Carner: exili, nostàlgia i Catalunya a través de l'aurora

Descripció de Catalunya a través d'un auró (arbre català)

• La primavera és l'etapa més idíl·lica.
• L'hivern és l'etapa més crua.

Parla sobre el seu exili a Bèlgica, i com l'esperit de Carner, tot i estar tan lluny de la seva pàtria, continua pensant-hi a través del fet quotidià de mirar per la finestra, idealitzant la realitat.

Explica com ha observat que la seva Catalunya ha anat decaient a una terra no desitjada.

Catalunya és una bella terra, però per culpa del franquisme ha caigut i no pot brillar amb total resplendor.

Presentava l'etapa idíl·lica en recordar la seva terra estimada davant el franquisme. Catalunya amb el franquisme no tenia llibertat.

Canvis que experimenta Catalunya i els problemes que s'ha d'enfrontar

Carner reflexiona sobre el que sent per Catalunya a través de fenòmens atmosfèrics.

La jum (boira) de Catalunya està desapareixent. Catalunya està sota el domini franquista i només representa a través dels ocells.

Malgrat aquest franquisme i a la petita esperança de la llibertat de la terra catalana, Carner vol transmetre que Catalunya és un amic i que, malgrat estigui sota el domini franquista, aquesta terra és bona.

El més significatiu

Signació per no poder tornar a veure Catalunya i només li spera la mort.

• S'acomiada de Catalunya i dels seus lectors.
• Impotència per no tornar a veure Catalunya.
• No té cap esperança per res.
• Sent inquietud.
• Es mostra negatiu pel seu destí.
• El seu destí és la mort i no sap si la nit serà una nit normal o serà la nit final.
• Acceptació de la mort: el seu cos li diu que s'acosta la mort, només falta esperar tranquil·lament.
• Ell segueix amb els mateixos anhels de tornar a Catalunya i que torni a ser com era.
• Reflexió que ha viscut massa i ha intentat fer moltes coses per Catalunya sense resultats (no ha estat compensat).
• Morirà trist, però el seu cor estarà enamorat de Catalunya.
• La bandera no el vol, està trencada.
• Tempus fugit: s'ha de gaudir del temps que passa.
• Declaració de la pàtria.

Símbol: tramvia

Descripció d'una dona grassa que puja al tramvia i els seus esforços per pujar-hi, aconseguint-ho finalment amb l'ajuda de 3 persones.

• Reivindica l'ordre, la serenor, l'objectivitat, el rigor, la disciplina i el nacionalisme.
• Fa una descripció mitjançant una enumeració, d'eufemismes de la voluminositat de la senyora, anomenada guitarra o proubasta.
• Carner utilitza aquests elements oposats per establir una antítesi entre la Catalunya ideal, perfecta i resplendent (sol) i la part més obscura i sacrificada per arribar-hi (lluna).
• No és un atac, simplement una dissonància refinada i irònica.

La dona té xi i se sent avergonyida de pujar al tramvia degut al seu estat físic, com Carner té xi de no aconseguir la Catalunya idealitzada típica noucentista.

Tracta la intencionalitat i els esforços de la dona a pujar al tramvia per ella mateixa sense èxit mitjançant aquest pretext humorístic, reflectint els esforços que fa ella a través de les seves obres cap a la Catalunya idíl·lica i perfecta.

El fet que els agafadors siguin llampants és símbol també de lluminositat i resplendor, sinònim dels objectius dels autors.