Carrero Blanco, Arias Navarro i l'Oposició al Final del Règim Franquista

La Crisi Final del Règim Franquista (1973-1975)

• Juny de 1973: La incapacitat física de Franco el porta a nomenar Carrero Blanco president del govern (un militar gens disposat a cap canvi democratitzador).
• Desembre de 1973: Carrero Blanco mor en un atemptat d’ETA.

El Govern de Carlos Arias Navarro

• Franco nomena president a Carlos Arias Navarro.
• Moment de la presa de possessió: Discurs aperturista conegut com l’“Esperit del 12 de Febrer”.
• Canvi ràpid: Enduriment de la política:
  • Arrest domiciliari a l’arquebisbe de Bilbao.
  • Execució de Salvador Puig Antich (març de 1974), que provoca intenses protestes tant a Espanya com a l’estranger.

Aïllament i Repressió

El país torna a estar aïllat. Arias Navarro no pot aturar la decadència del règim sinó és a través d’una dura repressió. Aquest aïllament va ser aprofitat per Hassan II del Marroc per ocupar el Sàhara Occidental.

El Context Internacional

Les altres dictadures europees cauen:

• 1974: Portugal comença el seu procés democràtic amb la “Revolució dels Clavells”.
• 1974: A Grècia, el poder civil derrota el militar.

L’Oposició al Règim Franquista durant els Anys 60

• L’oposició es reactiva.
• Importància del relleu generacional (joves que no han viscut la Guerra Civil).
• Durant els anys 40 i 50, l'oposició havia estat poca i dèbil.
• Sorgeixen nous grups, com els Comunistes (el PCE no es va dissoldre mai).

El "Contubernio de Múnich" (1962)

Anomenat així pel règim, aquest esdeveniment va ser clau:

• Participació d’una delegació de membres de l’oposició al IV Congrés del Moviment Europeu.
• Resolució: Es va establir que la condició bàsica d’Espanya per relacionar-se amb les institucions europees era la democràcia.
• Composició de la delegació: Molt variada (excepte comunistes).

El Paper de l’Església

Queixes de Sectors Catòlics

• Crítiques a la relació Estat-Església (nacionalcatolicisme).
• Sectors inicialment poc influents.
• Els moviments de base (HOAC i JOC) als barris obrers contrasten amb la jerarquia del nacionalcatolicisme.

Canvi de Posició: El Concili Vaticà II (1962-1966)

• Canvi de les línies d’actuació de l’Església.
• La nova doctrina promou que l’Església ha d’acostar-se al poble i servir als pobres.
• Impulsat pels papes Joan XXIII i Pau VI.

El Nou Moviment Obrer

• El “Nou Moviment Obrer” ja no té lligams directes amb les organitzacions sindicals d’abans de la guerra (CNT i UGT).
• La presència de la CNT i la UGT es redueix de resistència a testimonial.
• Forta presència d’aquest nou moviment obrer a Astúries, Madrid, País Basc i Catalunya.

Comissions Obreres (CCOO)

• 1964: Creació de C.C.O.O., impulsada per comunistes i catòlics.
• Participen a les institucions electives del sindicat oficial (CNS).
• 1966: Obtenen un considerable èxit, però pateixen una forta repressió.
• 1967: El Tribunal d'Ordre Públic (TOP) il·legalitza CCOO.
• Es mantenen les vagues, les reivindicacions i les assemblees (especialment durant la crisi del petroli).

El Procés 1001

• 1972: Es produeix el Procés “1001”, on dirigents de CCOO són detinguts i jutjats, rebent dures condemnes de presó.