Català 2012

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,28 KB

 

La novel·la cavalleresca és un gènere narratiu que va aparèixer a Europa entre els segles XIV i el XV. Va ser l'evolució de la novel·la de cavalleries, van ser novel·les més modernes que reflectien situacions reals d’aquella època. Eren narracions en prosa que es van basar en els models de les cròniques catalanes. Llavors va haver-hi una influència mútua entre la literatura i la vida real, ja que els cavallers llegien les novel·les cavalleresques i volien actuar com els herois d’aquestes obres.No s'ha de confondre amb novel·la de cavalleries. Dos exemples coneguts són Tirant lo Blanc i El Quixot (força posterior i que es burla de les heroiques característiques que destaquen en un cavaller, típiques de les novel·les de cavalleries).Les "novel·les cavalleresques" són, en canvi, històries més modernes, dels ss. XIV, XV i XVI que pretenien reflectir el món real dels cavallers de l'època. És per això que els personatges són més humans i les situacions, que tenen lloc en ambients històrics i geogràfics més propers, més creïbles. Les novel·les de cavalleriessón epopeiesmedievals europees redactades en vers o prosa que narren incidents llegendaris, sovint basats en fets reals, amb cavallers errants que viuen aventures extraordinàries. En general, les cançons de gesta les recitaven intèrprets professionals, mentre que les novel·les de cavalleries s'associen amb la lectura privada. Les "novel·les de cavalleria" són les que es van escriure al s. XII i es caracteritzen per la presència d'elements meravellosos i fenòmens màgics (influència de les llegendes cèltiques), de tradició francesa i amb uns personatges sobrehumans. Poesia culta del reinaxament i del barroc  A causa de la dcadencia en el sxvi la poesia culta del reinaxament va sufrir una important castellanitzacio. mlt escriptors utilitzan les 2 llengues les seves caracteristiqes son influencia d'ausias march ,intorducio de les invacions metriques italianes,cert aire porpular i tradicional els poetes mes destacats son pere serafi,joan pujol.pere am "dos llibres" un recull de 170 poemes am influencies de poesia popular ausiasmarquiana i petarquiana , joan mante una actitud conservadora i reo influencia del moviment religios de la contrta reforma . poesia culta del barroc durant el s xvii i part del 18 predomina l'estetic barroca .Es produeix l'imitacio dels models poetics castellans per exemple el culteranisme de gongora .formalment la metrica catalana consolida el soner i decasilab.incorporen formes castellanes i els romanços .destca l'utilitzacio de recursos retorics pel qe fa aspectes linguistics abunden els castellanismes lexics i sintasctics . autor principal francesc vicenet te una hçobra humoristica i escatologica. introdueix la metrica castellana i elabora una poesia elgant amb una intencio  ironica. ausias march (dones ) L'actitud d'ausias davant la dona es nova , ja que ni l'idelaitza cm els trobadors ni l'espiritualitza a la manera italiana smplement la tracta com una dona am a esser huma am les seves virtuts i defectes ,capaç de pecar i de fer pecar al poeta. respecte al gest i l'actitud ausias no es parla mai de la bellesa fisica simplement es limita a referencies cm lablancor de la pell o la negror dels ulls. defensa l'amistat enversella la dona l'atrau com amiga .tambe hi ha una certa timidesa davant la no correspondencia de la dona. el poeta es considera cneixedor d'uns secrets d'amar que nomes ell sap.aquest amor consisteix el fi amor (amor espiritual),i el amor foll (amor sensual) vol conbinar aquest dos tipus pero li resulta imposible finalment ausias destaca per la desconfiança de lapicologia femenina a diferencia dels trobadors.



La decadencia Les terres de Catalunya, València i Mallorca, després de la unió de les corones de Castella i d’Aragó pel matrimoni de Ferran II d’Aragó i Isabel I de Castella (els anomenats Reis Catòlics), van continuar conservant unes lleis i unes característiques polítiques particulars. Tanmateix, en cap cas no van poder evitar la influència cultural castellana, que acabà sent fins i tot lingüística. Al final del segle XV, i a València, ja podem trobar autors que redacten en castellà de manera experimental. Al segle XVI, pràcticament tots els autors que trobem a Catalunya i a València ja són bilingües. Al segle XVII, la llengua autòctona sol aparèixer en clar desavantatge. Al segle XVIII, perseguida des de les instàncies del poder, l’ús culte del català es redueix sovint a la simple anècdota.Tot aquest moviment de caire lingüisticocultural tenia com a marc un sistema polític que cada vegada es feia més centralista i absolut. Si la dinastia dels Àustria (segles XVI i XVII) encara respectà els furs de cada regne de l’Estat hispànic, quan a principi del segle XVIII arriba al tron d’Espanya Felip d’Anjou, s’aboleixen de cop les lleis privatives i els privilegis dels regnes de la Corona d’Aragó amb els decrets de Nova Planta (1707-1714) i aquests països se sotmeten a les lleis de Castella.Entre els factors que iniciaren la progressiva castellanització de la nostra cultura i de determinats grups socials en destaquen aquests: a) la castellanització de la cort.b) la guerra de Successió. Amb la mort sense descendència de Carles II, el darrer monarca de la casa d’Àustria, s’obrí una crisi dinàstica que desembocà en la guerra de Successió (1701-1714), on s’enfrontaren els partidaris de Felip d’Anjou  i els de Carles III d’Àustria . La victòria de Felip V va comportar, amb els Decrets de Nova Planta, l’abolició de les lleis i institucions polítiques i administratives de la Corona d’Aragó. El cançoner es diu que l'home ha cantat sempre ,han cantat  totes les clases socials sobre tots els temes nivells ,registre de llegua canço popular popular : no recollida fins al s 16 , Autor culte  imitació de les cançons populars. classes  goigs,nadales,cançons religioses ,de bandolrs ,de pandora cançó eś una composició musical que conté, com a mínim, una part o veu o melodia vocal, és amb dir, amb text, cantada. caracteristiques transmisio oral,autoria anonima,variacio i adptació a llarg temps llenga zenzilla amb arcaimes dialectismes . El romancer : cntitucio que es va fer durtant l'epoca de la decadencia. on el poble  ha estat el unic creador i mantenidor ,Llengua i popularismes,barbarismes,uncorrecons,repeticions etc .La tematica es sentimental fantastica  pel que fa la seva coneixença prove directament de la traducio oral al sxix .Els principals orgigens dels romanços son ultrapirienca ,castellana i antoctona.

Entradas relacionadas: