Carbó de coc Gal·lès
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,31 KB
vapors i colonies:a Cat dos models d'organització: -Vapors: indutries q utilitzaven Carbó com energia, situades a barris industrials a ciutats costaneres als voltants de estacions de ferrocarrils x el Carbó. -Colonies: (1860) establiments industrials apropo dels rius (energia hidraulica), relacions dominades pel paternalisme dels amos i poca conflictivitat social.
diversificació industrial:el predomini de la industria textil i cotonera no impedia el desenvolupamen dels altres sectors. El de la llana q va créixer gracies a la maquina de vapor, la metaluriga(2a meitat del segle), la maquinista terrestre i marítima, i la industria química q va avançar molt. A finals de segle dos industries pioneres: electricitat(1875) i telefonica. Les manufactureres tradicionals van seguir el seu desenvolupament, tamb la del gas i els secotr dels serveis.
La industria siderúrgica: Sector q a partir de la 2a meitat va acompanyar al textil en la implantació de la industria moderna.
primeres siderúrgies: els primers intents x crear una industria siderúrgica-> Andalusia, daquesta manera era hegemònica a la Península, pero va fracasar pq hi havia difictultats x aconseguir Carbó i utilitzaven de vegetal -> costos elevats de producció. Després a Astúries hi van trobarsi jassiments de Carbó i axó va fer créixer la producció rapidamen.
lhegemonia de Biscaia: biscaia posseia extenses mines de ferro, am larribada de Carbó Gal.Lès a Bilbao, quan es va consolidar la industria siderúrgica al País Basc. El poder calorífic dakell Carbó i el seu preu mes baix van comportar la perdua de competitivitat am les empreses asturianes. Lany 1880 es van construir diversos forns a vizcaia. Lany 1885 es va crear el convertidor Besemer q fabricava acer en serie.
la lenta expansió industrial: el darrer terç del s.XIX, Cat i PB ja havien desenvolupat una estructura industrial. A la resta despanya van tardar mes. El predomini agrícola espanyol va fer possible que la indutria agroalimentaria tingues un paper molt important. La majoria dels casos es tractava dindustries locals. Madrid tamb va iniciar un cert dinamisme am la creació duna industria tipografica i editorial. Els nous sectors (metalurgic i químic) van anar augmentan terreny. Cal esmentar el desenvolupamen del gas i de la industria química.
la producció minera: entre 1874 i 1914 lexplotacio massiva dels jaciments del subsol (Carbó, ferro, plom...). Laugment de la demanda del Carbó afavorit x la makina de vapor (Astúries on la mineria va assolir el desenvolupament major) pero v aperdre imprtancia am el Carbó de Gal.Les. La mineria del ferro va ser un secotr en expansió després del cnvertidor Bessemer. Lescassetat de la demanda interior va fer q la major part de la producció s'exportes.
la construcció del ferrocarril:la xarxa ferroviaria a Espanya es va iniciar al 1855.
Etapes de la construcció del traçat: -primera gran expansió (1855-1866) va suposar una mobilització de capitals molt superior i la intervenció molt reclamable de comanyies extrangeres. -la crisi financera (1866) paralització de la construcció i escassa rendabilitat de la xarxa ferroviaria. -Nova etapa cosntructiva (superada la crisi 1873) es va completar el traçat de la xarxa.
Efectes del ferrocarril sobre leconomia: la llei del 1855 i la ocnstruccio de la xarxa ferroviaria van condicionar la historia economica. En 1r lloc: estructura radial de la xarxa - dificultat entre les zones industrials. 2n lloc: es va fixar una amplada de via mes gran q la del reste d'Europa (obstaculitzava els intercanvis). 3r lloc: es va autoritzar es companyies constrctores lliures d'aranzels tots els materials necessaris. Aquesta franquícia aranzelaria -> perdua per intercanviar el creixement industrial d'Espanya.
Dificultats del mercat interior: dificultat x suprimir els obstacles a la circulació dels transports. El ferrocarril va ser mol important pel transport interior per traslladar les produccions dun lloc a laltre. Tot i axó el comerç a Catalunya es va intensificar. El principal problema del mercat interior va ser el desenvolupament escas de moltes regions espanyoles, lescassa capacitat adquisitiva duna bona part de la pagesia.
augment del comerç exterior:durant el s.XIX-> exportacions espanyoles van créixer a un ritme similar al conjunt d'Europa. En l'evolució del comerç, dos etapes: -1a: va ser de creixement modest -2a: major augment per la influencia de lexpansio del comerç internacional. En un primer moment : oli, vi, teixits, coto i lli. A la darreria del segle: coto en floca, Carbó, minerals, productes agraris... Las relacions comercials am lexterior es van veure alterades x la perdua de les colonies americanes. Pero es van seguir mantenint, i ames es va afegir França i Gran Bretanya.
diversificació industrial:el predomini de la industria textil i cotonera no impedia el desenvolupamen dels altres sectors. El de la llana q va créixer gracies a la maquina de vapor, la metaluriga(2a meitat del segle), la maquinista terrestre i marítima, i la industria química q va avançar molt. A finals de segle dos industries pioneres: electricitat(1875) i telefonica. Les manufactureres tradicionals van seguir el seu desenvolupament, tamb la del gas i els secotr dels serveis.
