Característiques estilístiques de la plaça del diamant

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,73 KB

 
Quim Monzó es junt a Pere Calders l’autor que més i millor ha conreat la narrativa breu a la nostra literatura. Els seus contres sorprenen i pertorben per la seua originalitat i pel seu sentit de la ironia. Cada paraula que escriu es insubstituible, la seua prosa cautiva perque no tendeix a l’ornament sinó que cada frase, cada paraula aconsegueix desfer-se del seu ús diari neutre assolint un de nou,les frases fetes deixen de ser tòpiques. Els seus contes són unreflex de la societat contemporània ja que se centren al voltant de conflictes sentimentals. Aquest autor narra els trasbalsos quotidians del sexe i l’amor amb fredor. Un altre tema que tracta es la vida exasperada d’una gran ciutat i un altre és la faula moral, així com els que exploren l’activitat d’escriure i crear, les ambigüitats, els enigmes que acompanyen el fer literatura i les paradoxes. Els seus contes dmeten dverses lectures perque ha tingut respecte pel lector, per traçar múltiples i desconcertants camins. Algunes de les seues obres son Self service, l’illa de mallans el perquè de tot plegat i mil cretins. Des del primer dels seus contes uf, va dir ell fins a Guadalajara 1996 es veu una evolució cap a l’elisió d’elements superflus. Monzó aposta per una concepció rigorosa del conte, on el formalisme que opera per substació no condueix al xoc gratuït sinó a laberints domèstics sense sortida. De tots els seus contes destaquem els seus dos últims, El perquè de tot plegat que tracta de manera monogràfica totes les possibilitats combinatòries de les relacions home-dona, recull que destaca per la duresa de to i un humor pessimista. I Guadalajaraon ens convida a entrar i quedarnos per sempre atrapats dins dels seus contes.


Mercè Rodoreda.La seua producció esta vinculada a la seua biografia, marcada pels esdeveniments culturals i polítics que va viure. La seua obra es fa contemporània a partir de l’experiència de la guerra i l’exili.Les seues novel·les són les grans de la literatura catalana moderna, i tota la seva obra està marcada per la GC. L’experiència de l’exili amplia els límits del Realisme literari, per a compartir la memòria del món des del que ens parlen els seus llibres. L’experiència de la guerra donà un gir ala seva vida, entre 1933 i 1934 feia periodisme polític, publicava entrevistes a literats i escrivia novel·les, les seues primeres obres, la guerra representà per a ella l’inici del seu autèntic jo narratiu, en Aloma, una novel·la autobiogràfica. La plaça del diamant é la novel·la que li va donar fama, aquesta no té res a veure amb l’exili, ja que la protagonista,Colometa, forma part de la gent que no es va exiliar. La novel·la fou el resultat de les experiències vitals,intel·lectuals i d’aprenentatge literari, ja que va viure durant molts anys en diversos pobles de França i després a Ginebra. En els seus contes apareixen molts exiliats,soldats i gent desprotegida que parlen en terra de ningú. Aquesta autora utilitza molt la primera persona i el monoleg. L’exili travessa tota la seva obra, a Ginebra duia entre mans a la vegada les primeres versions del que acabaria sent La plaça del diamant, la mort i la primavera, Jardí vora mar i mirall trencat, al final va decidir escriure La plaça del diamant. A causa de l’exili, a nivell personal, aquesta autora va utilitzar la llibertat de canviar el concepte de famili i maternitat i en el terreny creatiu es va donar una gran llibertat sense pensar en un exit futur.

Entradas relacionadas: