La Casa Milà de Gaudí: Història i Arquitectura a Barcelona

Integració urbanística

Es va construir aquest edifici en el límit entre Barcelona i Gràcia, en un moment en què l'Eixample de Barcelona va esdevenir el principal motor de l'expansió urbanística de la ciutat, fet que va transformar el Passeig de Gràcia en el nou centre residencial burgès. Per tant, en ser el lloc de referència per a la societat burgesa, es va anar competint en la contractació dels arquitectes més famosos, ja que l'edifici reflectia el poder i la riquesa de la família.

Per aquest motiu, podem trobar molts edificis d’aquest estil dins aquest marc geogràfic i d'arquitectes reconeguts com Lluís Domènech i Montaner amb la Casa Lleó i Morera, Josep Puig i Cadafalch amb la Casa Amatller, Josep Vilaseca i Casanovas i més edificis de Gaudí com la Casa Batlló.

La ubicació de l’edifici fa que la seva façana principal es trobi justament en la confluència de dos carrers, permetent a l’edifici aprofitar tota l’amplada del xamfrà i gaudir de les perspectives visuals del Passeig de Gràcia de Barcelona.

Funció i significat

La Casa Milà va ser encarregada a Gaudí l’any 1906 per Pere Milà i Roser Segimon. L’objectiu de l’edifici era poder allotjar:

• Un aparcament al soterrani.
• Botigues a l’entresòl.
• El domicili particular dels propietaris a la planta principal.
• Habitatges de lloguer als altres quatre pisos.
• Un àtic amb terrat de diferents nivells.

La Casa Milà també és anomenada popularment “la Pedrera”, ja que les pedres que van ser utilitzades per a la seva construcció van ser tallades i treballades en un solar que hi havia davant del mateix edifici.

L’arquitecte, en ser una persona molt religiosa, va voler transmetre la seva fe a l’edifici a partir d’inscripcions de l’Àngelus per tota la part superior de la façana. A més, Gaudí havia previst coronar la façana de la Pedrera amb un grup escultòric de Carles Mani format per la Mare de Déu del Roser portant en braços el Nen Jesús i flanquejada pels arcàngels Gabriel i Miquel. Finalment, no es va fer donada la conflictivitat obrera de marcat accent anarquista i anticlerical.

La Casa Milà és un dels millors exemples de l'obra naturalista de Gaudí; a més, les seves innovacions com a arquitecte van portar que, el 1984, la Casa Milà obtingués la categoria de Bé Cultural del Patrimoni Mundial per la UNESCO. Actualment, l'edifici és propietat de la Fundació Catalunya La Pedrera (després de la seva compra per part de la Caixa de Catalunya a la fi del 1986), qui va promoure successives campanyes de restauració i conservació.