La caiguda del front nord i la Batalla de l'Ebre
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,03 KB
La caiguda del front nord
La defensa militar per evitar la caiguda del nord va ser infructuosa. Alejandro Goicoechea, el dissenyador, va entregar els plànols als insurrectes, proclamant la caiguda. Els republicans, en veure la pressió, van decidir atacar el sud i van dur a terme una ofensiva a Belchite i Brunete, però això no va evitar la caiguda del nord. Es van perdre la mina de ferro i carbó, així com indústries bàsiques i de guerra. Això va permetre als revoltats concentrar totes les tropes al sud, provocant que gran part de la població hagués de marxar a l'exili a Catalunya.
d) La fractura del territori republicà
El desembre de 1937, els republicans encara confiaven a guanyar la guerra, ja que s'havien reorganitzat amb les Brigades Mixtes. Es volia fer un gir a la guerra i l'exèrcit va incorporar nous comandaments per aconseguir la victòria. Van dur a terme l'ofensiva de Terol, on es va produir una gran batalla a l'hivern de 1937-1938, que va suposar una victòria republicana i la recuperació del territori. Tanmateix, el febrer de 1938, Franco va tornar a ocupar Terol. A més, va aprofitar el desgast per iniciar la campanya d'Aragó, desplaçant el front cap a Catalunya.
El 3 d'abril van ocupar Lleida, Gandesa, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques pirinenques, arribant fins i tot a 60 km de la costa mediterrània. El següent pas dels feixistes va ser avançar cap a València, dividint el territori i aïllant Catalunya.
e) La Batalla de l'Ebre
El progrés dels insurrectes es va aturar quan els republicans van rebre nou armament i van reorganitzar les unitats amb un pla ambiciós: atacar l'Ebre per unir les zones republicanes. A més, es volia demostrar que la República no estava derrotada i que podia resistir. Va ser una de les batalles més importants, on la República va mobilitzar més de 300.000 homes, foc d'artilleria i bombardejos aeris.
El 25 de juliol va començar l'atac a les ciutats de Mequinensa i Benifallet, però Franco va enviar reforços amb l'aviació d'Itàlia i Alemanya, així com tropes dels Requetès, per aturar l'ofensiva. El següent pas va ser el contraatac: a principis de novembre, les tropes republicanes es van haver de replegar a l'altra banda del riu. Franco havia ocupat tot el sud de Tarragona i, en travessar l'Ebre el 16 de novembre de 1938, es va considerar que la batalla havia finalitzat amb l'exèrcit republicà greument afectat.
El 23 de desembre es va decidir dur a terme l'ofensiva final:
- 15 de gener: cau Tarragona.
- 26 de gener: cau Barcelona.
- 4 de febrer: cau Girona.
Els tres governs van marxar a l'exili a França, acompanyats per mig milió de persones. El 9 de febrer, l'exèrcit insurrecte va arribar a la frontera, posant fi a la guerra a Catalunya. La victòria era a tocar; només quedava el centre, és a dir, Madrid, on tenien accés per València i Almeria.