La Generalitat Republicana i els Fets d'Octubre de 1934 a Catalunya

La Generalitat Republicana: Obra i Reptes

Traspàs de serveis i limitacions

La Generalitat Republicana es va trobar amb problemes: les limitacions de l’Estatut, la lentitud en el traspàs de competències després de la victòria dels partits de dretes i conservadors a les eleccions generals, i la manca de recursos econòmics van provocar que la Generalitat no pogués realitzar tot el que desitjava.

L'obra de govern (1931-1934)

Malgrat els problemes que tenia la Generalitat Republicana, va posar en marxa una sèrie de reformes aprovant lleis per transformar Catalunya. Les principals àrees on es van aplicar les reformes van ser l’ensenyament i la cultura.

Reformes en ensenyament i cultura

En el camp de l’ensenyament cal destacar les següents mesures:

• La coeducació entre nens i nenes.
• La creació de l’Escola Normal Mixta per formar mestres a partir del 1931.
• La creació de l’Institut Escola per estructurar l’ensenyament secundari a partir del 1932.
• La construcció d’escoles, instituts i centres de formació professional.
• La renovació pedagògica de l’ensenyament i el foment de les colònies d’estiu.
• La creació de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1933.
• La difusió de l’ús del català a tots els nivells de l'ensenyament.

En el camp de la cultura cal destacar les següents mesures:

• La normalització del català aprofitant que era una de les llengües oficials a Catalunya juntament amb el castellà.
• La publicació del “Diccionari General de la llengua catalana” (1932) de Pompeu Fabra va ajudar a difondre les normes del català.
• La creació d’una xarxa de biblioteques.
• El foment de la conservació del patrimoni artístic. Per exemple, es va crear el primer taller de restauració oficial el 1932 al Museu d’Art de Catalunya.
• La Generalitat va dur a terme una important activitat territorial.
• La normalització lingüística impulsada per la Generalitat va provocar que, per exemple, el 1932 es publiquessin a Barcelona 8 diaris amb l'aprovació de la Generalitat.
• La Generalitat es va apropiar de dues emissores (Ràdio Barcelona, Ràdio Associació) i va crear la Comissaria de Radiodifusió.
• La Generalitat va crear la Comissaria de Radiodifusió per difondre el català a través de la ràdio.

Crisi Econòmica i Agitació Social (Anys 30)

L'economia catalana durant la crisi

Dins del sector industrial català, el més important era el dels béns de consum, com per exemple el tèxtil. Pel que fa a l'agricultura, cal destacar els productes destinats a l'exportació, com per exemple l'oli, el vi i les fruites seques.

La crisi internacional dels anys 30, provocada pel Crac del 1929, va afectar l'exportació dels productes agraris i també la indústria metal·lúrgica, la mineria i la construcció. Tot això va provocar l'augment de l'atur a Catalunya.

Aquesta crisi mundial va provocar la caiguda de les inversions estrangeres i la desconfiança d’una part de la burgesia catalana cap a la República, així com la conflictivitat dels treballadors que volien tota una sèrie de millores.

L'agitació obrera i la resposta

A conseqüència de les dificultats econòmiques i de la insatisfacció de molts treballadors, que van comprovar com les reformes del govern de la República no acabaven de complir-se, es va produir una sèrie de conflictes. A Catalunya, el més important va ser el de l'Alt Llobregat a principis de 1932.

El govern de la República volia aturar aquesta radicalització del món obrer amb repressió. Com a resposta, durant l’any 1933 hi va haver moltes vagues, especialment en el sector tèxtil i de la construcció. Moltes d’aquestes vagues estaven liderades per representants de la FAI.

La victòria de les dretes a les eleccions de finals de 1933 va provocar la creació de l’Aliança Obrera, una iniciativa a la qual van donar suport partits com el BOC, el PSOE, etc. L’Aliança Obrera es va estendre per tota Catalunya, consolidant-se a Astúries, on s'hi va afegir la CNT, però va fracassar el 1934.

La conflictivitat al camp: Llei de Conreus

A Catalunya, el problema es va presentar entre els propietaris de terres i els arrendataris, sobretot entre els que tenien contractes de rabassa morta. Els pagesos van crear el seu propi sindicat, la Unió de Rabassaires, que va tenir el suport d'ERC.

El govern de la Generalitat, format per ERC, va aprovar l'abril de 1934 la Llei de Contractes de Conreu per facilitar que els arrendataris poguessin accedir a la propietat de les terres.

Els grans propietaris agrícoles catalans van protestar i van portar la llei davant del Tribunal de Garanties Constitucionals d'Espanya en un moment en què a Madrid governava la dreta. Aquest tribunal va declarar la Llei inconstitucional afirmant que la Generalitat de Catalunya no tenia competències en aquest tema.

Al final, es va arribar a un acord entre el president de la República (Niceto Alcalá Zamora) i el president de la Generalitat (Lluís Companys).

El setembre de 1934, el Parlament Català va tornar a aprovar la llei, però no va arribar a entrar en funcionament perquè va esclatar la Revolució d'Octubre de 1934.

Els Fets d'Octubre de 1934 a Catalunya

El 4 d’octubre de 1934, entren al govern de Lerroux tres ministres de la CEDA, fet que va espantar molt les esquerres espanyoles perquè pensaven que el govern podria acabar sent autoritari i feixista. Al dia següent, es va convocar una vaga general a tota Espanya, que va triomfar a Astúries i Catalunya.

A Catalunya, l'Aliança Obrera va donar suport a la vaga, però la CNT es va mantenir al marge, fet que va provocar que els treballadors afiliats a la CNT no fessin vaga. En aquest ambient, el president Lluís Companys proclama l’Estat Català dins de la República Espanyola, com havia fet Francesc Macià el 14 d'abril de 1931. D'aquesta forma, Catalunya es presentava com un refugi dels republicans d'esquerra que protestaven per l'accés de la CEDA al govern. El govern de Lerroux ho va interpretar com un acte separatista i va enviar l'exèrcit per controlar la situació.

Al capdavant de l'exèrcit hi havia el capità general Domingo Batet, que va declarar l’Estat de Guerra, va ocupar la ciutat de Barcelona i va iniciar converses amb Lluís Companys perquè es rendís. Lluís Companys es va rendir i es va lliurar als militars juntament amb els seus consellers. Totes les persones van anar a judici i van ser condemnades a presó.

L'Estatut: De la suspensió al restabliment

Una vegada Lluís Companys i els seus consellers van ser detinguts, es va declarar la suspensió de l’Estatut d’Autonomia Català, es va anul·lar la Llei de Contractes de Conreu i, en general, l'obra reformista del bienni anterior. També hi va haver una dura repressió contra els sindicats i van ser destituïts els càrrecs de la majoria d’ajuntaments d’ERC. Es va escollir aquest partit perquè era el partit que governava la Generalitat de Catalunya i havia proclamat l’Estat Català dins de la República federal d’Espanya.

Lerroux va tenir por d'acabar amb l'autonomia de Catalunya. Per tant, es va crear un Consell de la Generalitat amb un governador general que només conservava funcions administratives. Van ocupar càrrecs dins d'aquest consell homes del Partido Radical (Joan Pich i Pon), de la Lliga (Lluís Duran i Ventosa) i de la CEDA.