Catalanisme: Unió Regionalista, Revolució de 1868 i Més
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,82 KB
Unió Regionalista i Centre Nacional Català (1900)
Al 1900, la candidatura dels 4 presidents guanya. Al 1901 s’uneixen i formen La Lliga Regionalista, amb Prat de la Riba com a líder.
Unió Regionalista (1899)
El 1906, Prat de la Riba publica el llibre La Nacionalitat Catalana, que recull les idees del partit. Objectius:
- Desenvolupament de la consciència nacional catalana dins d’un estat plurinacional.
- Política Proteccionista.
- Monàrquics.
Catalanisme Conservador Eclesiàstic
El Bisbat de Vic és el líder d’aquest catalanisme. El Bisbe Torres i Bages escriu el llibre La Tradició Catalana (1892) amb la frase: “Catalunya serà cristiana o no serà”.
Recull les idees del Catalanisme Conservador Eclesiàstic:
- Catalunya es fonamentava en la família, la propietat i la religió.
- Es presenten com una alternativa catòlica i conservadora del catalanisme progressista laic.
- Demanaven que els bisbes que exercien a Catalunya fossin catalans.
- Calia preservar l’Església com a element essencial de la pàtria catalana.
- La societat estava degradada pel procés industrial i per regenerar-la s’havia d’articular un catalanisme cristià allunyat del tradicionalisme integrista, reaccionari i immobilista (carlins) com del catalanisme revolucionari, laic i d’arrel republicana de Valentí Almirall.
- Moviment intel·lectual → Vigatanisme
La Revolució de Setembre de 1868 (La Gloriosa)
La Revolució de Setembre de 1868 és també coneguda com La Gloriosa. Els generals Prim (progressista) i Serrano (unionista) fan un cop militar que enderroca la reina Isabel II.
El cop militar triomfa i agafa la reina per sorpresa. Des de Sant Sebastià, on passava l’estiu, el 29 de setembre de 1868 se’n va a l’exili acompanyada de tota la família.
Es crea un govern provisional amb els generals Prim i Serrano i durant sis anys van intentar fer un sistema de govern democràtic que acaba amb el poder per part dels moderats i la restauració borbònica. (Es fa la consulta al poble i guanya la monarquia, només a Catalunya guanya la república).
Un cop aprovada la constitució, les corts disposen al juny del 1869 la regència per Serrano i el govern per Prim. Serrano va ser l’encarregat de buscar un nou rei. L’elecció del monarca no va ser fàcil, i es va fer en dos fronts:
- Un candidat nacional: El general Espartero, el general Serrano (tots dos vetats per Prim), Alfons de Borbó (fill de la destronada reina Isabel).
- Un candidat entre les corts europees: Molts països, com és el cas de França, Anglaterra i Prússia, van intentar col·locar un membre de les seves famílies al tron espanyol.