Els temes recreen ambients típics del moment històric i de la classe social retratada, i hi sovintegen personatges tipificats, com el xic guapo, el vell verd, la xica presumida, la innocent, l'avar... A més, totes les seues obres reflectien el bilingüisme diglòssic de l'època i una ideologia populista i liberal. 

Els Ports, l'Alt i Baix Maestrat, la Plana de Castelló i l'Alcalatén

- l'acabament en -e de les formes de 3ª persona de l'imperfet (anave)

- manteniment de la -d- intervocàlica (llaurador)

- terminació en -o de la 1ª persona del present d'indicatiu (canto, ballo)

- terminacions en -és i -ís de l'imperfet de subjuntiu (cantés, dormís)

- enmudiment de la -r final 

- conservació dels articles arcaics lo/los

El Camp de Morvedre, el Camp de Túria, l'Horta de València, la Ribera Alta

- l'ensordiment de la s sonora i de les palatals sonores j, g, tg, tj

- neutralització fonètica de b i v en b

- l'ús del passat simple (cantí, llegí)

- tendència ieista.

El Vinalopó Mitjà, l'Alacantí, El Baix Vinalopó

- harmonia vocàlica

- pèrduda de la -d- intervocàlica en major grau

- emmudiment de i en el dígraf ix

- l'ús de l'adverbi aquí en comptes d'ací 

- abundància de castellanismes