Característiques psicològiques infants 0-6 anys
Clasificado en Otras materias
Escrito el en catalán con un tamaño de 6,38 KB
Fase inicial o previnculació (primeres setmanes de vida): L'infant no ha singularitzat a una persona com a figura de vinculació. Expressio de mecanismes innats orientats cap a les persones que inclouen orientació visual i auditiva.
Fase de formació del vincle ( fins als 6 mesos): L'infant diferenciarà els adults coneguts dels desconeguts. Preferència de ser calmat per la persona que en té mes cura.
Fase determinant de vinculació "por a l'estrany" (dels 6 mesos als 3 anys): Por a l'estrany: el nen ens indica que diferencia a les persones conegudes de les desconegudes. Als 10 mesos -> permanència de l'objecte (capacitat d'adonar-se que les coses segueixen existint encara que no les puguem percebre". L'infant ja ha establert una relació de vincle amb una persona primordial, no exclusiva. Al segon i tercer any el vincle es segueix desenvolupant.
Fase de formació de la parella de vincle (dels 3 als 6 anys): L'infant s'ha aferrat totalment a una persona a qui distingeix com a progenitor primordial, el que singularitza el vincle es la demanda i resposta de protecció i seguretat, redueix la intensitat de comportaments de vinculació (desenvolupament representació interna)
Freud i Melanie Klein
Primer model: model neurològic que es basava en considerar la ment com una xarxa de neurones que transmetien i acumulaven càrregues elèctriques. Els estímuls exteriors produïen un impacte i una càrrega determinada d'energia que havia de mantenir-se en un llindar baix. L'acumulació d'un excès d'energia = malaltia mental. Amb el temps es va adonar que el cervell no només creava connexions neuronals a partir de la realitat exterior sinó que dins la ment també emergien connexions que eren produïdes per la fantasia de les persones (x axo va fer el segon model)
Segon model: Cercava comprendre com la vida del pacient es barrejava amb els seus desitjos i pors, de manera que provocava una visió interior i una significació emocional que el podien portar a la malaltia mental.
Catarsi: Era un mètode terapèutic que consistia a intentar alliberar aquest excés d'energia fent que el pacient recordés l'esdeveniment que li havia produït aquesta tensió mental.
Teoria de l'abreacció: Alleujament dels símptomes psicològics mitjançant una experència emocional catàrtica.
Melanie Klein: va ser una psicoanalista britànica que va elaborar un mètode d'investigació per estudiar la realitat psíquica i la ment inconscient dels infants. Les relacions de l'infant amb el seu món intern podien tenir dues posicions:
Posició esquizo-paranoide: El nadó té dos estats emocionals: 1) sent desamparament i agressivitat quan té gana, son...(objecte matern intern = objecte dolent); 2) sent plaer, satisfació i benestar quan esta satisfet (objecte matern intern = objecte bo). NO FASES, sino POSICIONS (a les posicions es pot tornar). Món interior blanc o negre.
Posició depressiva: El nen sap que les coses no son tan radicals. Les persones que estimen son objectes bons i dolents al mateix temps. Ansietat del nen per no poder separar lu bo d lu dolent. Apareix capacitat de culpa i remordiment/ necessitat i desig de reparació).