Carles V: Herència, Política i Conflictes de l'Imperi
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,51 KB
Els Àustries: Carles V
Herència rebuda
- Herència materna (Joana I): Regne de Castella, Navarra, les colònies americanes i la Corona d'Aragó (amb els regnes de Nàpols i Sicília).
- Herència paterna (Maximilià d'Àustria): Territoris dels Habsburg a Alemanya i Àustria, dret al títol imperial, Flandes, Luxemburg i el Franc Comtat (via Maria de Borgonya).
Idea imperial
Manté una idea de tall medieval inspirada en Carlemany. Vol realitzar la idea de la "Universitas Christiana" (Europa sota el control del Papa i de l'Emperador), amb certa influència de l'humanisme.
Problemes interns
Mala acollida del rei en ser flamenc i portar una cort estrangera que ocupa els grans càrrecs. A pesar de la dimensió europea, el pes econòmic de l'imperi sempre va recaure sobre Castella, que va quedar exhaurida.
Comunidades
Moviment de les ciutats contra la idea imperial i la cort de Carles V per demanar més pes de les Corts. Els revoltats intenten aconseguir el suport de la reina Joana, però són derrotats a Villalar (1521) i els seus líders executats. El fracàs suposa la pèrdua definitiva del poder polític de la ciutat i de les Corts.
Germanies
Conjunt de revoltes socials contra els poderosos arreu de la Corona d'Aragó. A Mallorca s'inicia el 1521 la revolta dels gremis i, després de Joanot Colom, controlaven tota la part forana excepte Alcúdia. Reclamaven una distribució més justa dels tributs entre ciutat i part forana i acabar amb la corrupció (proclamaven fidelitat al rei).
Política europea
- França: Enfrontament a causa del control sobre els territoris italians i flamencs. Primera guerra pel control del Milanesat, revolta a favor hispànic a París i altres enfrontaments amb implicació papal.
- Reforma protestant: Principal problema de Carles V en trencar-se la unitat religiosa i l'obediència política. Problema derivat per l'acceptació del protestantisme per alguns prínceps alemanys. L'imperi es dividí entre protestants i catòlics; a pesar de l'èxit militar, finalment Carles V no té més remei que acceptar la Pau d'Augsburg (1555).
- Imperi Otomà: Avanç sobre Europa després de la conquesta de Bizanci (1453), Balcans i Hongria, amb setges a Viena. Carles V intenta disminuir els efectes de la pirateria al Mediterrani: ocupa Tunis però fracassa a Alger.