El catalanisme conservador: de la Lliga a les Bases de Manresa

El catalanisme conservador i la Lliga de Catalunya

La Lliga de Catalunya és un partit creat el 1887 com una escissió del Centre Català. La gent que forma aquesta lliga s'agrupa principalment en dos sectors:

• Diari La Renaixença: dirigit per Àngel Guimerà.
• Centre Escolar Catalanista: on trobarem la futura dirigència del catalanisme conservador, amb figures com Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Domènech i Montaner i Narcís Verdaguer i Callís.

El Missatge a la Reina Regent (1888)

El document més important de la Lliga de Catalunya és el Missatge a la Reina Regent (1888), signat per 2.601 persones i lliurat a la reina per Eusebi Güell. El contingut del missatge proclama que:

• "Catalunya és pàtria i nació".
• Lamenten la pèrdua de sobirania amb el Decret de Nova Planta.
• Demanen que el català sigui l'única llengua oficial.
• Que només els catalans puguin exercir càrrecs públics.
• Critiquen el sistema de lleves (quintades) i el centralisme.

La demanda fonamental del missatge és l'autonomia per a Catalunya i la restauració de les Corts Catalanes. Significació: Es tracta d'un programa restaurador de les institucions prèvies a la Nova Planta i un compendi de les reivindicacions del catalanisme conservador, evidenciant el lideratge de la Lliga.

El tradicionalisme i el vigatanisme

En l'àmbit rural, concretament a la Catalunya Central, s'organitza un catalanisme conservador de caire religiós gestat al seminari de Vic. Aquest corrent s'identifica com a tradicionalisme o "vigatanisme", té molts punts de contacte amb el carlisme i disposa del diari La Veu de Montserrat. Entenen el catalanisme com una forma de regeneracionisme d'arrels cristianes i no d'estat.

La maduresa del vigatanisme i Torras i Bages

Dos fets influeixen positivament en aquest corrent: el 1881, Lleó XIII declara la Verge de Montserrat patrona de Catalunya; i el 1882, s'acaba la reforma del monestir de Ripoll, amb una gran càrrega simbòlica en acollir les tombes dels comtes catalans. Aquest període culmina amb el llibre La Tradició Catalana (1892), escrit pel bisbe Josep Torras i Bages.

Idees del llibre: El plantejament central es basa en l'oposició entre l'àmbit rural i la ciutat. Al camp viu l'esperit i l'essència de les tradicions de Catalunya, definits com a valors espirituals. Per contra, la ciutat es descriu com un regne de pecat, vicis, diners i corrupció, mancat de valors.

La Unió Catalanista i les Bases de Manresa

La Unió Catalanista, agrupació de caire conservador, convoca una assemblea a l'Ajuntament de Manresa per buscar un programa d'acció comuna. El document resultant, redactat per Torras i Bages, s'anomena Bases per a la Constitució Regional Catalana o Bases de Manresa.

El debat principal de l'assemblea girà entorn de la participació política: els tradicionalistes eren apolítics, mentre que els membres de la Lliga volien constituir-se com a partit. Aquestes Bases inclouen:

• Un document polític-jurídic redactat com una constitució.
• El primer projecte d'autonomia de Catalunya.
• Una divisió de poders entre l'Estat i la regió.
• El restabliment de les Corts Catalanes per sufragi corporatiu.

L'impacte del desastre de 1898

L'any 1892 marca l'aprovació del programa d'acció comuna, però el 1898 el desastre colonial i la pèrdua de les colònies canvien l'escenari. Com impacta el desastre en el regionalisme?

• Reducció de les exportacions catalanes a les Antilles.
• Resistència a pagar més impostos per cobrir el deute de guerra (Tancament de Caixes).
• Percepció de la incapacitat dels partits dinàstics per regenerar l'Estat.

L'any 1900 sorgeixen forces polítiques noves amb l'objectiu de trencar el control del vot dels partits dinàstics. El Centre Nacional Català (sorgit de la Unió Catalanista) s'uneix a la Unió Regionalista per presentar una candidatura conjunta a les eleccions de 1901.