Característiques i formes de la música barroca

Característiques de la música barroca

Dins del llenguatge musical barroc es van donar una sèrie d'importants novetats que van atorgar a este període una sonoritat característica indiscutible. A continuació, destaquem les més importants:

La melodia acompanyada

Els compositors del Barroc van considerar excessiva la complexitat a què havia arribat el contrapunt renaixentista, ja que així no es podia expressar cap tipus de sentiment. Per això, una de les innovacions que van crear és l'ús de la melodia acompanyada (una sola melodia amb acompanyament instrumental). Esta tècnica els permetia comprendre el text i transmetre una major expressivitat. El camp on més es va desenvolupar va ser en l'òpera.

El baix continu

És una línia de notes greus que s'interpreta de manera ininterrompuda des de l'inici fins al final de la peça. La melodia principal és acompanyada per senzilles notes del baix. Normalment, els instruments que s'encarreguen del baix continu són instruments polifònics com l'òrgan, el clavecí o l'arpa.

Establiment de la tonalitat i del ritme

En el Barroc s'establix el concepte de tonalitat tal com el coneixem hui. La música quedava mesurada per complet i desapareix el ritme lliure.

L'òpera

L'òpera es va convertir en el gènere més representatiu de l'època, ja que aconseguia una gran expressivitat gràcies a la unió ideal entre música i paraula; es consolidarà com una de les formes amb més protagonisme al llarg dels segles posteriors.

L'òpera és un gènere musical profà que sorgirà a Itàlia al començament del segle XVII. L'antecedent més significatiu el trobem en els entremesos, xicotetes actuacions musicals que es desenvolupaven en els intermedis dels drames teatrals. Estos intermedis, a poc a poc, aniran prenent importància fins que es confirmen com un nou gènere musical autònom.

En 1607, Claudio Monteverdi crea Orfeu, que es confirmarà com la primera gran òpera. Esta obra serà presa com a referència per tots els compositors posteriors. El gènere va guanyar molta importància a Itàlia, convertint ciutats com Roma, Venècia i Nàpols en capitals operístiques.

Formes instrumentals

A partir de mitjan segle XVII sorgiran les grans formes instrumentals barroques:

• La Suite: forma complexa composta per la successió de danses de distint caràcter.
• La Sonata: el seu significat és "música per a sonar", és a dir, tocada per instruments.
• El Concert: forma complexa, normalment de tres moviments contraposats per a solista. Destaca Antonio Vivaldi, a qui se li atribuïxen més de 300 concerts, com Les quatre estacions.
• Concert grosso: s'establix un contrast entre un grup de solistes (concertino) i la resta de l'orquestra (tutti).

Família de vent

:
L'oboè: apareix a França cap a 1650 com a adaptació a la xirimita renaixentista.
El clarinet: els primers clarinets comencen a construir-se a principis del segle XVIII.
L'orgue: és l'instrument més espectacular del Barroc. Autors com a J.S. Bach varen desenvolupar la tècnica d'este instrument fins a límits insospitats.

FAMÍLIA DE CORDA:
El violí, comença el seu apogeu en esta època. Els millors luthiers, com la família Stradivarius, realitzaran els millors violins de la història. La família de corda fregada (violí, viola, violoncel i contrabaix) serà la gran protagonista de la música barroca.

Johann Sebastian Bach (1685-1750) Alemanya Un dels majors genis musicals de tots els temps, l'obra de Bach és enorme i comprèn gran quantitat de gèneres. Descendent i progenitor d'una àmplia família de músics, va compondre amb una mestria i un llenguatge complex al mateix temps que accessible. Des de xiquet va demostrar un interés i talent espectacular per a la música,PRINCIPALS OBRES: Sis concerts de Brandemburgo Passió segons Sant Mateu Variacions Goldberg