Característiques del grup-classe

Hem de considerar l’aula com una microsocietat. Posant com exemple una escola inclusiva,
potenciadora de la cultura pròpia del territori i que fonamenta el pensament crític i la participació
(d’ara endavant anomenada ‘EP’), explicaré les relacions dins l’aula com a grup i la importància de
la comunicació en aquestes relacions, perquè a part d’aprendre continguts acadèmics, dins l’aula l’alumne du a terme un aprenentatge social i cultural que configura la seva manera d’actuar en la societat.
Dintre de un grup hi ha diferents tipus de relació:
• Relació professorat – alumnat: el professor es dirigeix a la classe per mantenir la disciplina,
donar explicacions, etc. Es pot caracteritzar per l’autoritarisme o per cercar el consens.
• Relació alumnat – professorat: l’alumnat fa preguntes, demana permís, etc. Es pot
caracteritzar per la confiança o per la inhibició.
• Alumnat entre sí: es demanen ajuda, es copien, etc. Es pot caracteritzar per
l’individualisme o bé pot predominar el treball en equip.
Lacomunicació i el consens entre alumnat i professorat ha de servir per potenciar el
pensament crític de l’alumnat i s’ha de potenciar el treball en equip.
Dins la classe hi ha dos tipus d’estructures que condicionen les relacions dins l’aula com a grup: la
formal (imposada per l’administració) i la informal. Pel bon funcionament del grup classe és
important que hi hagi empatia, confiança i credibilitat. P. Ex. L’EP donaria a les relacions informals
el pes que es mereixen potenciant el feedback entre alumnat i professorat.
Com al conjunt de la societat, l'escola, i en concret l'aula, presenta una estratificació;
Com diu Guerrero, els professors solen predicar que s’ha de donar un tracte igual a tots els
alumnes. Tanmateix el professor sovint etiqueta els alumnes en brillants, normals i problemàtics. Sociologia 10

Dins la classe es formen subgrups que reflecteixen l’estratificació de la societat. Per exemple,
sovint localitzem el subgrup de mallorquins de classe mitja-alta diferenciat de la resta. Per altra
banda, la socialització primària, secundària i terciària es concreten en el grup-classe.
A més, segons Rivas, es produeix una diferenciació entre els alumnes en funció del seu rendiment
escolar.
P. Ex. Una escola inclusiva com l’EP ha d’estar al servei de la diversitat i no potenciar l’estratificació
dins l’aula.
La comunicació és un element clau en la socialització dins l’aula. Mitjançant la comunicació, es
construeixen les vies de relació i es transmeten els coneixements, els valors, la cultura, etc.
Segons Bernstein, la comunicació reflecteix el poder i el control de les relacions socials. El mestre
pot controlar la comunicació donant peu a una comunicació vertical on l’alumnat no té possibilitat
de participació. Però el mestre de l’EP hauria de procurar que hi hagués feedback entre mestre i
alumne donant peu a una comunicació horitzontal que permetés la participació.
La tecnologia dins l’aula no és tan important com es pugui pensar. La bona qualitat de l’educació
depèn sobretot del docent. Dins l’EP, la tecnologia hauria de servir per potenciar la comunicació i
el procés d’enculturació.
En definitiva, un alumne de l’EP serà un alumne integrat en la societat on viu, que voldrà dur a
terme una democràcia participativa i que abans d’acceptar una informació la qüestionarà.