Buidat gastric

Interacció aliment-fàrmac (pautes d’administració): Administració en dejuni: 1-2 hores abans. Només en cas d’IG: doxiciclina i/o Fe, amb menjars. Sempre: omeprazol, difosfonats, metildopa, levodopa. Administració abans dels menjars: Sucralfat, antiemètics i procinètics, hipoglucemiants. Administració després dels menjars: Antiàcids, hipoglucemiants (metformina). Interacció aliment-fàrmac (distribució): Fàrmacs units a proteïnes plasmàtiques (UPP) (ALBÚMINA): Baixa concentració albúmina, baixa UPP, més fracció lliure fàrmac en sang, major acció. < 3g/dL albúmina, més risc, efectes adversos. p.ex. Warfarina (anticoagulant oral, UPP 99.9%), a baixa concentració albúmina, major risc d’hemorràgia i d’anticoagulació. Interacció aliment-fàrmac (metabolisme): Sistemes enzimàtics FETGE I INTESTÍ. Aliments poden inhibir o poden potenciar l’activitat enzimàtica: Aliments que actuen de substrat a la conjugació. Aliments que alteren els sistemes enzimàtics: dieta hiperproteica (augmenten, menor vida mitjana fàrmac) dieta hipocalórica (disminueixen, major vida mitjana fàrmac) Additius (inhibició) Pesticides (inhibició) Dieta hiperproteica i baixa en CH, incrementa el metabolisme hepàtic; p.ex. teofilina (asma). Quercetina (poncir, taronja), inhibidor del citocrom P450, inhibeix el metabolisme intestinal; amb antagonistes del calci, estatines, allarga efecte fàrmac (dura 72 h), p.ex. tacrolimus i simvastatina. Competició aliment-fàrmac pels enzims metabolitzadors fetge, p.ex. Propanolol i metropolol.

Interacció aliment-fàrmac (excreció): Aliments que modifiquen pH de l’orina: Carns, pastissos, formatges: acidifiquen orina. Verdures, llegums, llet: alcalinitzen orina. Acció sobre la reabsorció: sodi + liti o regalèssia, augmenta cortisol, augmenta TA, retenció aigua, afecta l’acció de diürètics i antihipertensius. Acció sobre l’eliminació: Fàrmacs que provoquen desplaçament de proteïnes plasmàtiques (AAS desplaça la unió amb àc. fòlic, penicilamina, diürètics, laxants). AINEs (anèmia). Hidròxid alumini (osteomalàcia). Antibiòtics: pèrdua de flora intestinal. Interacció del fà rmac sobre l’absorció del nutrient: Reaccions de quelació amb minerals; p.ex. tetraciclines i ciprofloxacino + iogurt, llet (Ca, Fe, Mg, Zn). Recomanació: Prendre minerals separats dels fàrmacs (2-6 h), suspendre complements Fe i Ca amb antibiòtics. Adsorció greixos: Segrestador àcids biliars i hipolipemiants amb vitamines liposolubles i àcid fòlic. Recomanació: Prendre oli mineral al matí i vitamines 2 h després. Temps trànsit intestinal dels aliments; p.ex. laxants redueixen el temps trànsit, diarrea, pèrdues Ca i K. Efectes sobre pH gàstric; pH gàstric: p.ex. inhibidors bomba protons amb vitamina B12; pH gàstric: baixa absorció Ca, Fe, Zn, àcid fòlic i b -carotens. Lesió mucosa intestinal; p.ex. AINEs, disminueixen absorció de Fe i Ca. Interacció del fàrmac sobre l’excreció del nutrient: Augmentar excreció: (disminuir) reabsorció renal. Diürètics: incrementen l’excreció K, Mg, Na, Cl i Ca Corticosteroides: incrementen l’excreció Ca i vitD Cisplatí: incrementen l’excreció Mg, K i P Antipsicòtics: incrementen l’excreció riboflavina Disminuir excreció: Diürètics tiazídics: incrementen l’excreció K i Mg i disminueixen l’excreció Ca Corticosteroides: disminueixen l’excreció Na Interacció del fà rmac sobre el metabolisme del nutrient: Alteració del metabolisme: Metotrexato/Àc. Fòlic; Acenocumarol/Vitamina K; Fenitoïna/Vitamina D; Isoniazida/Vitamina B6 .