Quan aquesta obra va ser publicada, es va formar un gran
rebombori. Els habitants de Vic es veuen totalment retratats com a persones
envejoses i xafarderes que aparenten ser quelcom que en realitat no són, per
tal d’evitar ser el tema principal en les tertúlies socials. L’autor, Miquel Llor, relaciona la boira de Comarquinal amb aquest
tipus de mentalitat tancada i arrelada a la tradició. Aquesta relació la podem trobar
,onl’autor expressa que la boira fa de protectora de la ciutat i evita que hi
pugui haver influències estranyes. Aquest és el comportament habitual dels habitants
de Comarquinal, que fugen de qualsevol acció modernitzadora i intenten protegir
la seva manera tradicional d’entendre la vida per mitjà de la crítica a
allòdiferent.A la lectura, hi ha
un moment en que la Laura se sent especialmente agust amb la boira de la
ciutat: “Es reconcilià amb la boira pel que va sentir dir a la Laura que
ennoblia amb una bellesa insospitada la lletjor d’algunes edificacions i que a
certes hores feia l’efecte com si tot Comarquinal s’immobilitzés, immers en un
mar blau o rosat, segons els canviants del cel”. Ella creu que la boira té la
capacitat d’amagar totallò que no li agrada de la ciutat i també la fa sentir
protegida de la mirada dels altres. Fins i tot diu que només li agrada sortir a
passejar quan hi ha una mica de boira als matins.