Casa Milà - La Pedrera: L'arquitectura orgànica de Gaudí

CASA MILÀ - LA PEDRERA

Antoni Gaudí (1907 - 1910)

Documentació general: Barcelona. Pedra, maó, ceràmica i ferro. Estil modernista. Nous materials. Civil

Context històric

Inicis del segle XX, el Modernisme a Catalunya s'inscriu en el context cultural de la Renaixença, que fomentà el redescobriment dels valors històrics i tradicionals catalans. Va tenir el seu centre a la ciutat de Barcelona. És l'època en què Barcelona està creixent i el Pla Cerdà (1859) s'està portant a terme, és l'època de la febre constructiva de l'Eixample, mostra del puixant poder de la burgesia catalana. Aquesta dóna suport als arquitectes modernistes, les seves innovacions tècniques i estètiques aconsegueixen un art refinat que permet a la burgesia fer ostentació de la seva riquesa i bon gust.

Un fet històric de gran importància, en aquests anys, serà la Setmana Tràgica (1909), a Barcelona, on degut a que el govern havia cridat als reservistes per anar a la guerra a l'Àfrica, es va desencadenar un moviment de caràcter antimilitar i anticlerical dirigit per socialistes i anarquistes. Durant aquesta Setmana Tràgica es van construir barricades, es van cremar esglésies i convents... Aquests fets van fer que la família Milà renunciés a la construcció del gran grup escultòric de la Mare de Déu del Roser que havia de culminar l'edifici.

Anàlisi formal: elements de suport

Tot el pes de l'edifici se sustenta en un senzill i enginyós entramat de pilars, columnes i bigues. Això permet distribuir lliurement cada planta. Aquests es recolzen en pilars i jàsseres (bigues que en sostenen altres). La façana és una estructura autònoma connectada a l'edifici amb bigues i tirants de ferro. A les golfes l'estructura està formada per arcs catenaris de maó.

Espai exterior i interior

L'edifici és format per dues cases adossades amb accés independent, que s'organitzen als voltant de dos patis que proporcionen aire i llum als diferents espais interiors. Té dues façanes.

Espai interior: L'edifici té dos celoberts que aporten ventilació i llum natural a l'interior. Al seu voltant s'articula la distribució de les plantes, compartimentades de manera irregular, produint-se habitatges amb cambres poligonals. El mobiliari s'hi hagué d'adaptar. L'escala principal, que donava accés al pis de la família Milà, té columnes de pedra i originals capitells que recorden formes naturals, i els sostres, ondulats, recorden l'interior d'una cova. Parets i sostres estan pintats amb motius vegetals (florals). La planta és lliure, perquè l'edifici s'aguanta sobre pilars i jàsseres, estructura que elimina la necessitat de murs de càrrega. Els habitatges tenen cambres poligonals, cosa que obliga a moblar-los amb mobles adaptats a cada espai, dissenyats pel mateix Gaudí. L'edifici no té la característica escala de veïns, de tal manera que només es pot accedir als habitatges mitjançant l'ascensor o per les escales de servei.

Espai exterior: La façana és completament ondulada, donant la sensació de moviment constant. Les entrades i sortides de les seves ones es percep diferent en moments diversos, segons la llum. El que es veu és pedra (calcària del Garraf i Vilafranca) i ferro als balcons, juntament amb ceràmica en llocs concrets. Les baranes de ferro forjat tenen formes orgàniques que imiten algues marines, crustacis, cavallets de mar i gavines. El terrat és esglaonat en diferents nivells, creant un bosc de formes màgiques que en algun moment poden recordar el conjunt de peces d'un escaquer o un exèrcit de guerrers medievals.

Interpretació: contingut i significat

És el millor exemple de l'arquitectura orgànica de Gaudí. Se la considera una façana orgànica, amb gran poder evocador, que ha donat lloc a moltes interpretacions: un mar de pedra que dóna la sensació de moviment constant, la muntanya de Montserrat, el mantell de la Verge, dunes del desert, el terrat recorda els paisatges de la Capadòcia, Turquia. La Casa Milà responia també a la profunda religiositat de Gaudí. El projecte inicial disposava col·locar un gran conjunt escultòric a la part superior dedicat a la Mare de Déu de Gràcia, de la qual l'edifici feia com una gran base de pedra. El fort anticlericalisme de l'època (Setmana Tràgica, 1909) va fer que els propietaris decidissin eliminar les referències religioses de l'edifici.

Funció

Originàriament era exclusivament residencial. El matrimoni Milà la va encarregar per quedar-se el primer pis (principal) i llogar la resta de pisos a famílies burgeses. Pere Milà era un important home de negocis de la burgesia catalana. Juntament amb la seva dona Roser Segimon, encarregaren a Gaudí que projectés la seva casa en un terreny que havien comprat en una cantonada del passeig de Gràcia. El Sr. Milà havia quedat enlluernat per l'obra que Gaudí estava fent a la Casa Batlló.

Models i influències

Món clàssic, naturalesa, Catalunya... Segons Oriol Bohigas, "és un antecedent de l'arquitectura expressionista alemanya per la força expressiva del ferro dels balcons i la combinació dels blocs de pedra amb formes orgàniques". Com a exemple, destacar a Erich Mendelson, torre Einstein.