Característiques Joan fuster

Joan FUSTER

Joan Fuster és, com a assagista, una figura essencial en la literatura catalana de la segona meitat del Segle XX, enmig d’un panorama desolador i inhòspit.

De l’obra assagística de Fuster destaquem tres grans àmbits: els estudis d’història cultural i literària, els assaigs humanístics i els escrits sociopolítics.

1.- Els estudis d’història actual i literària abasten gairebé totes les èpoques de la nostra literatura. Un put d’atenció especial mereixen els que fan referència a la Decadència i a la literatura catalana contemporània. En aquests treballs, rigorosos i ben documentats, Fuster va més enllà de l’estricta valoració literària: posa en relleu la personalitat dels autors, els emmarca en el context històric-social, destaca aspectes d’història social de la llengua, etc.

2.- Entre els assaigs humanístics trobem diferents formes: els assaigs llargs i estructurats al voltant d’un tema central (El descrèdit de la realitat), el diccionari sistemàtic volterià (Diccionari per a ociosos), etc.

3.- Respecte als escrits sociopolítics, Nosaltres els valencians, publicat el 1962, n’és l’obra cabdal. Amb aquest llibre, un dels més polèmics i eficaços de l’autor, intenta contestar la pregunta: què som els valencians? I més encara: per què som com som? És a dir, mira d’aclarir la nostra identitat com a poble. L’impacte del llibre fou enorme i constituí un veritable revulsiu en aquell moment. Hi ha, sens dubte, un abans i un després d’aquesta obra en qualsevol referència a la cultura i a la consciència nacional del País Valencià.

Pel que fa a l’estil, Fuster ha conreat pràcticament totes les formes assagístiques: l’assaig llarg, el “diccionari filosòfic”, l’aforisme, el dietari íntim, l’article...En l’assaig fusterià són constants els interrogants, els punts suspensius, les preguntes obertes..., d’acord amb una voluntat de reflexió. En la seua prosa destaca sovint l’ús de modismes populars i expressions col·loquials, que la doten d’un to col·loquial i directe i reforcen el caràcter de diàleg amb el lector. És a dir, una prosa espontània i amena basada, alhora, en la visió crítica i en l’actitud racionalista del pensador que tracta de construir una literatura d’idees.

L’obra de Joan Fuster eleva la literatura de la intel·ligència a un grau d’agudesa i de reflexió sense precedents. Per a molts, des de la seua mort (1992) no hi ha hagut cap proposta solvent que ga estar a la seua altura