Catedral de Lleó: Joia Gòtica, Vitralls Medievals i Història

La Catedral de Lleó: Joia Gòtica i Vitralls Medievals

La Catedral de Santa Maria de Lleó és un temple de culte catòlic. Va ser el primer monument declarat a Espanya mitjançant Reial Ordre de 28 d'agost de 1844. Iniciada al segle XIII, és una de les grans obres de l'estil gòtic. Coneguda amb el sobrenom de Pulchra Leonina, que significa 'Bella Lleonesa', es troba en ple Camí de Santiago.

La Desmaterialització Gòtica i els Vitralls

La Catedral de Lleó es coneix sobretot per dur a l'extrem la «desmaterialització» de l'art gòtic, és a dir, la reducció dels murs a la mínima expressió per a ser substituïts per vitralls acolorits, constituint una de les majors col·leccions de vidrieres medievals del món. El gran edifici gòtic que veiem actualment va reemplaçar un altre temple d'estil romànic que es va edificar al costat de la muralla al segle XII i que havia estat ocupat per unes termes romanes del segle II.

Estructura i Planta Arquitectònica

La planta de la catedral mostra tres naus amb transsepte desenvolupat i una girola simple. Les naus de la Catedral de Lleó es cobreixen amb volta de creueria quatripartita en trams rectangulars. El creuer ho fa amb una volta quatripartita, que va substituir la cúpula barroca del segle XVII en les obres realitzades a la fi del segle XIX amb la finalitat de mantenir coherència amb la resta de la construcció. Per la seva banda, les torres es troben desplaçades a l'exterior, sense col·locar-se sobre les naus laterals.

Elements Exteriors Destacats i Vitralls Policromats

A l'exterior trobem les portades del Judici Final, Sant Joan i Sant Francesc, així com el desenvolupament de les seves grans torres. No obstant això, el més visitat i celebrat de la Catedral de Lleó és sens dubte la desmaterialització dels murs en vidrieres policromades. Per a això, es compleix aquí el concepte d', és a dir, la successió vertical de tres nivells en la nau principal:

• Arcs formers
• Trifori o estret passadís sobre les naus laterals calat a l'exterior
• Últim pis o claristori, amb obertures amplíssimes de vidrieres

Una de les característiques de l'arquitectura de la Catedral de Lleó que afegeix espectacularitat al conjunt de vitralls és que el trifori es tanca a l'exterior no amb mur de pedra sinó amb vidrieres, enllaçant amb el finestral superior. Aquest cas és propi del gòtic radiant francès de finals del segle XIII.

La Porta del Judici Final i la Verge Blanca

La porta més important és la Porta de la Verge Blanca, dedicada al Judici Final, però sense oblidar la devoció mariana. En el timpà es va esculpir l'escena del Judici Final, presidint l'escena Crist Home mostrant les nafres de les mans i el costat. A un costat, àngels porten els instruments de la passió i, als costats, la Mare de Déu i Sant Joan preguen pels homes en el judici que va començar. A la llinda apareix la Psicòstasi i, a banda i banda de Sant Miquel, els benaurats i els condemnats. El fragment on esperen entrar al Paradís mostra alguns reis i frares mendicants al costat d'un àngel que toca l'orgue. El sector dels condemnats mostra dimonis llançant els pecadors a dues olles amb aigua bullint i tres caps amb trets monstruosos devorant cossos.

La Verge Blanca al Mainell

L'habitual en aquest tipus de portades és que en el mainell aparegui la figura de Crist i la dels Apòstols en els brancals. No obstant això, en el cas que ens ocupa, apareix la Verge Blanca amb el Nen a les mans. L'original d'aquesta escultura és de gran qualitat i actualment es guarda a l'interior de la catedral per evitar el seu deteriorament. La que veiem és una bona rèplica. Aquesta escultura es va realitzar entre 1265 i 1280.