La industria siderúrgica: Sector q a partir de la 2a meitat va acompanyar al textil en la implantació de la industria moderna.
primeres siderúrgies: els primers intents x crear una industria siderúrgica-> Andalusia, daquesta manera era hegemònica a la Península, pero va fracasar pq hi havia difictultats x aconseguir Carbó i utilitzaven de vegetal -> costos elevats de producció. Després a Astúries hi van trobarsi jassiments de Carbó i axó va fer créixer la producció rapidamen.
lhegemonia de Biscaia: biscaia posseia extenses mines de ferro, am larribada de Carbó Gal.Lès a Bilbao, quan es va consolidar la industria siderúrgica al País Basc. El poder calorífic dakell Carbó i el seu preu mes baix van comportar la perdua de competitivitat am les empreses asturianes. Lany 1880 es van construir diversos forns a vizcaia. Lany 1885 es va crear el convertidor Besemer q fabricava acer en serie.
la lenta expansió industrial: el darrer terç del s.XIX, Cat i PB ja havien desenvolupat una estructura industrial. A la resta despanya van tardar mes. El predomini agrícola espanyol va fer possible que la indutria agroalimentaria tingues un paper molt important. La majoria dels casos es tractava dindustries locals. Madrid tamb va iniciar un cert dinamisme am la creació duna industria tipografica i editorial. Els nous sectors (metalurgic i químic) van anar augmentan terreny. Cal esmentar el desenvolupamen del gas i de la industria química.
la producció minera: entre 1874 i 1914 lexplotacio massiva dels jaciments del subsol (Carbó, ferro, plom...). Laugment de la demanda del Carbó afavorit x la makina de vapor (Astúries on la mineria va assolir el desenvolupament major) pero v aperdre imprtancia am el Carbó de Gal.Les. La mineria del ferro va ser un secotr en expansió després del cnvertidor Bessemer. Lescassetat de la demanda interior va fer q la major part de la producció s'exportes.
la construcció del ferrocarril:la xarxa ferroviaria a Espanya es va iniciar al 1855.
Etapes de la construcció del traçat: -primera gran expansió (1855-1866) va suposar una mobilització de capitals molt superior i la intervenció molt reclamable de comanyies extrangeres. -la crisi financera (1866) paralització de la construcció i escassa rendabilitat de la xarxa ferroviaria. -Nova etapa cosntructiva (superada la crisi 1873) es va completar el traçat de la xarxa.
Efectes del ferrocarril sobre leconomia: la llei del 1855 i la ocnstruccio de la xarxa ferroviaria van condicionar la historia economica. En 1r lloc: estructura radial de la xarxa - dificultat entre les zones industrials. 2n lloc: es va fixar una amplada de via mes gran q la del reste d'Europa (obstaculitzava els intercanvis). 3r lloc: es va autoritzar es companyies constrctores lliures d'aranzels tots els materials necessaris. Aquesta franquícia aranzelaria -> perdua per intercanviar el creixement industrial d'Espanya.
Dificultats del mercat interior: dificultat x suprimir els obstacles a la circulació dels transports. El ferrocarril va ser mol important pel transport interior per traslladar les produccions dun lloc a laltre. Tot i axó el comerç a Catalunya es va intensificar. El principal problema del mercat interior va ser el desenvolupament escas de moltes regions espanyoles, lescassa capacitat adquisitiva duna bona part de la pagesia.
augment del comerç exterior:durant el s.XIX-> exportacions espanyoles van créixer a un ritme similar al conjunt d'Europa. En l'evolució del comerç, dos etapes: -1a: va ser de creixement modest -2a: major augment per la influencia de lexpansio del comerç internacional. En un primer moment : oli, vi, teixits, coto i lli. A la darreria del segle: coto en floca, Carbó, minerals, productes agraris... Las relacions comercials am lexterior es van veure alterades x la perdua de les colonies americanes. Pero es van seguir mantenint, i ames es va afegir França i Gran Bretanya.