Característiques del teatre actual

Renovació TEATRAL DESDE POSTGUERRA A 70: El regim franquista va prohibir el teatre en llengua catalana. A partir del 46 el teatro reprend la seva activitat. Josep Ma de Sagarra planteja confictes en què la guerra europea influeix en la psicologia dels personatges, pero esta renovació serà rebutjada i retornarà a les formes dramàtiques. L'èxit de Sagarra "La ferida lluminosa", que tracta la hipocresia religiosa. En els 50 i 60 la renovació ve donada per aportacions de textos teatrals d'alguns escriptors, la creació de l'ADB i l'EADAG, amb objectius de conectar el teatre català amb la literatura europea i de promoure una nova concepció ètica i estètica, respectivament; la creació d'un teatre independent, que renovarà el teatre tradicional; i la creació del premi Josep Ma de Sagarra, per als joves escrptors. A finals del 60 es produeix un protagonisme dels directors i de l'expresió corporal i imatge, i una expansió del treball col.Lectiu. Entre els grups renovadors trobem Els Joglars i Els Comediants. El desenvolupament del teatre a valència està relacionat amb l'intervenció de Rodolf i Josep Lluís Sirera i la creació del centre experimental de València.